Religioses del Santíssim Sagrament
| Tipus | Congregació religiosa femenina |
|---|---|
| Nom oficial | Religioses del Santíssim Sagrament de Valença |
| Nom oficial llatí | Religieuses du Saint-Sacrament de Valence |
| Sigles | R.S.S. |
| Altres noms | Religioses de Valença, Sagramentines, Religioses del Santíssim Sagrament |
| Lema | Hostia pro Hostia (Víctima [de sacrifici] per a la víctima [Crist]) |
| Objectiu | Ensenyament, adoració de l'Eucaristia i difusió de la devoció al Santíssim Sagrament, apostolat |
| Fundació | 30 de novembre de 1715, Bociu (Ardecha, França) per beat Pierre Vigne i Margarida de Noseiras |
| Aprovat per | Pius IX (aprovació diocesana: 22 d'agost de 1739 per Alexandre Milon, bisbe de Valença), en 5 de gener de 1863 |
| Constitucions | 27 de juny de 1885 |
| Patrons | Santíssim Sagrament |
| Primera fundació | 1715, Bociu |
| Fundacions destacades | Valença, Romans, Niça; Londres (1874); Salvador (Brasil); Roma; Sasamón (Burgos, 1964), Burgos (1974); Morogoro (Tanzània, 2004) |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut |
| Lloc web | st-sacrement-valence.oxatis.com  |
Les Religioses del Santíssim Sagrament o Religioses de Valença (conegudes en francès com a Religieuses du Saint-Sacrament de Valence), són una congregació religiosa femenina de dret pontifici. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles R.S.S.[1]
Història[modifica]
La congregació fou fundada a l'església de Bociu (Ardecha), el 30 de novembre de 1715 pel prevere Pierre Vigne (1670-1740), ajudat per una de les persones que confessava: Margarida de Noseiras. Aquesta, dos anys abans, havia demanat consell a Vigne, ja que volia fer vida religiosa. Vigne pensà aprofitar l'ocasió per a crear una comunitat que evangelitzés i difongués la devoció al Santíssim en el mitjà rural.
Amb set joves, en 1715, va formar la primera comunitat, a la que donà el nom de Germanes del Calvari, ja que portaven un crucifix i ajudaven els pelegrins a seguir el Via Crucis, fent-los pregar i meditar. Havien d'ensenyar en escoles religioses i fer adoració perpètua del Sagrament; també tenien cura de malalts i necessitats. En 1721 afegiren al nom la mencio al Santíssim Sagrament. La comunitat va créixer i s'instal·là a l'antic castell de Bociu. Les primeres germanes van pronunciar els vots el 8 de setembre de 1722.
L'institut fou aprovat per Alexandre Milon, bisbe de Valença, el 22 d'agost de 1739.[2] Abans de la Revolució francesa, van arribar a tenir unes quaranta escoles, reconegudes per la Corona francesa. Rebé el decretum laudis pontifici el 5 de gener de 1863 i les seves constitucions foren aprovades per la Santa Seu el 27 de juny de 1885.
La congregació desaparegué durant la Revolució i fou restaurada en 1804, instal·lant-ne la seu en l'antiga abadia de Sant Just de Romans. Entre 1852 i 1897, sota el generalat de la mare Saint-Joseph Bouvaret, la congregació visqué un període de gran expansió, amb noves comunitats en Itàlia i Anglaterra. Al final del segle xix, tenia unes 800 germanes. En 1903, les lleis anticlericals franceses van obligar-les a tancar les escoles. Les que restaren es dedicaren a tasques hospitaleres, però moltes marxaren cap al Brasil, on obriren moltes escoles.
Activitat i difusió[modifica]
Les Religioses del Santíssim Sagrament es dediquen sobretot a la instrucció i l'educació cristiana dels joves. En 2009, eren 272 religioses en 42 comunitats, presents a: Europa (Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Regne Unit), el Brasil i Tanzània;[3] la seu general és a Valença.
Notes[modifica]
- ↑ Ann. Pont. 2010, p. 1673.
- ↑ G. Rocca, DIP, vol. VIII (1988), col. 847.
- ↑ Nous sommes présentes...[Enllaç no actiu]
Bibliografia[modifica]
- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città dal Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.
- Guerrino Pelliccia e Giancarlo Rocca (curr.), Dizionario degli Istituti di Perfezione (DIP), 10 voll., Edizioni paoline, Milà, 1974-2003.
- Web de l'institut