Resolució 1973 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Resolució 1973 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, sobre la situació a Líbia, és una mesura adoptada el 17 de març de 2011. La resolució del Consell de Seguretat va ser proposada per França, el Líban i el Regne Unit.[1][2] Deu membres del Consell de Seguretat hi van votar en favor (Bòsnia-Hercegovina, Colòmbia, el Gabon, el Líban, Nigèria, Portugal, Sud-àfrica i els membres permanents França, el Regne Unit i els Estats Units). Cinc membres (el Brasil, Alemanya i l'Índia, i els membres permanents Rússia i la Xina) es van abstenir, i ningú no s'hi va oposar.[3]

La resolució ordena un alto el foc immediat i autoritza a la comunitat internacional a establir una zona d'exclusió aèria sobre Líbia i a fer ús de tots els mitjans necessaris llevat de l'ocupació estrangera per a protegir els civils.[4]

Punts importants[modifica | modifica el codi]

La resolució:

  • ordena l'establiment d'un alto el foc immediat i un fi absolut a la violència i tots els atacs i abusos contra els civils;
  • imposa una zona d'exclusió aèria sobre Líbia;
  • autoritza tots els mitjans necessaris per a protegir els civils i les àrees poblades per civils, llevat d'una força d'ocupació estrangera;
  • enforteix l'embargament d'armament i particularment les accions contra els mercenaris, permetent les inspeccions obligatòries de vaixells i avions;
  • imposa una prohibició de tots els vols designats com a libis;
  • imposa una congelació d'actius pertanyents a les autoritats líbies, i reafirma que dits actius poden ser utilitzats pel benefici del poble libi;
  • amplia la prohibició de viatge i la congelació d'actius de la Resolució 1970 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per a incloure-hi un nombre addicional d'individus i entitats líbies;
  • estableix un grup d'experts per a observar i promoure la implementació de les sancions

Votacions[modifica | modifica el codi]

A favor (10) Abstencions (5) En contra (0)

* Els membres permanents es mostren en negretes.

Rússia i la Xina, membres permanents, mostraren reserves quant a la zona d'exclusió aèria incloent-hi la viabilitat de fer complir-la i les preocupacions sobre l'ús de la força quan altres mitjans no han estat esgotats; però va notar les peticions de la Lliga Àrab i la Unió Africana, així com la "situació especial" a Líbia, i per tant, es van abstenir.[5][6]

El dia següent, la canceller alemanya, Angela Merkel, va dir que Alemanya no prendria part de l'operació militar, però, va afegir: "Compartim sense reserves les metes d'aquesta resolució. La nostra abstenció no ha de confondre's amb neutralitat".[7]

Resposta líbia[modifica | modifica el codi]

El govern de Muammar al-Gaddafi va anunciar aproximadament a tres quarts d'una de la tarda (GMT) del 18 de març de 2011 que iniciaven un alto immediat de les activitats militars en resposta a la resolució de l'ONU.[8] Tanmateix, alguns mitjans de comunicació han declarat que el govern continua les accions, malgrat l'alto el foc.[9][10]

Referències[modifica | modifica el codi]