Roberto Iniesta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRoberto Iniesta
Roberto Iniesta Madrid 08.jpg
Robi tocant amb Extremoduro a Madrid (2008).
Biografia
Naixement 16 maig 1962 (56 anys)
Plasència
Activitat
Ocupació Compositor de cançons, cantant, músic, compositor i guitarrista
Gènere artístic Rock dur
Instrument Guitarra
Discogràfica Avispa Tradueix
Obra
Obres destacables Jesucristo García Tradueix
So payaso Tradueix

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm2601279
Modifica les dades a Wikidata

Roberto "Robe" Iniesta Llambrega (Plasència, 16 de maig de 1962) és un compositor, músic i novel·lista espanyol, conegut per ser el fundador i imatge del grup de rock Extremoduro.[1]

Biografia[modifica]

Roberto Iniesta va néixer a Plasència, Extremadura, el 16 de maig de 1962. Després de deixar els estudis a 3r de B.O.P. i treballar amb el seu pare, va començar a escriure cançons als vint anys i va muntar el seu primer grup, Dosi Letal, al costat de Luisma, Juano, Paco Doniga, Zósimo "Zosi" Pascual.[2][3] Durant la seva joventut va tenir un botiga de llaminadures.

Influït per bandes com AC/DC o Leño, forma l'any 1987 la banda Extremoduro. Com que no disposava dels diners requerits per poder pagar-se un enregistrament, el grup decideix anar venent vals de 1000 pessetes que posteriorment serien canviables per una còpia del disc. L'any 1989 graven amb els diners aconseguits la seva primera maqueta Rock transgressiu. Aquell mateix any, Vespa Music es fixa en Extremoduro, i els ofereix un contracte per tres anys. Sota aquest segell es publica el seu primer àlbum d'estudi Tu a la teva casa, nosaltres a la foguera. Poc després trencarien la seva relació amb la discogràfica i gravarien el seu segon àlbum Som uns animals sota el segell Passió-Àrea Creativa, que va arribar a vendre 8000 còpies. Amb aquesta discogràfica també van trencar relacions i finalment van signar un contracte definitiu amb DRO, filial de Warner Music. Però no va ser fins a 1996 quan es va catapultar a la fama amb el seu àlbum Agila, el mateix any que rep la notícia de la defunció del seu pare. L'entrada a la banda del guitarrista i productor Iñaki "Uoho" Antón, pertanyent aleshores al grup Platero i Tu, va suposar un punt d'inflexió en la trajectòria de la banda.

Compaginant la seva activitat amb la carrera de la banda, decideix unir-se a Iñaki Antón i Fito Cabrales (també de la banda Platero i Tu) per crear un supergrup anomenat Extrechinato i Tu amb la finalitat de realitzar un àlbum que tributi la poesia del poeta Manolo Chinato, qui també participaria en l'enregistrament. Després de cinc anys de treball, l'àlbum Poesia bàsica finalment veuria la llum el 27 d'abril 2001.[4]

Després d'anys al capdavant del grup de rock i durant una aturada d'aquest, crea l'any 2006 al costat d'Iñaki Antón la discogràfica Muxik per mitjà de la qual volen donar a conèixer primers treballs de grups que pensen que mereixen ser escoltats. Un dels primers discos llançats per Muxik va ser el del grup Inconscients (“La inconsciencia de Uoho”) en 2007, en el qual el mateix Robi va col·laborar en alguns arranjaments.

Actualment resideix en una casa que molt pocs coneixen, ja que la seva vida privada prefereix mantenir-la al marge de la seva carrera musical, és per això que es tenen poques dades dels seus primers anys. Li agrada el menjar casolà, troba a faltar el sol del sud (on va viure una temporada), veu molt cinema (en DVD), escriu i llegeix totes les nits (novel·les d'acció, biografies, best seller…). I, en els últims anys, ha estudiat gramàtica i ortografia a la Universitat a Distància.

A mitjan mes de maig de 2008 va tornar als escenaris a Santander amb la Gira 2008 i el 9 de setembre d'aquell mateix any treu al mercat un altre nou disc amb Extremoduro titulat La llei innata, una "suite rockera" composta per una introducció, quatre moviments i una coda flamenca. Aquest nou disc dóna un nou aire a aquest grup, que, encara que segueixi tractant la mateixa temàtica que abans, utilitza recursos musicals amb els quals abans no comptaven.

Durant la seva aturada compositiva, va reconèixer públicament que estava mancat d'inspiració. Mentrestant, va estar escrivint una novel·la, El íntim de la bogeria, que es publicaria el 28 de setembre de 2009.[5] La novel·la va tenir un bon acolliment comercial venent 10000 exemplars en poc més d'una setmana, esgotant així la primera edició de la novel·la.[6]

El 24 de maig de 2011 Extremoduro va estrenar nou disc: Material defectuós. Malgrat no rebre cap promoció, va aconseguir estar quatre setmanes consecutives en les primers posicions de les llistes de venda espanyoles.[7] Extremoduro va començar a gravar un nou àlbum que va deixar aparcat per realitzar ña seva gira Robant penjadors de l'hotel. Va ser la primera vegada que el grup va oferir actuacions a Llatinoamèrica.[8] Després d'acabar-la, l'enregistrament del nou àlbum va concloure la primavera de 2013.[9] L'onzè àlbum d'estudi de la banda, Per a tots els públics, s'anava a publicar el 19 de novembre però a causa d'una filtració, va haver de ser avançada al 8 de novembre de 2013.[10] Malgrat això, l'àlbum va arribar a ser el número u en les llistes de venda espanyoles.[11] El setembre de 2014, li és atorgada la Medalla d'Extremadura; el màxim guardó que atorga aquesta comunitat autònoma.[12]

