Cirerola

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ribes alpinum)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuCirerola
Ribes alpinum
Ribes alpinum - berries (aka).jpg
Fruits
Ribes alpinum Aureum - Floraison2.jpg
Flors
Planta
Tipus de fruit baia
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaGrossulariaceae
GènereRibes
EspècieRibes alpinum
L.
Modifica les dades a Wikidata

La cirerola, agrassons, cireroles, grosella (fruit), groseller de muntanya, riber, riber de muntanya, riber dels Alps o ribes[1] (Ribes alpinum) és una planta pròpia de les bardisses, matollars i marges dels boscos caducifolis de l'estatge subalpí i de l'estatge montà per damunt dels 1.000 m (Pirineus, Prepirineus -des de la Vall d'Aran fins a l'Alt Ripollès-, la Garrotxa i el Montseny).[2] És rara al País Valencià (l'Alcalatén) i manca a les illes Balears.[3]

Etimologia[modifica]

Del llatí alpinum (dels Alps).[3]

Descripció[modifica]

És un arbust sense espines, de 0,5 a 1,5 m d'alçària. Fulles més aviat petites, de menys de 4 cm d'amplada, palmatífides, amb els lòbuls dentats amb dents grolleres, lluents pel revers. La floració té lloc entre l'abril i el juny. Les flors són d'un verd grogós: les masculines en raïms erectes de 10 a 30 flors, les femenines en raïms de poques flors (de 2 a 5), situades en peus diferents (planta dioica). Corol·la amb 5 pètals molt curts. 5 estams. Calze amb 5 sèpals patents, quatre o cinc vegades més grans que els pètals, soldats per la base. Els fruits són baies vermelles, disposades en raïms erectes, comestibles, però sense a penes gust.[3] Presenta dues subespècies: Ribes alpinum subsp. alpinum i Ribes alpinum subsp. lucidum (Kit.) Pawl.[4]

Entorn i distribució geogràfica[modifica]

Acostuma a estar acompanyada per Betula pendula, Juniperus communis, Gentiana lutea, Astrantia major, Knautia sylvatica, Pinus sylvestris, Pinus uncinata, Fraxinus excelsior, Fagus sylvatica, Lonicera xylosteum i Rhamnus alpinus.[2] A més dels Països Catalans, també és present a Àustria, Anglaterra, Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Suïssa, Espanya, Hongria, Itàlia, els Balcans, Noruega, Polònia, la Rússia europea, els estats bàltics, Suècia, el Caucas, Turquia (Anatòlia), l'Iran i el Marroc. Ha estat introduïda als Estats Units (Michigan).[4]

Ús medicinal i gastronòmic[modifica]

És antibacteriana, hipotensora, vitamínica, remineralitzant, diürètica, laxant i depurativa. Està indicada per a casos de restrenyiment, tensió alta, retenció de líquids i feblesa, i se solen emprar els fruits en forma de sucs, extractes o xarops.[2] Pel que fa al seu ús culinari, els fruits (de gust àcid, però agradable) són utilitzats per a fer melmelades, compotes, sucs, gelats, sorbets, pastissos, dolços, guisos i amanides.[2]

Referències[modifica]

  1. TERMCAT (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Flora Catalana (català)
  3. 3,0 3,1 3,2 Pascual, Ramon, 1999. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, Natura. Barcelona. ISBN 8473065042. Pàg. 41.
  4. 4,0 4,1 Catalogue of Life (anglès)


Enllaços externs[modifica]