Resclosa de la Séquia de Manresa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaResclosa de la Séquia de Manresa
La Síquia (Balsareny) - 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusResclosa Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaBalsareny (Bages) Modifica el valor a Wikidata
 41° 52′ N, 1° 53′ E / 41.87°N,1.88°E / 41.87; 1.88
Conca hidràulicaLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud300 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície9,79 ha Modifica el valor a Wikidata

La zona humida Resclosa de la Séquia de Manresa, també coneguda com a resclosa dels manresans, està formada per un tram del riu Llobregat situat al municipi de Balsareny, al voltant de la resclosa on neix el canal de derivació d'aigües conegut com a Séquia de Manresa. Ocupa una superfície de gairebé 10 Ha. que disminueix en funció de la demanda d'aigua o de l'estiatge natural del riu.[1]

La Séquia de Manresa és un canal d'aigua construït al segle XIV que porta aigua del Llobregat des d'aquesta resclosa situada sota el castell de Balsareny, fins a la ciutat de Manresa (actualment fins al Parc de l'Agulla, on hi ha un estany artificial). Es tracta d'una infraestructura de 27 km de longitud, que encara subministra aigua a Manresa i a altres poblacions veïnes.[1]

El bosc de ribera es troba molt ben desenvolupat i s'estén tant als marges del riu com a les zones inundables dels costats. Es tracta bàsicament d'una verneda molt interessant (hàbitat d'interès comunitari prioritari 91E0* Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)), on apareixen també pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba), etc. Apareix també l'hàbitat d'interès comunitari 92A0 "Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera". Vora la resclosa -per sota d'aquesta- hi ha una petita illa totalment coberta pel bosc de ribera. A les ribes del riu s'hi troben retalls de canyissar i bogar. Entre els hàbitats d'interès comunitari, s'hi ha identificat, a més dels ja indicats, els següents: hàbitat 3260 "Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion)", 3270 "Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.)", 3280 "Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes" i 6430 "Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya". La zona està envoltada per conreus de cereals de secà i pinedes de pi blanc i pinassa, amb roures i alzines.[1]

Pel que fa a la fauna, tot el tram del Llobregat des de Navàs fins a Balsareny és un punt d'acollida hivernal i de nidificació d'ardèides (especialment Ardea cinerea) i d'algunes anàtides. L'àliga pescadora (Pandion haliaetus) també s'ha observat a la zona. Pel que fa als insectes aquàtics es coneix la presència d'efemeròpters (Baetis), de plecòpters (Nemoura), de tricòpters (Rhyacophila) i d'altres espècies.[1]

Quant als impactes sobre l'espai cal fer esment de l'aproximació dels conreus a les ribes amb la consegüent desaparició de la vegetació de ribera, i de la nombrosa presència de pescadors i visitants en general, seguint el camí que transcorre al costat de la séquia de Manresa. També cal destacar el risc d'invasió del domini públic derivat de l'existència d'una zona d'indústries i tallers al sector nord (la Rabeia), on caldria regular els usos i controlar possibles abocaments. El risc de despreniments existent al vessant situat sota el castell de Balsareny hauria de tenir-se en compte si es promou l'accés públic a aquest espai. El projecte Via verda de la Séquia de Manresa, amb finançament del Ministerio de Medio Ambiente, ha donat lloc a un itinerari senyalitzat que ressegueix tota la séquia. Al costat de la resclosa, dins la zona humida, hi ha alguns cartells informatius sobre la "Ruta medieval de l'aigua" i un petit mirador.[1]

Referències[modifica]