Riu Salso

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaSalso
Salsu / Imera Meridionale
Vista del riu Salso.
Vista del riu Salso.
Tipus riu
Inici
Cota inicial 1.660 m
Localització Pizzo Caterineci - Madonie. (Sicília)
Final
Localització Mar Mediterrània a Licata
Desguassos Mar Mediterrània
A37° 49′ 46″ N, 14° 08′ 57″ E / 37.82939°N,14.14903°E / 37.82939; 14.14903
B37° 06′ 05″ N, 13° 56′ 49″ E / 37.10133°N,13.947058°E / 37.10133; 13.947058
Afluents
Característiques
Dimensions 144  m (Llargada
Creua Províncies d'Enna, de Caltanissetta i d'Agrigent]]
Superfície 2.122 km²
Superfície de la conca 2.122 km²
Mesures i indicadors
Cabal 5.1 m³/seg
Modifica les dades a Wikidata
Localització

El riu Salso (en sicilià: Salsu),[1] també conegut com l'Imera Meridionale (en grec: Ἱμέρας, en llatí Himera), és un riu de la Sicília central i sud-oest. Neix a les muntanyes Madonie (llatí: Nebrodes Mons; sicilià: Munti Madunìi) i, travessant les províncies d'Enna i Caltanissetta, desemboca a la mar Mediterrània en l'extrem oest del golf de Gela al port de Licata, a la província d'Agrigent.

Amb un recorregut total de 144 km és el principal curs d'aigua de Sicília per longitud, però el segon per amplitud de la conca hidrogràfica (2.122 km²) després del riu Simeto.

El seu petit sistema de delta està dominat per processos marins més que fluvials. És un torrent estacional, amb breus però violentes inundacions durant les pluges hivernals –des de novembre fins febrer–, i sec a la sequera estiuenca. Al novembre de 1915 el pont de ferro que creua la desembocadura del riu va caure durant les inundacions, i 119 persones van ser arrossegades per la inundació i van morir.[2]

Els meandres històricament canviants del riu creuant la baixa plana costanera han estat artificialment canalitzats como una part de l'estret de Sicília, i els pantans assecats per a l'agricultura. Fins finals del segle XIX tenia dos canals de distribució, el segon 5 km a l'oest. La desembocadura del Salso ha avançat a temps històrics, i el vent i les onades anteriorment van distribuir la seva sorra i el seu llot a les platges del golf de Gela.[2]

Significat històric[modifica]

Himera va ser el nom antic de dos rius a Sicília, el riu Gran flueix cap al nord en la mar Tirrena, i el Salso a la costa sud de l'illa, però que, per una estranya confusió, van ser considerats per molts escriptors antics com un únic riu, que és per tant descrit com que sorgeix en el centre de l'illa, i fluïa en dues direccions diferents, de manera que dividiria completament Sicília en dues parts. És singular que, si es creu a Vibi Seqüestre, aquesta idea absurda és tan antiga com el temps d'Estesícor, qui era oriünd de la ciutat de Himera. Pomponi Mela és l'únic dels antics geògrafs que l'ho acepta.[3]

El Salso desemboca en el mar a Licata –l'antiga Fintias–). A la part superior del seu curs està compost de dos ramals quasi paral·lel l'un i l'altre; un avui anomenat el Fiume Grande que sorgeix a la vora de Gangi, l'altre, anomenat el Fiume di Petralia, de la ciutat homònima: és només després de la confluència dels dos que obté el nom de Salso. És impossible dir qui dels dos ramals és considerat pels ancians historiadors com el veritable Himera; però en qualsevol cas el riu té un curs per damunt de 90 km de nord a sud, i les seves fonts no són per damunt de 24 km de la costa nord de l'illa. D'aquí que l'expressió de Polibi i Livi, que l'Himera gairebé divideix tota l'illa de Sicília en dues parts, no sigui de cap mena inexacta.[4] Però és evidentment que aquesta circumstància, junt amb el fet que hi ha un altre riu del mateix nom que desemboca a la mar Tirrena, va donar lloc a la faula anteriorment senyalada. Estrabó, qui no parla de l'Himera del sud, aplica –evidentment per errada– quasi les mateixes paraules que Polibi al Himera del nord.[5]

