Ron Perlman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRon Perlman

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Washington Heights (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Minnesota - màster (1971–1973)
Lehman College (en) Tradueix - teatre (1971–)
George Washington High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de televisió, comediant, actor de veu, actor de doblatge, actor de cinema, actor de gènere, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata –
Família
FillsBlake Perlman, Brandon Perlman Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000579 Allocine: 2334 Rottentomatoes: celebrity/ron_perlman Allmovie: p56093 TCM: 150529 TV.com: people/ron-perlman IBDB: 55942 TMDB.org: 2372
Twitter (X): perlmutations Instagram: perlmutations Musicbrainz: 71f92129-24c1-4c9e-a901-5c419b37bcf3 Discogs: 2740968 Modifica el valor a Wikidata

Ron Perlman (Washington Heights, Manhattan, Nova York, 13 d'abril de 1950) és un actor de cinema i televisió estatunidenc.

La seva filmografia principal inclou títols com La Guerre du feu (1981), The Ice Pirates (1984), El nom de la rosa (1986), Sleepwalkers (1992), Cronos (1993), Doble joc (1993), La Cité des enfants perdus (1995), L'últim sopar (1995), L'illa del Dr. Moreau (1996), Alien Resurrection (1997), Titan A.E. (2000), Enemic a les portes (2001), Blade II (2002), Star Trek: Nemesis (2002), Hellboy (2004), In the Name of the King (2007), Hellboy II: L'exèrcit daurat (2008), Outlander (2008), L'Esperit del Bosc (2008), Tangled (2010), Season of the Witch (2011), Conan the Barbarian (2011) i Pacific Rim (2013).[1]

També ha treballat en diverses sèries de televisió, com La Bella i la Bèstia (1987-1989), on interpretava al costat de Linda Hamilton a Vincent, paper pel qual va guanyar un Globus d'Or.

Biografia[modifica]

Ron Perlman va néixer en el si d'una família jueva, fill d'una treballadora de l'ajuntament novaiorquès i d'un tècnic d'electrodomèstics que també, com a músic de jazz,[2][3] va arribar a tocar la bateria amb Artie Shaw.

A l'Institut ja estava interessat per la interpretació, i explica que el seu pare, en veure'l actuar en una versió musical de Guys and Dolls, li va «donar permís per a ser actor».[4] Conclosos els seus estudis a l'institut George Washington novaiorquès, on va començar a representar obres de teatre, Ron va estudiar interpretació al City College de Nova York i a la Universitat de Minnesota.[cal citació]

El seu primer paper com a intèrpret cinematogràfic va ser en La recerca del foc (1981),[5] on interpreta un troglodita en una adaptació de la novel·la de J.-H. Rosny que va ser dirigida per Jean-Jacques Annaud, un autor francès.[6] Annaud va tornar a requerir Perlman per a les seves pel·lícules El nom de la rosa (1986) i Enemic a les portes (2001). L'any de l'estrena d'A la recerca del foc, pel·lícula idònia per al singular físic de Ron, va contreure matrimoni amb la dissenyadora de bijuteria i complements Opal Perlman, amb qui té dos fills, un noi i una noia.

Cinema[modifica]

Guardons[modifica]

Premis

Nominacions

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Harry Potter Spinoff 'Fantastic Beasts' Casts Ron Perlman (Exclusive)» (en anglès). Hollywood Reporter.
  2. «Ron Perlman Film Reference biography». Filmreference.com. [Consulta: 28 març 2014].
  3. Perlman, Ron. Easy Street (the hard way) : a memoir (en anglès). Boston, MA: Hachette Books, 2014, p. 328. ISBN 978-0-306-82344-2. 
  4. Fessenden, Larry. «Ron Perlman on Becoming an Actor» (vídeo) (en anglès). Glass Eye Pix, 18 juliol 2008.
  5. Armadàs, Joan Ramon «“Qualsevol amb dos dits de front voldria ser el puto Hellboy”». El cinèfil, 03-04-2019.
  6. Gorina, Alfons. «Ron Perlman: "Jean-Jacques Annaud ha fet sortir sempre el millor de mi"» (àudio). La finestra indiscreta. Ràdio Catalunya, 06-04-2019. [Consulta: 6 maig 2020].
  7. Ron Perlman a Behind the voice actors (anglès)
  8. Francesc, Pere «Ron Perlman recull el Premi la Màquina del Temps del Festival de Sitges». Eix Diari [Consulta: 6 maig 2020].