Riu Benue
| |||||
| Tipus | Riu i curs d'aigua  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Àfrica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Estat de Kogi (Nigèria) | ||||
| Localització | altiplà d'Adamawa | ||||
| Final | |||||
| Localització | riu Níger | ||||
| |||||
| Afluent | |||||
| Conca hidràulica | conca del Níger | ||||
| Presa | Presa de Lagdo | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 1.370 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 441.000 km² | ||||
| Mesures i indicadors | |||||
| Cabal | 3.170 m³/s | ||||
El riu Benue (en francès: la Bénoué) és un llarg riu d'Àfrica, el principal afluent del riu Níger. La longitud del riu és aproximadament de 1.400 km i és navegable gairebé íntegrament durant els mesos d'estiu, sent per això una important ruta de transport de les regions que travessa.
Curs del riu[modifica]
Neix en l'altiplà d'Adamawa al nord del Camerun, a la Regió del Nord i es dirigeix al nord-oest. Després de rebre al riu del Rei (Rio del Rey) per la dreta, es troba l'embassament de Lagdo i, a continuació la població de Garowa, on gira bruscament cap a l'oest per dirigir-se a Nigèria. En aquest país, passa al sud del massís de Mandara, i travessa Jimeta, Ibi i Makurdi abans de reunir-se amb el Níger a la ciutat de Lokoja, al sud de la capital, Abuja.
Els majors afluents són el riu Gongola (531 km) i el Mayo Kébbi, que el connecten amb el riu Logone (part del sistema del llac Txad) durant les inundacions. Altres afluents importants són el riu Faro (Benue), riu Taraba, riu Donge i el riu Katsina Ala (320 km).
En el punt de confluència el Benue supera al Níger pel volum (mitjana de descàrrega abans de 1960: 3.400 m³/s enfront de 2.500 m³/s). Durant les dècades següents el vessament dels rius va disminuir notablement a causa de la irrigació.
-
Riu Bénoué en Amaran (1900)
-
Riu amunt, el seu llit ha esculpit un canó al penya-segat, després creua el parc nacional de Boubandjida i arriba a la regió de Garoua (Camerun). La flora present a la seva secció encaixada s’assembla més a certs llocs dels boscos que es troben al sud del país, en contrast amb la flora de l’altiplà que és més una sabana boscosa i la flora de la plana, de natura boscosa i arbustiva.
Molts jaciments de l'edat del ferro s’estenen al llarg de la seva riba.[1]
El riu Benue es va desbordar l'octubre del 2012, cosa que va provocar un gran augment de la població de serps verinoses (Echis ocellatus), al districte de Duguri, àrea de govern local d'Alkaleri, a l'estat de Bauchi (Nigèria). Un informe del juliol del 2013 indicava que més de 200 persones del districte havien mort per mossegades de serp. L'Hospital General de Kaltungo, a l'estat de Gombe (Nigèria), és el lloc més proper per al tractament de les mossegades de serp; «Qui té sort d'arribar a Kaltungo és tractat en només dos dies i després torna a casa».[2]
Referències[modifica]
- ↑ Wright, David K; MacEachern, Scott; Choi, Jungyu; Choi, Jeong-Heon; Lang, Carol; Datouang Djoussou «Iron Age Landscapes of the Benue River Valley, Cameroon» (en anglès). Journal of Field Archaeology, 2017. DOI: 10.1080/00934690.2017.1358017.
- ↑ Agbo, Catherine. «Nigeria: Snakes Kill 200 in Bauchi» (en anglès). All Africa, 22-07-2013.
Bibliografia[modifica]
- Bauer, Fritz. L'expédition allemande : Niger, Bénoué, lac Tchad, 1902-1903 (en francès), 2002. ISBN 2-8458-6283-0.
- Boulet, Jean. Les pays de la Bénoué (en francès). Yaoundé: ORSTOM, 1972.
- Ndembou, Samuel. Le développement rural dans la plaine de la Bénoué (Cameroun) : changements géographiques et permanence sociale (en francès), 1998.
- Olivry, J. C. Fleuves et rivières du Cameroun (
PDF) (en francès). 9. París: ORSTOM, 1986 (Monographies hydrologiques). - Stauch, Alfred. Le bassin camerounais de la Bénoué et sa pêche (en francès). París: ORSTOM, 1966.
Vegeu també[modifica]
- Eugen Zintgraff (1858-1897), explorador de la regió
- Parc nacional del Bénoué
- Chlorophytum benuense, planta endèmica
- Vigna benuensis, planta endèmica
- Vitex benuensis, planta endèmica
Enllaços externs[modifica]
- «Pàgina oficial del Parc Nacional del Bénoué» (en francès). Arxivat de l'original el 2020-08-18. [Consulta: 25 juny 2021].
- «Nigeria. Arts de la vallée de la Bénoué» (PDF) (en francès). Museu del Moll Branly - Jacques Chirac, 13-11-2012.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Benue |