Amb el grup extremeny Extremoduro, ha llançat al mercat 14 discos entre 1989 i 2013, entre ells s'inclouen un directe i dos recopilatoris. Ha fet col·laboracions per a altres grups de rock com són: Platero y Tú, Fito & Fitipaldis, La Grip, Marea o Gatibu i ha format part d'altres grups com Extrechinato i Tu, al costat de Fito, Uoho i Manolo Chinato (poeta). Cal destacar que Robi sempre ha dit que fer música està bé, però que ell es considera més un poeta que un músic i així ho demostra en les seves lletres, atès que moltes tenen una estructura poètica i realitza picades d'ullet tant a clàssics com a contemporanis. Així, Iniesta agafa en certes ocasions fragments de poesies conegudes de poetes com Pablo Neruda, Manolo Chinato, Manuel Machado, Federico García Lorca, etc. El 7 de setembre de 2014 va rebre la medalla d'Extremadura.

Discografia[modifica]

Amb Extremoduro[modifica]

  • Rock transgressiu (1989)[n. 1]
  • Som uns animals (1991)
  • Deltoya (1992)
  • On estan els meus amics? (1993)
  • Pedrá (1995)
  • Agila (1996)
  • Anar-vos tots a prendre per cul (1997, directe)
  • Cançons prohibides (1998)
  • Jo, minoria absoluta (2002)
  • Grans èxits i fracassos (Episodi primer) (2004, recopilatori)[n. 2]
  • Grans èxits i fracassos (Episodi segon) (2004, recopilatori)[n. 2]
  • La llei innata (2008)
  • Material defectuós (2011)
  • Para tots els públics (2013)

Amb Extrechinato y Tú[modifica]

  • Poesia bàsica (2001)

Col·laboracions[modifica]

  • Els pirates del Nervión: De nou en els teus braços (amb Fito Cabrales i Francis Doctor Desitjo)
  • The Flying Rebollos: Els meus amics (amb Fito Cabrales)
  • Gatibu: Mila doinu aidien
  • Neurastènia: Miro la finestra
  • Marea: En el teu forat
  • La Grip: Barrancs rocosos
  • Capità Kavernikola: Pluja de merda; La platja; Amor brut; Arramblando per les Rambles
  • Fito & Fitipaldis: Ni negre ni blanc (Els somnis bojos, 2001); Trossos de cristall
  • Platero i Tu: Si miro als núvols; Entrant croat; Juliette
  • Ratanera: Per l'estret
  • Sense vergonya: Aixecant polseguera
  • Discòrdia: "Verí"
  • Chorra 'n Rock: La cançó de l'ós marí
  • Tabletom: No tinc ná
  • Reincidents: Dos col·legues
  • Doctor Desitjo: Somnis gastats; On acaben les paraules; De nou en els teus braços
  • Albert Pla: Veintegenarios (amb Manolo Kabezabolo i Fermin Muguruza)
  • Malsujeto: La cançó de l'ós marí
  • Farratge: Punyals[13]
  • Memòria de Peix: Tot teu
  • Poncho K: Verborrea (amb Iñaki Antón)
  • Ciclonautas: Kamikaze del niu (amb Iñaki Antón)

Novel·les[modifica]

  • El íntim de la bogeria. L'Home Del Saco, S.L. 2009.

Referències[modifica]

  1. «Robe Iniesta cumple 50 años». rollingstone.es, 13-05-2012. [Consulta: 30 novembre 2013].
  2. «La primera novela de Robe Iniesta». rollingstone.es, 01-02-2010. [Consulta: 31 desembre 2013].
  3. Menéndez Flores, Javier. Extremoduro. De profundis. La historia autorizada, 25 de maig de 2013, p. 93. ISBN 9788425350337. 
  4. «Poesía Básica en iTunes» (en anglès). [Consulta: 13 agost 2013].
  5. EFE. «La pluma de Extremoduro». El País, 30-09-2009. [Consulta: 1r octubre 2009].
  6. «Robe Iniesta líder en ventas con su novela: "El Viaje íntimo de la locura"». laguiago.com. [Consulta: 14 novembre 2013].
  7. «Extremoduro: Cuatro semanas consecutivas liderando la lista de ventas». Last Tour International, 22-06-2011. [Consulta: 1r octubre 2013].
  8. «Extremoduro anuncia su primera gira por Latinoamérica». ABC, 20-09-2012. [Consulta: 11 octubre 2013].
  9. «Así suena “Para todos los públicos” lo nuevo de Extremoduro». Rock Rock Radio, 10-10-2013. [Consulta: 19 octubre 2013].
  10. «Extremoduro adelanta la salida de su nuevo disco por una filtración». Rolling Stone, 06-11-2013. [Consulta: 6 novembre 2013].
  11. «Extremoduro número 1 en España». lahiguera.net, 13-11-2013. [Consulta: 14 novembre 2013].
  12. «El líder de Extremoduro insta a las administraciones a promocionar la cultura». radiointereconomia.com, 08-09-2014. [Consulta: 8 setembre 2014].
  13. Rock In Spain. «Robe con Forraje». Rock In Spain, 22-04-2013. [Consulta: 22 abril 2013].