Rosàcia (malaltia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaRosàcia
Aquesta imatge d'Un ancià i el seu net, per Domenico Ghirlandaio mostra l'afectació severa en la pell per la rosàcia[1] modifica
Tipustrastorn cutani i malaltia (individual) Modifica el valor a Wikidata
Especialitatdermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
metronidazole, àcid nonandioic, peròxid de benzoïl, loteprednol etabonate (en) Tradueix, minociclina, doxiciclina, ivermectina, isotretinoïna, brimonidina, oxymetazoline (en) Tradueix i prednisolone acetate (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11ED90.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10L71
CIM-9695.3
Recursos externs
DiseasesDB96
MedlinePlus000879
eMedicinederm/377
MeSHD012393 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0035854 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8881 Modifica el valor a Wikidata

La rosàcia és una malaltia crònica inflamatòria que afecta la pell i de vegades els ulls. Es veu predominantment en persones d'entre 30 i 50 anys, de pell clara i de països del nord d'Europa, sobretot d'Irlanda, o en els seus descendents.[2]

La sobreexpressió de certs pèptids antimicrobians (catelicidines) està implicada en la seva etiopatogènia.[3] Investigacions epidemiològiques i experimentals han demostrat l'existència d'un vincle entre aquesta malaltia i la infecció per Helicobacter pylori.[4]

Anys enrere, era una condició estigmatitzada, ja que s'associava a l'abús d'alcohol i a conductes socialment reprovables. Avui dia encara es motiu d'estrès en les persones que la pateixen[5] i pot provocar en elles trastorns psíquics, com ansietat i depressió.[6]

Símptomes[modifica]

  • Enrogiment freqüent de la cara (rubor facial, posar-se vermell). La majoria de l'enrogiment es troba al centre de la cara (el front, el nas, les galtes, i el mentó). També es pot tenir pruïja, ardor, canvis eritematosos i un lleu edema.
  • Telangièctasis, que són vasos sanguinis, de sota la pell, que s'han dilatat i es mostren com línies vermelles. Aquesta àrea de la pell pot estar una mica inflada, tèbia i enrogida.
  • Descamació epitelial constant que apareix juntament amb grans a la pell. De vegades, aquests grans poden tenir pus (pústules). Els grans durs a la pell poden tornar-dolorosos més tard.
  • Ulls i parpelles inflamats.
  • Nas inflat. Algunes persones (predominantment homes) tenen el nas vermell, més gran i amb bonys. Aquesta condició s'anomena rinofima.[7] Els casos greus poden requerir tractament amb diverses tècniques de cirurgia estètica facial.[8]
  • Pell engrossida. La pell del front, la barbeta, les galtes i altres àrees es poden posar més dures a causa de la rosàcia.

Tipus[modifica]

Existeixen quatre subtipus principals de rosàcia:[9]

