Saúl Ñíguez

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSaúl
Chelsea 1 Atletico Madrid 1 (Saúl Ñíguez).jpg
Saúl jugant amb l'Atlètic de Madrid
Nom original (es) Saúl Ñíguez Esclápez
Biografia
Naixement Saúl Ñíguez Esclápez
21 de novembre de 1994 (1994-11-21) (23 anys)
Elx, País Valencià
Alçària 1.82 m
Pes 70 kg
Activitat
Ocupació Futbolista
Esport Futbol
Posició a l'equip Migcampista
Equip actual Atlético de Madrid
Número esportiu 8
Clubs juvenils
Anys Equip
2006–2008 Real Madrid CF
2008–2010 Atlético de Madrid
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2010–2013 Atlético de Madrid B 70 (8)
2012– Atlético de Madrid 129 (14)
2013–2014Rayo Vallecano (cedit) 34 (2)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2009 Espanya sub-16 4 (1)
2010–2011 Espanya sub-17 9 (2)
2012 Espanya sub-18 3 (0)
Espanya sub-19 11 (0)
2013 Espanya sub-20 8 (0)
2013– Espanya Espanya sub-21 25 (9)
2016– Espanya Espanya 12 (2)
Participà en
Data Activitat
Copa del Món de Futbol de 2018

Twitter: saulniguez
Modifica dades a Wikidata

Saúl Ñíguez Esclápez (Elx, Baix Vinalopó, 21 de novembre de 1994) és un futbolista valencià que juga de migcampista a l'Atlètic de Madrid de la primera divisió espanyola.

De família de futbolistes, el seu pare José Antonio Ñíguez i els seus germans Aaron Ñíguez i Jonathan Ñíguez també han estat professionals.[1] Va ser format en les categories inferiors de l'Atlètic de Madrid, club amb el qual ha estat campió de l'Europa League el 2012, de la Copa del Rei el 2013 i de la Supercopa d'Espanya el 2014.

Trajectòria[modifica]

Atlètic de Madrid[modifica]

Inicis[modifica]

Saül va debutar amb el primer equip el 8 de març de 2012 al partit d'anada dels setzens de final de la Lliga Europa de la UEFA contra el Beşiktaş JK en un partit que va acabar amb una victòria per tres a un.

Durant la temporada 2012-13, Saül va alternar els entrenaments amb el primer equip i amb el filial i va arribar a disputar alguns partits de Lliga, Copa i UEFA Europa league. Després de jugar el seu segon partit a la Lliga Europa de la UEFA, entrant com a suplent en la victòria per zero gols a tres contra el Hapoel Tel Aviv, va poder fer el seu debut oficial a primera divisió, va ser el 21 d'abril de 2013 a una victòria matalassera a domicili per zero gols a un al camp del Sevilla Futbol Club, després de substituir Koke.

Rayo Vallecano[modifica]

La temporada 2013-14, i després de realitzar gran part de la pretemporada amb el club matalasser, es va acordar la seva cessió al Rayo Vallecano fins a final de temporada, dins de l'operació de venda de Leonardo Carrilho Baptistão del club de Vallecas al del Manzanares. El seu debut amb el club vallecà es va produir el 19 d'agost de 2013 a la victòria del Rayo per tres gols a zero davant l'Elx Club de Futbol, corresponent a la primera jornada de Lliga de la temporada. El 24 de novembre va marcar el seu primer gol a primera divisió encara que de poc va servir, ja que el Rayo va perdre per 1-4 davant l'Espanyol.

Saül va ser una de les peces claus en la consecució de la permanència per part del Rayo Vallecano. Ja fóra jugant com a defensa o com a migcampista les seves actuacions van ajudar el club a aconseguir l'objectiu tres jornades abans d'acabar la competició. Les seves bones actuacions van propiciar que l'Atlètic de Madrid volgués assegurar el seu futur i el 17 febrer 2014 va renovar el seu contracte.[2] amb el club fins al 2019.

Retorn a l'Atlètic de Madrid[modifica]

La temporada 2014-15 va tornar a l'Atlètic de Madrid i va començar amb Saül de titular en el partit d'anada de la Supercopa d'Espanya enfront del Reial Madrid al Bernabéu. El partit va acabar empat a un i en el partit de tornada, en el qual Saúl va participar com a suplent, l'Atlètic va guanyar un a zero i es va proclamar campió de la Supercopa.

