Riu Segura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaSegura
El naixement del riu Segura. El naixement del riu Segura.
Tipologia riu i curs d'aigua
Inici
Cota inicial 1.413 m
Espanya
Fuente Segura a Santiago-Pontones 38° 05′ 47″ N, 0° 40′ 32″ O / 38.096436111111°N,0.67565833333333°O / 38.096436111111; -0.67565833333333
Final
Mediterrani, a Guardamar del Segura (País Valencià
Geografia
Afluents Mundo, Alhárabe, Mula i Guadalentí
Desguassos mar Mediterrània
Creua Jaén, Albacete, Múrcia i Alacant
Mesures i indicadors
Superfície 19.525 km²
Longitud 325 km
Cabal a Cieza
26
Modifica dades a Wikidata

El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a 5 quilòmetres de Pontón Bajo en el municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia). Les seves aigües brollen d'una cova natural inundada, a 1.413 metres d'altura.

Discorre per les províncies de Jaén, Albacete, Múrcia i la comarca alacantina del Baix Segura; i desemboca en el Mediterrani, a Guardamar del Segura (País Valencià).

Els romans el van anomenar Thader o Tader i els àrabs War-Alabiat, que vol dir 'riu blanc'. El seu nom però deriva del topònim àrab Shaqura, nom alternatiu del riu entre els geògrafs àrabs, de la vila de Shaqura, i de les muntanyes anomenades Jabal Shaqura on el riu neix. Aquestes muntanyes tenien 300 llogarets i 33 castells i correspon no sols a la moderna Serra de Segura sinó també a les ara anomenades serra del Yelmo, Quatre Viles, Castril i Cazorla amb els punts culminants del Yelmo de Segura de 1809 metres i la Blanquilla de 1.830 metres. La vila tenia una fortalesa reputada quasi inaccessible i és coneguda perquè s'hi va refugiar el visir Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar fugint del seu senyor Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid de Sevilla, però el senyor local, Ibn Mubarak, el va entregar als sevillans. Al final del domini almohade fou residència del senyor local Abu Ishak Ibrahim ibn Hemoshko, lloctinent del rei murcià Muhàmmad ibn Mardanix.

Entre el 1.571 i el 1.615 es va construir l'assut d’Alfeitamí, en el terme d'Almoradí (Baix Segura).[1]

Desembocadura del riu Segura a Guardamar del Segura
El riu Segura al seu pas per Archena, a Múrcia

Cabal mitjà[modifica | modifica el codi]

  • Cieza: 26 m³/s
  • Oriola: 21,59 m³/s
  • Guardamar del Segura: 5 m³/s

Afluents[modifica | modifica el codi]

  • Riu Mundo (que naix a Albacete), és el que li aporta un major cabal.
  • Riu Argos.
  • Rius Alhárabe i Benamor (Moratalla).
  • Riu Quípar.
  • Riu Mula.
  • Riu Guadalentí, Sangonera[2] o Reguerón (que naix aigües arriba de Llorca i s'uneix al Segura en Beniaján, aigües baix de la capital murciana).
  • Rambla de la Raja o rambla del Moro.[3]
  • Rambla Salada.
  • Rambla de Favanella.

Règim fluvial[modifica | modifica el codi]

El riu Segura és en capçalera un riu plujo-nival però en la major part de la seua conca és pluvial mediterrani, amb grans crescudes tardorenques. Amb uns 20 embassaments repartits per la seua conca, el seu cabal s'ha vist completament alterat de manera que presenta el màxim a l'estiu i el mínim a la tardor, a càusa de les necessitats del reg a Múrcia i Alacant. El cabal mitjà a la desembocadura és de 5 m³/s, minvat pel seu intens aprofitament hídric. Presenta al llarg del seu recorregut des de Múrcia fins al mar greus problemes de contaminació.

Riu famós per les seues furioses crescudes i temudes inundacions, la riuada de Sant Calixt de 1651 va causar 1.500 morts a Múrcia amb un cabal de 1.700 m³/s. El 1879, la cèlebre riuada de Santa Teresa va superar els 1.800 m³/s tant a Múrcia com a Oriola. Les riuades dels anys 1946, 1948, 1973, 1987 i 1989 passaren a la història, i en moltes d'elles se superaren els 1.000 m³/s de cabal màxim instantani. A causa d'això és el riu més controlat d'Europa i va ser canalitzat a finals del segle XX en la seua conca baixa evitant riuades fins 2016 que es va desbordar novament a Oriola.

Principals poblacions que travessa[modifica | modifica el codi]

Embassaments[modifica | modifica el codi]

Embassament de la Pedrera, al termes municipals d'Oriola i Bigastre
Embassament d'Alfons XII, al riu Quipar

La conca té una capacitat d'embassament de 1.129 Hm³ Els principals embassaments i pantans són:

  • En el riu Segura:
    • Cenajo: 437 Hm³
    • Fuensanta: 210 Hm³
  • En els seus afluents:
    • La Pedrera, al Baix Segura: 346 Hm³
    • Algeciras, al riu Algeciras: 45 Hm³
    • Camarillas, al riu Món: 36 Hm³
    • Talave, al riu Món: 35 Hm³
    • Santomera, a la rambla Salada: 26 Hm³
    • Alfons XII, al riu Quipar: 22 Hm³
    • Puentes, al riu Guadalentín: 14 Hm³
    • Crevillent, a la rambla del Bosch: 13 Hm³
    • Valdeinfierno, al riu Alcaide: 13 Hm³
    • Argos, al riu Argos: 10 Hm³

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «assut d’Alfeitamí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Sangonera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «rambla de la Raja». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Segura Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 38° 5′ 47.17″ N, 0° 40′ 32.37″ O / 38.0964361°N,0.6756583°O / 38.0964361; -0.6756583