Remigi d'Auxerre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRemigi d'Auxerre
Nom original(fr) Rémi d'Auxerre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement841 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Borgonya Modifica el valor a Wikidata
Mort908 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, escriptor, teòleg, mitògraf Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsÈric d'Auxerre Modifica el valor a Wikidata
AlumnesOdó de Cluny Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata

Remigi d'Auxerre, en llatí Remigius Antissioderensis, (c. 850, Borgonya - 908, París) fou un teòleg i monjo benedictí francès del Renaixement carolingi, gramàtic i molt prolífic autor de comentaris i glosses a texts clàssics en llatí i grec.

Biografia[modifica]

Fou alumne de Lupus Servatus i d'Èric d'Auxerre, i mestre de l'escola de l'Abadia de Sant Germà d'Auxerre i després a París i a Reims. Acompanyà el seu mestre Èric (876) i després prengué el seu càrrec, en el qual destacà en les arts liberals i particularment en la gramàtica, dialèctica i música. El 883 deixà Auxerre i se n'anà a Reims, on l'arquebisbe Fulcus l'havia cridat com a professor de l'Escola catedralícia, i allà hi romangué fins al 900, quan se n'anà a París per ensenyar fins que morí el 908.

Obres[modifica]

El seu pensament està influït pel platonisme i per la teologia de l'irlandès Joan Escot Eriúgena, contemporani seu. La seva obra, enterament escrita en llatí, està en part perduda. El que en queda són amples comentaris i reflexions sobre alguns llibres bíblics i sobre la literatura i el pensament filosòfic de l'època romana. Entre les seves obres representatives se citen els seus comentaris al Gènesi (Expositio super Genesim), als Salms (Enarrationes in Psalmos) i a l'Evangeli segons Mateu. Durant l'edat mitjana tingueren gran difusió les seves reflexions lligades als gramàtics i comentaristes de l'antiguitat tardana (Eli Donat, Priscià de Cesarea…) i a escriptors llatins com Boeci (De Consolatione Philosophiae i Opuscula sacra) i Marcià Capel·la (De Nuptiis Philologiae et Mercurii et de septem Artibus liberalibus libri novem). Les seves obres apareixen recollides al volum CXXXI de la Patrologia Latina de Jacques Paul Migne i al Documenta Catholica Omnia.