Diodor Sícul assenyala la naturalesa salabrosa de les aigües de l'Himera, que dóna lloc al nom modern del riu Salso: això és causat per la unió d'un petit rierol a la vora de Caltanissetta, que flueix des de les mines de sal en aquesta zona.[6][7] Gai Juli Solí erròniament adscriu aquesta qualitat a l'Himera del nord;[8] mentre que Vitruvi correctament només l'ho atribueix al riu del sud.[9]

Històricament, l'Himera meridional és notable per la gran batalla que es va lluitar en les seves ribes entre Agàtocles i els cartaginesos, on els darrers van obtenir una completa victòria, 311 aC;[10] l'escena d'aquesta batalla va ser a una breu distància de la desembocadura del riu, els cartaginesos ocupant el pujol del Cap Ecnomo, mentre Agàtocles estava acampat a la riba esquerra. En un període molt anterior, 446 aC, va ser testimoni de la derrota dels agrigentins pels siracusans;[11] i, novament, a la Segona Guerra Púnica, 212 a C, es va convertir en l'escenari d'un enfrontament entre Marc Claudi Marcel III i les forces cartagineses baix el mandat d'Hannó (fill de Bomilcar) i Epícides de Siracusa, en el que els segons van ser derrotats i van fugir fins a refugiar-se dins de les muralles d'Agrigent.[12] Pel tractat conclòs amb Cartago per Jerònim de Siracusa, es va acordar dividir tota Sicília entre les dues potències, de manera que el riu Himera (Salso) seria el límit dels seus respectius dominis.[13] Però aquest acord mai no es va realitzar efectivament. Ptolemeu correctament situa la desembocadura de l'Himera del sud a l'est d'Agrigent;[14] és l'únic dels geògrafs que esmenta tots dos noms del riu. Una inscripció contenint la dedicatòria ΑΣΚΑΗΠΙΩ KAI IMEPA ΠΟΤΑΜΩ, es refereix, des que es va trobar a Caltanisetta, a l'Himera del sud (el Salso).[15]

El Salso va ser d'importància a l'antiguitat perquè, segons Diodor Sícul després d'una sèrie de conflictes entre els sículs i els sicans, el riu Salso va ser també declarat frontera entre els seus respectius territoris, els sículs a l'est i els sicans a l'oest.[16][2]

Vegeu també[modifica]

Referències i notes[modifica]

  1. «Salso» es refereix a la salinitat del riu, des de la seva desembocadura fins a Enna
  2. 2,0 2,1 2,2 C. Amore et al., "Historical evolution of the Salso River mouth, with respect to the Licata harbour system" in Eurocoast/EUCC,Littoral 2002 (en línea)
  3. Pomponi Mela ii. 7. § 17; Gai Juli Solí v. § 17;Vibi Seqüestre p.12; Vitruvi viii. 3. § 7
  4. Polibi vii. 4; Livi xxiv. 6
  5. Estrabó vi. p. 266
  6. Diodor Sícul xix. 109
  7. William Henry Smyth, Sicily, p. 198
  8. Solí v. § 17)
  9. Vitruvi viii. 3. § 7
  10. Diodor Sícul xix. 107-10
  11. Diodor Sícul xii. 8
  12. Livi xxv. 40, 41
  13. Polibi, vii. 4; Livi xxiv. 6
  14. Ptolemeu, iii. 4. § 7
  15. Castell. Inscr. Sicil. p. 4; Boeckh. C. I. núm. 5747
  16. Diodor Sícul, v.6.3-4
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Salso Modifica l'enllaç a Wikidata