Rumex acetosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuRumex acetosa
Rumex acetosa Modifica el valor a Wikidata
Rumex acetosa (Billeder af nordens flora 1917ff., v2 359, BHL-39907) clean, no-description.jpg
Il·lustració botànica d'August Mentz (1917)
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPolygonaceae
TribuRumiceae
GènereRumex
EspècieRumex acetosa Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1753
Nomenclatura
Sinònims

L'agrella o agrelles (Rumex acetosa) és una planta de la família de les poligonàcies i del gènere Rumex.

Etimologia[modifica]

  • Rumex: probablement provinga del nom llatí per a la paradella cultivada. El nom va ser usat per Plini el Vell, i deriva probablement de rumo (xuclar o xuplar), al·ludint a la pràctica entre els romans de xuplar les fulles per alleujar la set.[2]
  • acetosa: aquest epítet és sinònim d'agrella i del llatí acetŏsa (àcida), fent referència al seu sabor.[3]

Noms vernacles[modifica]

agrelles (B, C, PV), agrelles d'hort, agrelles de muntanya (PV), agreta, agretes (C), agrets (PV), agriella, agriguella, agrilles (PV), agrilles de muntanya (PV), dinerets (Camp de Morvedre), herba de la verge, llengua de bou (C), romeda (C), sora, sores (C), vinagretes (C), vinagrella, vinagrera, vinagreta i xiscoll (C).[4]

El gust àcid de les fulles motiva el nom popular d'agrella en català i acedera en castellà.

Descripció[modifica]

Hemicriptòfit glabre o més o menys densament pilós en la base de les tiges i revers de les fulles, rarament en l'anvers, de 25-160 cm. Presenta un rizoma globós-irregular o quasi cilíndric. Les tiges són solitàries o poc nombroses, fins a 5-10, erectes, estriades. Les òcrees són llargues i fimbriades. Les fulles basals fan 12-220 × 10-70 mm, i són ovades o ovado-oblongues. El limbe té una relació longitud/amplària de 1,7-(3-4). Els lòbuls basals generalment són sencers, reflexos, a vegades bífids i divergents. El pecíol és igual o de major longitud que els limbes. Les fulles mitjanes, oblongues o ovado-oblongues, sèssils o curtament peciolades, mentre que les apicals són triangular-oblongues o linears, i la seua de relació longitud/amplària és de (2,7)3-8(10). La inflorescència és racemosa, oblonga i laxa o curta, densa i quasi corimbosa, generalment amb branques simples o només les inferiors ramoses. Les flors masculines tenen les peces del periant de 1,5-2 mm i les anteres 1,2-2 mm. Les peces externes del periant, en la fructificació fan 1-2,5 mm. Les valves mesuren 3-5,5 × 3-5,5 mm, i són quasi orbiculars i ovado-suborbiculares, cordades en la base i amb l'escata basal de 0,5-1 mm. El fruit és un aqueni de 2-2,5 mm de color marró rogenc fosc. Floreix de maig a agost. El seu nombre cromosòmic és 2n = 14 (femelles) i 15 (mascles) i el nombre haploide és n = 7, 8.[5][6]

Usos[modifica]

Encara que actualment es conegui poc als Països Catalans, l'agrella ha estat conreada des de l'antiguitat. Es tracta d'una verdura molt utilitzada a la cuina occitana del nord (Alvèrnia i Llemosí), on se'n fan sopes i cremes, però també en tota mena de plats on es pugui utilitzar també bledes o espinacs. Té un gust semblant al de la bleda però una mica picant, com si estigués lleugerament fermentada. Aquest gust pungent de la fulla prové de l'àcid oxàlic que conté. De les fulles se'n fan sopes i purés, com el "shav" de la cuina polonesa i lituana. Es pot menjar com a verdura i per a fer salses. També se'n poden fer amanides, car les fulles d'agrella tenen un gust agradablement àcid que recorda el del kiwi o el de la maduixa de bosc.

L'agrella és esmentada a La cuynera catalana i en diversos receptaris mallorquins més o menys coetanis.[7]

A la medicina herbal tradicional l'agrella es feia servir com a laxant.

Galeria[modifica]


Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] https://www.gbif.org/species/2888951
  2. «Genus Rumex» (en anglès). CasaBio. [Consulta: 19 abril 2020].
  3. «acetosa» (en castellà). Definiciona. [Consulta: 20 abril 2020].
  4. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana» (en català). Termcat. [Consulta: 19 abril 2020].
  5. MORALES VALVERDE, Ramón. Santiago Castroviejo. Flora ibérica : plantas vasculares. Vol. XII de la Península Ibérica e Islas Baleares (en castellà). II. Madrid: Real Jardín Botánico, C.S.I.C, 2010, p. 607-609. ISBN 978-84-00-09041-8. 
  6. «Rumex acetosa L.» (en català). Flora Catalana. [Consulta: 20 abril 2020].
  7. J. Fàbrega, Heu tastat el salmó amb agrella?

Enllaços externs[modifica]