El 16 de setembre va debutar a la Lliga de Campions a la primera jornada de la competició. Saül va saltar al camp en el minut 75 en substitució de Mario Suárez quan el seu equip perdia per tres a un davant l'Olympiacos. Malgrat que Griezmann va aconseguir marcar un gol més no va ser suficient per aconseguir la remuntada i l'Atlètic va acabar perdent tres a dos.

El 7 de febrer de 2015, en el derbi madrileny, Saúl va substituir el lesionat Koke Resurrección després de deu minuts de partit, i va marcar el segon gon del seu equip, de xilena. Finalment, els matalassers van aconseguir una històrica victòria per 4–0 contra el Reial Madrid.[3]

Des de la temporada 2015–16 en endavant, i des de la marxa de Mario Suárez i la lesió de Tiago Mendes, va esdevenir un jugador primordial pel mig del camp de Diego Simeone-led team.[4][5]

El 27 d'abril de 2016, Saúl va jugar 85 minuts en el partit d'anada de la semifinal de la Champions contra el FC Bayern Munich, i va marcar l'únic gol del partit al Vicente Calderón en jugada individual.[6] L'any següent, el 18 d'abril, en la mateixa competició, va marcar per empatar 1–1 contra el Leicester City (2–1 en el global);[7] el mateix mes en una entravista amb el Diario AS, va confessar que havia jugat les dues darreres temporades en condicions doloroses.[8]

L'1 de juliol de 2017, Saúl va renovar contracte amb l'Atlético per 9 anys.[9]

Selecció espanyola[modifica]

El 20 de març de 2012 va ser convocat[10] amb la Selecció espanyola sub-19 i triat per formar part de l'equip que va disputar el Campionat Europeu de la UEFA Sub-19 2012 en el qual es va proclamar campió jugant un total de 4 partits.

El 31 maig 2013 va ser convocat[11] amb la Selecció espanyola sub-20 per disputar la Copa Mundial de Futbol Sub-20 de 2013 disputada a Turquia, i en què van caure eliminats en quarts de final davant la sub-campiona Uruguai.

Palmarès[modifica]

Títols nacionals[modifica]

Títol Club País Any
Copa del Rei Atlético de Madrid Espanya 2013
Supercopa d'Espanya Atlético de Madrid Espanya 2014

Títols internacionals[modifica]

Títol Club (*) País Any
Lliga Europa de la UEFA Club Atlético de Madrid Espanya 2012
Europeu Sub-19 Selecció espanyola Espanya 2012
Lliga Europa de la UEFA Club Atlético de Madrid Espanya 2018
Supercopa d'Europa Club Atlético de Madrid Espanya 2018

(*) Incloent la selecció.

Distincions individuals[modifica]

Distinció Any
Migcentre esquerra d'or de Futbol Draft[12] 2013
Migcentre esquerra d'or de Futbol Draft[13] 2014

Referències[modifica]

  1. «Los Ñiguez, familia de futbolistas» (en castellà). Colgados por el Fútbol, 08-12-2013 [Consulta: 13 gener 2014].
  2. «Saúl renueva por el Atlético hasta 2019».
  3. «Atl Madrid 4–0 Real Madrid». BBC Sport, 07-02-2015 [Consulta: 7 febrer 2015].
  4. «Simeone: "No necesito que Saúl se parezca a Tiago"» (en es). Cadena SER, 04-12-2015. [Consulta: 15 març 2016].
  5. «Saúl Ñíguez, el 'delantero revelación', afinado para el PSV» (en es). Vavel, 14-03-2016. [Consulta: 15 març 2016].
  6. «Slick Atlético inflict more Spain pain on Bayern». UEFA, 27-04-2016. [Consulta: 27 abril 2016].
  7. «Leicester City 1–1 Atlético Madrid». BBC Sport, 18-04-2017. [Consulta: 19 abril 2017].
  8. «Saúl Ñiguez: "I used to pee blood after every game"». Diario AS, 16-04-2017 [Consulta: 18 abril 2017].
  9. «Saul Niguez to stay with Atletico Madrid for nine more years». BBC Sport, 01-07-2017. [Consulta: 1 juliol 2017].
  10. «Convocados Sub19».
  11. «Convocados Sub-20».
  12. «Fútbol Draft 2013».
  13. «Fútbol Draft 2014».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saúl Ñíguez Modifica l'enllaç a Wikidata