Renato Corti
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Mons. Corti durant una celebració litúrgica el 7 de febrer de 2009 (2009)  | |||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1r març 1936 Galbiate (Itàlia) | ||||||||||||||||||||||||
| Mort | 12 maig 2020 (84 anys) Rho (Itàlia) | ||||||||||||||||||||||||
| Bisbe emèrit de Novara | |||||||||||||||||||||||||
| 19 de desembre de 1990 – 24 de novembre de 2011 | |||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat |  Itàlia | ||||||||||||||||||||||||
| Religió | Catolicisme | ||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | bisbe catòlic (1981–), sacerdot catòlic (1959–) | ||||||||||||||||||||||||
| Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 28 de juny de 1959 pel cardenal Giovanni Battista Montini | ||||||||||||||||||||||||
| Consagració | 6 de juny de 1981 per Carlo Maria Martini, S.J. | ||||||||||||||||||||||||
| Proclamació cardenalícia | 19 de novembre de 2016 pel Papa Francesc Cardenal-Prevere de San Giovanni a Porta Latina | ||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||
Cor ad cor loquitur | |||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Renato Corti (Galbiate, 1 de març de 1936 - Rho, 12 de maig de 2020) fou un bisbe catòlic italià, bisbe emèrit de Novara. Va ser nomenat cardenal pel Papa Francesc el 19 novembre de 2016.
Biografia[modifica]
Nascut a Galbiate, a la província de Lecco i l'arxidiòcesi de Milà, l'1 de març de 1936.
Formació i ministeri sacerdotal[modifica]
Després de cursar els estudis elementals, ingressà al seminari arxidiocesà de Milà.
El 28 de juny de 1959 va ser ordenat sacerdot a la catedral de Milà pel cardenal Giovanni Battista Montini (el futur papa Pau VI).
Després de l'ordenació exercí com a vicari parroquial a l'Oratori de Caronno Pertusella entre 1959 i 1967, de director espiritual del Col·legi Arquebisbal Gorla Minore entre 1967 i 1969, director espiritual del seminari arxidiocesà de Saronno entre 1969 i 1977, quan es va convertir en rector del bienni teològic del mateix seminari.
El novembre de 1980 va ser nomenat vicari general per l'arquebisbe Carlo Maria Martini.
Ministeri episcopal[modifica]
El 30 d'abril de 1981 el Papa Joan Pau II el va nomenar bisbe auxiliar de Milà i bisbe titular de Zallata; rebent el 6 de juny de 1981 l'ordenacio episcopal de mans de l'arquebisbe Carlo Maria Martini, coconsagrant els bisbes Libero Tresoldi i Bernardo Citterio.
El 19 de desembre de 1990 va ser nomenat bisbe de Novara pel Papa Joan Pau II; succeint a Aldo Del Monte, que va renunciar per raons d'edat. Es convertí en el 123è successor de Sant Gaudenci; prengué possessió de la seu el 3 de març de 1991.
El 2005 predicà els darrers exercicis espirituals a la Cúria Vaticana en que participà el Papa Joan Pau II.
Des de l'inici de la causa de beatificació d'Antonio Rosmini, mostrà un profund interès en el seu pensament, volent aprofitar el contingut en la seva activitat pastoral. El 21 de febrer de 2009, en agraïment pel compromís de la promoció de la ja conclosa causa de beatificació de Rosmini i donat el coneixement profund de la idea que el capellà de Rovereto, els pares rosminians donaren a Domodossola l'adscripció a l'Institut de la Caritat. És una forma de llaç que Rosmini havia planejat per als laics que volien seguir tot el carisma de l'institut, sense que sigui necessari complir amb els vots de la seva pròpia congregació. Mons Corti no és el primer consagrat a ser adscrit; davant d'ell, de fet, hi ha diversos bisbes i sacerdots.[1]
El 24 de novembre de 2011 el Papa Benet XVI va acceptar la seva renúncia al govern pastoral de la diòcesi de Novara, per raons d'edat; sent succeït per Franco Giulio Brambilla. Residia a Rho, al Col·legi dels Oblats de Sant Ambrosi i Sant Carles.
En 2015, va escriure les meditacions pel Via Crucis que presidí el Papa Francesc al Coliseu en la nit del Divendres Sant.[2]
Era un predicador respectat i per això era reclamat en diferents regions d'Itàlia per predicar recessos a sacerdots i laics.
També va ser vicepresident de la Conferència Episcopal Italiana, vicepresident de la Conferència Episcopal del Piemont, membre de la comissió mixta bisbes-institucions religiosos-seculars, membre de la Congregació per a les Esglésies Orientals, i membre de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles.
Al consistori del 19 de novembre de 2016, el Papa Francesc el va crear cardenal, atorgant-li el títol de San Giovanni a Porta Latina.
Honors[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Ecco uno stralcio dell'intervento pronunciato da padre Vito Nardin, I.C., rettore del Sacro Monte di Domodossola, nel conferimento dell'ascrizione di Renato Corti: «... Alla nostra attenzione però in questi anni non è sfuggito l'impegno che Lei, mons. Renato, ha dimostrato per la causa di beatificazione di Antonio Rosmini e per la diffusione della sua spiritualità. Anche tanti sacerdoti e fedeli della diocesi di Novara hanno partecipato ai pellegrinaggi. Abbiamo riconosciuto nel suo impegno qualcosa che andava al di là del dovere di promuovere la beatificazione di un religioso morto a Stresa, nella Sua diocesi. Il suo studio e i segni di apprezzamento del suo aiuto per la santità nella carità ha evidenziato il fatto che lei si ispira realmente al beato Rosmini per la sua vita e per la sua missione. Ecco dunque che Lei è diventato un "rosminiano" secondo uno dei modi previsti da Rosmini per appartenere all'Istituto. Un modo è quello dei padri e fratelli, un altro è quello delle suore rosminiane, e un altro ancora è quello degli Ascritti e Ascritte. Si tratta di persone che rimangono nella vocazione ricevuta e per vivere al massimo tale vocazione cristiana ritengono utili gli aiuti che provengono diventando ascritti all'Istituto.»
- ↑ Error en el títol o la url.«». Bollettino. Sala stampa della Santa Sede, 06-03-2015. [Consulta: 6 març 2015].
Enllaços externs[modifica]
- Renato Corti a www.catholic-hierarchy.org (anglès)
- «Monsignor Renato Corti tra nuovi cardinali designati da Papa Francesco». La Stampa, 09-10-2016. [Consulta: 14 octubre 2016]. (italià)
- «Diventa cardinale l'ex vescovo di Novara Renato Corti». La Stampa, 09-10-2016. [Consulta: 14 octubre 2016]. (italià)
| Precedit per: Edvaldo Gonçalves Amaral, S.D.B. |
 Bisbe titular de Zallata 30 d'abril de 1981 - 19 de desembre de 1990 |
Succeït per: Mathieu Madega Lebouankehan |
| Precedit per: Aldo Del Monte |
Bisbe de Novara 19 de desembre de 1990 - 24 de novembre de 2011 |
Succeït per: Franco Giulio Brambilla |
| Precedit per: Dionigi Tettamanzi |
 Vicepresident per la Itàlia Septentrional de la Conferència Episcopal Italiana 23 de maig de 2000 - 30 de maig de 2005 |
Succeït per: Luciano Monari |
| Precedit per: Franciszek Macharski |
 Cardenal-Prevere de San Giovanni a Porta Latina des del 19 de novembre de 2016 |
Succeït per: al càrrec |