  • Rosàcia eritematosa-telangièctasica. És la més freqüent (un 70% de tots els casos). En ella, la característica predominant és un eritema facial central rogenc i persistent. L'eritema pot afectar eventualment les zones perifèriques de la cara, les orelles, el coll i la regió superior del tòrax, però la pell periocular està sempre preservada. La presència de telangièctasis és un signe comú, tot i que no imprescindible per la diagnosi d'aquesta forma de rosàcia. Un estudi pilot en casos recalcitrants i refractaris a les teràpies convencionals d'aquest subtipus de rosàcia indica que la toxina botulínica podria ser un recurs addicional útil per tractar-los.[10] No és rar que la rosàcia estigui associada a una demodicosi per Demodex folliculorum i/o D. brevis, fet que empitjora el curs de la malaltia sigui quin sigui el seu subtipus.[11][12] Es creu que determinades proteïnes provinents del bacteri Bacillus oleronius (un microorganisme endosimbiòtic present al sistema digestiu d'aquests àcars sapròfits) actuen com a macromolècules antigèniques i condicionen en gran manera la resposta inflamatòria crònica pròpia de la rosàcia.[13][14]
  • Rosàcia pàpulo-pustulosa. A més dels canvis eritematosos, s'observen petites protuberàncies vermelles (pàpules) a la cara, algunes -o moltes- d'elles plenes de pus.[15] En casos greus d'aquest subtipus de rosàcia, la ivermectina tòpica (crema 1%)[16] és una opció terapèutica efectiva, encara que no disminueix l'índex de recidives.[17]
  • Rosàcia fimatosa. Provoca engruiximent de la pell amb prominència dels seus porus i formació de nodularitats dèrmiques de mida variable. La manifestació més coneguda d'aquest subtipus és el rinofima, però existeixen altres menys habituals, com el metofima (afecta el front), el blefarofima (les parpelles), el gnatofima (el mentó)[18] o l'otofima (les orelles).[19]
  • Rosàcia ocular. La simptomatologia inicial de la rosàcia ocular és poc específica (ulls plorosos i enrogits, lleganyes, sensació de cos estrany ocular amb cremor o pruïja acompanyants). Quan la malaltia progressa, apareixen símptomes més importants: blefaritis, conjuntivitis, síndrome de l'ull sec, fotofòbia, lesions cornials, episcleritis/escleritis i telangièctasis a la conjuntiva i/o les parpelles. El desenvolupament de calazis o mussols és un fet usual. Algunes vegades s'acompanya d'edema palpebral persistent.[20] No existeix una prova diagnòstica particular per aquesta afecció i la diagnosi de rosàcia ocular es fonamenta en el judici clínic de l'oftalmòleg. El compromís dels ulls es veu en un 6-50% dels pacients afectats per rosàcia cutánea, però pot sorgir independentment de l'existència d'aquesta.[21] El tractament es basa en l'administració oral i tòpica de doxiciclina. En determinats casos d'evolució tòrpida amb ulceracions a la còrnia està indicada la cirurgia oftalmològica reparadora.[22]

L'actualització diagnòstica i patofisiològica publicada pel National Rosacea Society Expert Committee l'any 2017 classifica la rosàcia en dos grans grups fenotípics, amb eritema fix central al rostre i amb canvis fimatosos, simplificant així la seva tipologia.[23] Algunes formes especials i infreqüents de rosàcia són la rosàcia fulminans (pioderma facial) i la malaltia de Morbihan.[24]

