Vés al contingut

Religioses del Santíssim Sagrament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ordeSagramentines de Valença
TipusCongregació religiosa femenina
Nom oficialReligioses del Santíssim Sagrament de Valença
Nom oficial llatíReligieuses du Saint-Sacrament de Valence
SiglesR.S.S.
Altres nomsReligioses de Valença, Sagramentines, Religioses del Santíssim Sagrament
LemaHostia pro Hostia (Víctima [de sacrifici] per a la víctima [Crist])
ObjectiuEnsenyament, adoració de l'Eucaristia i difusió de la devoció al Santíssim Sagrament, apostolat
Fundació30 de novembre de 1715, Bociu (Ardecha, França) per beat Pierre Vigne i Margarida de Noseiras
Aprovat perPius IX (aprovació diocesana: 22 d'agost de 1739 per Alexandre Milon, bisbe de Valença), en 5 de gener de 1863
Constitucions27 de juny de 1885
PatronsSantíssim Sagrament
Primera fundació1715, Bociu
Fundacions destacadesValença, Romans, Niça; Londres (1874); Salvador (Brasil); Roma; Sasamón (Burgos, 1964), Burgos (1974); Morogoro (Tanzània, 2004)
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi ha hagut
Lloc webst-sacrement-valence.oxatis.com Modifica el valor a Wikidata

Les Religioses del Santíssim Sagrament o Religioses de Valença (conegudes en francès com a Religieuses du Saint-Sacrament de Valence), són una congregació religiosa femenina de dret pontifici. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles R.S.S.[1]

Història

[modifica]

La congregació fou fundada a l'església de Bociu (Ardecha), el 30 de novembre de 1715 pel prevere Pierre Vigne (1670-1740), ajudat per una de les persones que confessava: Margarida de Noseiras. Aquesta, dos anys abans, havia demanat consell a Vigne, ja que volia fer vida religiosa. Vigne pensà aprofitar l'ocasió per a crear una comunitat que evangelitzés i difongués la devoció al Santíssim en el mitjà rural.

Amb set joves, en 1715, va formar la primera comunitat, a la que donà el nom de Germanes del Calvari, ja que portaven un crucifix i ajudaven els pelegrins a seguir el Via Crucis, fent-los pregar i meditar. Havien d'ensenyar en escoles religioses i fer adoració perpètua del Sagrament; també tenien cura de malalts i necessitats. En 1721 afegiren al nom la mencio al Santíssim Sagrament. La comunitat va créixer i s'instal·là a l'antic castell de Bociu. Les primeres germanes van pronunciar els vots el 8 de setembre de 1722.

L'institut fou aprovat per Alexandre Milon, bisbe de Valença, el 22 d'agost de 1739.[2] Abans de la Revolució francesa, van arribar a tenir unes quaranta escoles, reconegudes per la Corona francesa. Rebé el decretum laudis pontifici el 5 de gener de 1863 i les seves constitucions foren aprovades per la Santa Seu el 27 de juny de 1885.

La congregació desaparegué durant la Revolució i fou restaurada en 1804, instal·lant-ne la seu en l'antiga abadia de Sant Just de Romans. Entre 1852 i 1897, sota el generalat de la mare Saint-Joseph Bouvaret, la congregació visqué un període de gran expansió, amb noves comunitats en Itàlia i Anglaterra. Al final del segle xix, tenia unes 800 germanes. En 1903, les lleis anticlericals franceses van obligar-les a tancar les escoles. Les que restaren es dedicaren a tasques hospitaleres, però moltes marxaren cap al Brasil, on obriren moltes escoles.

Activitat i difusió

[modifica]

Les Religioses del Santíssim Sagrament es dediquen sobretot a la instrucció i l'educació cristiana dels joves. En 2009, eren 272 religioses en 42 comunitats, presents a: Europa (Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Regne Unit), el Brasil i Tanzània;[3] la seu general és a Valença.

Notes

[modifica]
  1. Ann. Pont. 2010, p. 1673.
  2. G. Rocca, DIP, vol. VIII (1988), col. 847.
  3. Nous sommes présentes...[Enllaç no actiu]

Bibliografia

[modifica]
  • Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città dal Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.
  • Guerrino Pelliccia e Giancarlo Rocca (curr.), Dizionario degli Istituti di Perfezione (DIP), 10 voll., Edizioni paoline, Milà, 1974-2003.
  • Web de l'institut