Religioses de la Passió de Jesucrist

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Monges Passionistes
Passionists.svg
Emblema dels Passionistes, el cor amb la creu i la llegenda Jesu XPI Passio (Passió de Jesucrist)
Religioses de la Passió de Jesucrist
Nom oficial llatí Religiosae Passionis Iesu Christi
Sigles C.P.
Altres noms Passionistes, Claustrals Passionistes, Passionistines
Hàbit Túnica, vel i capa negra amb un brodat blanc amb l'emblema de l'orde, cinturó de cuir
Tipus Orde monàstic femení
Objectius principals Vida contemplativa, pregària i penitència, amb especial devoció envers la Passió de Crist
Fundació 1771, Tarquínia (Laci, Itàlia) per Sant Pau de la Creu i Maria Crucificada Costantini
Aprovat per Climent XIV, en 1770
Constitucions 1770
Branques i reformes És la branca femenina de la Congregació de la Passió de Jesucrist (1720)
Primera fundació Tarquínia, 3 de maig de 1771
Fundacions destacades Marmes (França, 1827), Lucca (1905), Pittsburgh (1910), Ovada, Loreto, Bilbao, Madrid
Fundacions a terres de parla catalana Torrent (València)
Persones destacades Santa Gemma Galgani
Lloc web passiochristi

Les Monges Passionistes són religioses de vots solemnes, dedicades a la vida contemplativa i pertanyents a l'orde religiós fundat el 1771 per Pau de la Creu i Maria Crucificada Costantini com a branca femenina de la Congregació de la Passió de Jesucrist. Les monges fan servir les sigles C.P.

Història[modifica | modifica el codi]

Des de la fundació de la Congregació de la Passió, Pau de la Creu (1694-1775) havia pensat de formar una comunitat femenina de religioses de clausura que, amb la pregària i la penitència, donés suport espiritual a l'apostolat actiu dels passionistes. Va redactar, per tant, les constitucions religioses per a les futures monges, que van ser aprovades per Climent XIV el 1770.

Maria Crocificada Costantini, fundadora de l'orde

Per a la formació del primer monestir, va comptar amb la col·laboració d'una filla espiritual seva, Maria Crucificada Costantini (1713-1787), monja benedictina de Corneto (l'actual Tarquínia). En aquesta ciutat s'erigí el primer convent, en un terreny donat per la família Costantini: el 3 de maig de 1771 la religiosa en prengué possessió amb deu postulants.

Aquest va ser l'únic monestir femení passioniste fins que, el 1872, s'obrí un de nou a Mamers (França). El tercer va ser el de Lucca, en 1905, en la fundació del qual intervingué Santa Gemma Galgani. Arran d'aquesta fundació i de la difusió del culte a Gemma Galgani, l'orde femení va créixer ràpidament. En 1910 se n'obrí la primera casa fora d'Europa, a Pittsburgh.

Carisma i difusió[modifica | modifica el codi]

Les passionistes són religioses de clausura estricta, dedicadaes a la penitència i la pregària contemplativa. Comparteixen el carisma dels religiosos de la branca masculina de la congregació i fan servir un hàbit similar.

Al final de 2009, l'orde tenia 41 monestirs (12 d'ells a Itàlia) i 358 religioses.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Dades del lloc web de l'orde.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]