Factors desencadenants[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Koepsell, Thomas «Domenico Ghirlandaio: An Old Man and His Grandson (ca 1480-1490)». Arch Pediatr Adolesc Med, 156, 2002, pàg. 966.
  2. ↑ Keri, JE «Rosácea (Acné rosácea)» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Feb (rev), pàgs: 5 [Consulta: 1r agost 2019].
  3. ↑ Melnik, BC «Rosacea: The Blessing of the Celts - An Approach to Pathogenesis Through Translational Research» (en angles). Acta Derm Venereol, 2016 Feb; 96 (2), pp: 147-156. DOI: 10.2340/00015555-2220. ISSN: 1651-2057. PMID: 26304030 [Consulta: 13 setembre 2019].
  4. ↑ Yang, X «Relationship between Helicobacter pylori and Rosacea: review and discussion» (en angles). BMC Infect Dis, 2018 Jul 11; 18 (1), pp: 318. DOI: 10.1186/s12879-018-3232-4. PMC: 6042414. PMID: 29996790 [Consulta: 13 setembre 2019].
  5. ↑ Halioua B, Cribier B, Frey M, Tan J «Feelings of stigmatization in patients with rosacea» (en angles). J Eur Acad Dermatol Venereol, 2017 Gen; 31 (1), pp: 163-168. DOI: 10.1111/jdv.13748. ISSN: 0926-9959. PMID: 27323701 [Consulta: 22 agost 2019].
  6. ↑ Heisig M, Reich A «Psychosocial aspects of rosacea with a focus on anxiety and depression» (en angles). Clin Cosmet Investig Dermatol, 2018 Mar 6; 11, pp: 103-107. DOI: 10.2147/CCID.S126850. PMC: 5844253. PMID: 29551906 [Consulta: 22 agost 2019].
  7. ↑ Dick MK, Patel BC «Rhinophyma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 15; NBK544373 (rev), pàgs: 10. PMID: 31335093 [Consulta: 6 agost 2019].
  8. ↑ Clarós P, Sarr MC, Nyada FB, Clarós A «Rhinophyma: Our experience based on a series of 12 cases» (en anglès). Eur Ann Otorhinolaryngol Head Neck Dis, 2018 Feb; 135 (1), pp: 17-20. DOI: 10.1016/j.anorl.2017.08.005. ISSN: 1879-730X. PMID: 28943211 [Consulta: 6 agost 2019].
  9. ↑ Rivero AL, Whitfeld M «An update on the treatment of rosacea» (en anglès). Aust Prescr, 2018 Feb; 41 (1), pp: 20-24. DOI: 10.18773/austprescr.2018.004. PMC: 5828925. PMID: 29507456 [Consulta: 16 agost 2019].
  10. ↑ Park KY, Kwon HJ, Kim JM, Jeong GJ, et al «A Pilot Study to Evaluate the Efficacy and Safety of Treatment with Botulinum Toxin in Patients with Recalcitrant and Persistent Erythematotelangiectatic Rosacea» (en anglès). Ann Dermatol, 2018 Des; 30 (6), pp: 688-693. DOI: 10.5021/ad.2018.30.6.688. ISSN: 1013-9087 [Consulta: 22 agost 2019].
  11. ↑ Forton FMN, De Maertelaer V «Rosacea and Demodicosis: Little-known Diagnostic Signs and Symptoms» (en anglès). Acta Derm Venereol, 2019 Gen 1; 99 (1), pp: 47-52. DOI: 10.2340/00015555-3041. ISSN: 1651-2057. PMID: 30226528 [Consulta: 11 setembre 2019].
  12. ↑ Kubanov A, Gallyamova Y, Kravchenko A «Clinical picture, diagnosis and treatment of rosacea, complicated by Demodex mites» (en anglès). Dermatol Reports, 2019 Mar 28; 11 (1), pp: 7675. DOI: 10.4081/dr.2019.7675. PMC: 6452096. PMID: 31007879 [Consulta: 11 setembre 2019].
  13. ↑ O'Reilly, N «An Investigation of the Role of Bacillus oleronius in the Pathogenesis of Rosacea -Tesi doctoral-» (en anglès). Department of Biology. National University of Ireland, Maynooth, 2012; Maig, pàgs: 283 [Consulta: 14 setembre 2019].
  14. ↑ Jarmuda S, McMahon F, Zaba R, O'Reilly N, et al «Correlation between serum reactivity to Demodex-associated Bacillus oleronius proteins, and altered sebum levels and Demodex populations in erythematotelangiectatic rosacea patients» (en anglès). J Med Microbiol, 2014 Feb; 63 (Pt 2), pp: 258-262. DOI: 10.1099/jmm.0.065136-0. ISSN: 1473-5644. PMID: 24248990 [Consulta: 14 setembre 2019].
  15. ↑ South East London Area Prescribing Committee «South East London Pathway for the Management of Papulopustular Rosacea» (en anglès). Clinical Guidelines. News and publications, NHS, 2019; Mar (rev), pàgs: 1 [Consulta: 17 agost 2019].
