Vés al contingut

Religioses de la Passió de Jesucrist

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ordeMonges Passionistes
Emblema dels Passionistes, el cor amb la creu i la llegenda Jesu XPI Passio (Passió de Jesucrist)
TipusOrde monàstic femení
Nom oficialReligioses de la Passió de Jesucrist
Nom oficial llatíReligiosae Passionis Iesu Christi
SiglesC.P.
Altres nomsPassionistes, Claustrals Passionistes, Passionistines
HàbitTúnica, vel i capa negra amb un brodat blanc amb l'emblema de l'orde, cinturó de cuir
ObjectiuVida contemplativa, pregària i penitència, amb especial devoció envers la Passió de Crist
Fundació1771, Tarquínia (Laci, Itàlia) per Sant Pau de la Creu i Maria Crucificada Costantini
Aprovat perCliment XIV, en 1770
Constitucions1770
Branques i reformesÉs la branca femenina de la Congregació de la Passió de Jesucrist (1720)
Primera fundacióTarquínia, 3 de maig de 1771
Fundacions destacadesMarmes (França, 1827), Lucca (1905), Pittsburgh (1910), Ovada, Loreto, Bilbao, Madrid
Fundacions a terres de parla catalanaTorrent (València)
Persones destacadesSanta Gemma Galgani
Lloc webpassiochristi

Les Monges Passionistes són religioses de vots solemnes, dedicades a la vida contemplativa i pertanyents a l'orde religiós fundat el 1771 per Pau de la Creu i Maria Crucificada Costantini com a branca femenina de la Congregació de la Passió de Jesucrist. Les monges fan servir les sigles C.P.

Història

[modifica]

Des de la fundació de la Congregació de la Passió, Pau de la Creu (1694-1775) havia pensat de formar una comunitat femenina de religioses de clausura que, amb la pregària i la penitència, donés suport espiritual a l'apostolat actiu dels passionistes. Va redactar, per tant, les constitucions religioses per a les futures monges, que van ser aprovades per Climent XIV el 1770.

Maria Crocificada Costantini, fundadora de l'orde

Per a la formació del primer monestir, va comptar amb la col·laboració d'una filla espiritual seva, Maria Crucificada Costantini (1713-1787), monja benedictina de Corneto (l'actual Tarquínia). En aquesta ciutat s'erigí el primer convent, en un terreny donat per la família Costantini: el 3 de maig de 1771 la religiosa en prengué possessió amb deu postulants.

Aquest va ser l'únic monestir femení passioniste fins que, el 1872, s'obrí un de nou a Mamers (França). El tercer va ser el de Lucca, en 1905, en la fundació del qual intervingué Santa Gemma Galgani. Arran d'aquesta fundació i de la difusió del culte a Gemma Galgani, l'orde femení va créixer ràpidament. En 1910 se n'obrí la primera casa fora d'Europa, a Pittsburgh.

Carisma i difusió

[modifica]

Les passionistes són religioses de clausura estricta, dedicadaes a la penitència i la pregària contemplativa. Comparteixen el carisma dels religiosos de la branca masculina de la congregació i fan servir un hàbit similar.

Al final de 2009, l'orde tenia 41 monestirs (12 d'ells a Itàlia) i 358 religioses.[1]

Notes

[modifica]
  1. Dades del lloc web de l'orde.

Enllaços externs

[modifica]