Rosa Sensat i Vilà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 06:36, 22 març 2014 amb l'última edició de Culex (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a altres significats, vegeu «Rosa Sensat (desambiguació)».
Infotaula de personaRosa Sensat i Vilà

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1873 Modifica el valor a Wikidata
el Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r octubre 1961 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Directora d'escola
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut Jean-Jacques Rousseau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora, pedagoga, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola del Bosc
Membre de
Família
CònjugeDavid Ferrer i Vallès Modifica el valor a Wikidata
FillsAngeleta Ferrer i Sensat

Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 1873 – Barcelona, 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX.[2]

Biografia

Filla d'un marí i una brodadora, des de ben petita va voler formar-se i treballar a l'ensenyament. Va estudiar magisteri a Barcelona i a la Escuela Central de Magisterio de Madrid. El seu primer destí fou una escola de Masnou[3] i posteriorment, Girona, sempre al cicle de parvulari. La seva inquietud per aprendre la va portar a apropar-se a la Institución Libre de Enseñanza, a estudiar posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.

Al 1900 va guanyar les oposicions de Labors i la van destinar a Alacant. Es casà al 1903 amb David Ferrer amb qui s'instal·la definitivament a Barcelona. El 1904 va néixer la seva filla Àngels.

Desenvolupà una gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius i la seva gran capacitat organitzadora la van portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, a la secció de nenes, càrrec que ocupà entre 1914 i 1930. Posteriorment, des de 1930 fins al 1939, va ser-ho del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar.

Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l'arribada del franquisme, la van jubilar al 1939 després de ser depurada pel règim i apartada de feines de responsabilitat per la seva ideologia propera a la catalanitat i el progressisme.

Al 1921 va rebre l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i estableix un programa força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Participà en importants congressos com el I Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona (1909), el III Congrés Internacional d'Enseignement Menager, a París (1922), i al Congrés des Écoles Nouvelles, a Niça (1932).

Per haver desenvolupat una important tasca a Catalunya, tant a nivell de divulgació de nous corrents i experiències, com per la seva capacitat d'organització de centres escolars, portà a un col·lectiu de mestres, liderats per Marta Mata i Garriga a fundar l'any 1965 l'Escola de Mestres Rosa Sensat.

Principis pedagògics

Els principis pedagògics de Rosa Sensat passen pel respecte integral a la persona, la integració del joc al currículum i el gaudi estètic. Usava els fets quotidians per a ensenyar els continguts escolars, lluny d'academicismes, en el que després s'anomenaria aprenentatge significatiu. Pensava que la base de l'educació sorgeix a les etapes d'infantil i primària i que per això calia una bona formació dels mestres, per poder dotar de les eines necessàries per seguir aprenent a tots els alumnes.

Publicacions

Té algunes publicacions relacionades amb l'ensenyament domèstic:

  • Rapport présenté au III Congrès International d'Enseignement Menager (1922)
  • Les ciències en la vida de la llar (1923)
  • Cómo se enseña la economía doméstica (1927)
  • Hacia la nueva escuela (1934).

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Xarxa Vives d'Universitats. «Rosa Sensat Vilà». Diccionari Biogràfic de Dones. [Consulta: 13 març 2014].
  2. ↑ Rosa Sensat i Vilà: una ciència de la vida en una escola com la llar. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 22 agost 2013]. 
  3. ↑ «Bibliografia sobe Rosa Sensat». [Consulta: 16 març 2014].

Bibliografia

  • Rosa Sensat: Vers l'escola nova, Eumo Editorial.
  • Josep Gonzàlez-Agàpito: Rosa Sensat i Vilà. Fer de la vida escola, Rosa Sensat - Edicions 62.
  • La mestra, Rosa Sensat(vídeo), Ajuntament del Masnou - Generalitat de Catalunya - C.R.P Maresme III - Associació de Mestres Rosa Sensat.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosa_Sensat_i_Vilà&oldid=13106915»