  16. ↑ Del Rosso JQ «Topical Ivermectin: Data Supporting Dual Modes of Action in Rosacea» (en anglès). J Clin Aesthet Dermatol, 2017 Set; 10 (9), pp: 39-42. ISSN: 1941-2789. PMC: 5749619. PMID: 29515751 [Consulta: 14 setembre 2019].
  17. ↑ Ebbelaar CCF, Venema AW, Van Dijk MR «Topical Ivermectin in the Treatment of Papulopustular Rosacea: A Systematic Review of Evidence and Clinical Guideline Recommendations» (en anglès). Dermatol Ther (Heidelb), 2018 Set; 8 (3), pp: 379-387. DOI: 10.1007/s13555-018-0249-y. PMC: 6109029. PMID: 29943217 [Consulta: 14 setembre 2019].
  18. ↑ de Macedo AC, Sakai FD, de Vasconcelos RC, Duarte AA «Gnatophyma - a rare form of rosacea» (en anglès). An Bras Dermatol, 2012 Nov-Des; 87 (6), pp: 903-905. DOI: 10.1590/s0365-05962012000600014. PMC: 3699912. PMID: 23197212 [Consulta: 16 agost 2019].
  19. ↑ Alvarado-Osorio, A; Sánchez-Félix, G; Carbajal-Chávez, T «Otofima: una entidad infrecuente» (en castellà). Dermatol Peru, 2016; 26 (2), pp: 123-126. ISSN: 1609-7203 [Consulta: 16 agost 2019].
  20. ↑ Morales-Burgos A, Alvarez Del Manzano G, Sánchez JL, Cruz CL «Persistent Eyelid Swelling in a Patient with Rosacea» (en anglès). P R Health Sci J, 2009 Mar; 28 (1), pp: 80-82. ISSN: 0738-0658. PMID: 19266745 [Consulta: 13 setembre 2019].
  21. ↑ Vieira AC, Höfling-Lima AL, Mannis MJ «Ocular rosacea - a review» (en anglès). Arq Bras Oftalmol, 2012 Oct; 75 (5), pp: 363-369. DOI: 10.1590/S0004-27492012000500016. ISSN: 1678-2925. PMID: 23471336 [Consulta: 16 agost 2019].
  22. ↑ López-Valverde G, Garcia-Martin E, Larrosa-Povés JM, Polo-Llorens V, Pablo-Júlvez LE «Therapeutical Management for Ocular Rosacea» (en anglès). Case Rep Ophthalmol, 2016 Maig 2; 7 (1), pp: 237-242. DOI: 10.1159/000446104. PMC: 4943766. PMID: 27462249 [Consulta: 16 agost 2019].
  23. ↑ Sarkany, M «Understanding Recent Updates to the Classification of Rosacea» (en anglès). Premier Research, 2019; Gen 9, pàgs: 19 [Consulta: 15 setembre 2019].
  24. ↑ Reinholz M, Ruzicka T, Steinhoff M, Schaller M, et al «Pathogenesis and clinical presentation of rosacea as a key for a symptom-oriented therapy» (en anglès). J Dtsch Dermatol Ges, 2016 Des; 14 (Supl 6), pp: 4-15. DOI: 10.1111/ddg.13139. ISSN: 1610-0387. PMID: 27869372 [Consulta: 13 setembre 2019].
  25. ↑ Weiss E, Katta R «Diet and rosacea: the role of dietary change in the management of rosacea» (en anglès). Dermatol Pract Concept, 2017 Oct 31; 7 (4), pp: 31-37. DOI: 10.5826/dpc.0704a08. PMC: 5718124. PMID: 29214107 [Consulta: 16 agost 2019].
  26. ↑ Li S, Cho E, Drucker AM, Qureshi AA, Li WQ «Alcohol intake and risk of rosacea in US women» (en anglès). J Am Acad Dermatol, 2017 Jun; 76 (6), pp: 1061-1067.e2. DOI: 10.1016/j.jaad.2017.02.040. PMC: 5438297. PMID: 28434611 [Consulta: 16 agost 2019].
  27. ↑ Mandal, A «Rosacea and Menopause» (en anglès). News-Medical.net, 2019; Feb 27, pàgs: 4 [Consulta: 14 setembre 2019].
  28. ↑ Veerkamp P, Mousdicas N, Bednarek R «Rosacea Fulminans Precipitated by Acute Stress: A Case Report Describing an Integrative Approach for a Patient Reluctant to Use Isotretinoin» (en anglès). Integr Med (Encinitas), 2016 Des; 15 (6), pp: 32-35. ISSN: 1546-993X. PMC: 5312834. PMID: 28223895 [Consulta: 16 agost 2019].
  29. ↑ Bhat YJ, Manzoor S, Qayoom S «Steroid-induced rosacea: a clinical study of 200 patients» (en anglès). Indian J Dermatol, 2011 Gen; 56 (1), pp: 30-32. DOI: 10.4103/0019-5154.77547. PMC: 3088930. PMID: 21572787 [Consulta: 16 agost 2019].
  30. ↑ Kresken J, Kindl U, Wigger-Alberti W, Clanner-Engelshofen BM, Reinholz M «Dermocosmetics for Use in Rosacea: Guideline of the Society for Dermopharmacy» (en anglès). Skin Pharmacol Physiol, 2018 Mar; 31 (3), pp: 147-154. DOI: 10.1159/000486688. ISSN: 1660-5535. PMID: 29597196 [Consulta: 15 setembre 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosàcia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosàcia_(malaltia)&oldid=30250508»