Leicester City Football Club

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Leicester City FC)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leicester City
logo
Nom complet Leicester City Football Club
Àlies The Foxes
Fosse
City
Fundació 1884 (com Leicester Fosse)
Àrea social
Estadi King Power Stadium,
Leicester
(32.500 espectadors)
Presidència Vichai Srivaddhanaprabha
Junta tècnica
Entrenador Claudio Ranieri
Lliga Premier League
(1r la temporada 2015-16)
Equipament
Equipació
Primer
Equipació
Segon

Lloc web www.lcfc.com
Modifica dades a Wikidata

El Leicester City Football Club, també conegut com the Foxes (les guineus, en anglès), és un equip de futbol professional anglès amb seu a Leicester, concretament al King Power Stadium.[1] Actualment juguen a la Premier League, havent ascendit després de proclamar-se guanyador de la Football League Championship la temporada 2013-14, retornant a la primera categoria del futbol anglès després d'una dècada d'absència. I acaben de guanyar el títol de la màxima competició anglesa de futbol. El club es va fundar el 1884 amb el nom de Leicester Fosse,[2] disputant els seus partits com a local en un terreny proper a Fosse Road. El nom Leicester City es va adoptar el 1919.

L'equip es va traslladar a Filbert Street el 1891, on va jugar durant 111 anys,[3] per després traslladar-se al veí Walkers Stadium el 2002. El 2013, després de canviar de propietari, es va canviar el nom del seu camp pel de King Power Stadium.

El Leicester City va ser escollit per disputar la Football League el 1894. Des d'aleshores, els seus millors resultats han estat el campionat de lliga de la temporada 2015-2016 i la segona posició aconseguida en la lliga de la temporada 1928-29, així com set títols de la segona divisió (compartint rècord amb el Manchester City), i un de tercera divisió. També han aconseguit adjudicar-se tres vegades la Copa de la Lliga, i han disputat en quatre ocasions la final de la FA Cup, ostentant el rècord de finals perdudes sense aconseguir cap victòria. L'equip només ha estat una temporada per sota de les primeres dues divisions del futbol anglès, concretament la temporada 2008-09, quan van guanyar la Football League One.

Història[modifica | modifica el codi]

Fundació[modifica | modifica el codi]

Format el 1884 per un grup d'exalumnes de l'Escola Wyggeston com "Leicester Fosse", l'equip es va unir a l'Associació Anglesa de Futbol el 1890.[4] Abans d'establir-se a Filbert Street, el 1891, el club va disputar els seus partits en cinc terrenys diferents, entre els quals es trobava el Victoria Park, al sud-est del centre de la ciutat, i els Belgrave Road Cricket and Bicycle Grounds.[5] L'equip també es va unir a la Midland League el 1891, ascendint a la Segona Divisió de la Football League el 1894 després de quedar en segona posició. El primer partit professional del Leicester va ser una derrota per 4–3 contra el Grimsby Town, mentre que la primera victòria es va produir la setmana següent contra el Rotherham United, en un partit disputat a Filbert Street. En aquella mateixa temporada es va presenciar la que segueix essent la victòria per més diferència de gols de la història del club, corresponent a un partit de la FA Cup en què el Leicester va derrotar al Notts Olympic per 13 a 0.[2] La temporada 1907-08 l'equip va acabar segon a la Segona Divisió anglesa, fet que li permeté l'ascens a la Primera Divisió, la més alta del futbol anglès. Tot i així, l'equip va baixar després d'una única temporada, patint a més la que encara avui dia és la derrota més important de la història del club, un 12-0 contra el Nottingham Forest.[2][6]

El 1919, quan la lliga de futbol es va tornar a disputar, després de la Primera Guerra Mundial, el Leicester Fosse va deixar de competir a causa d'unes dificultats econòmiques de les quals se'n desconeixen els detalls. Aleshores el club es va reformar com a "Leicester City Football Club", particularment apropiat car la municipalitat de Leixester havia adquirit recentment la categoria de ciutat. Després del canvi de nom el club va gaudir d'un èxit moderat durant la dècada de 1920; dirigit per Peter Hodge, que deixà l'equip el maig de 1926 per ser substituït, dos mesos més tard, per Willie Orr, i amb el golejador estrella Arthur Chandler,[7] van aconseguir adjudicar-se el títol de la Segona Divisió la temporada 1924-25[8] i van aconseguir la seva millor posició històrica a Primera la temporada 1928-29, quan van quedar en segona posició a només un punt dels campions, el Sheffield Wednesday.[4] Això no obstant, durant la dècada de 1930 l'equip va patir un retrocés en la seva sort, amb el descens la temporada 1934-35[9] i, després d'un ascens la temporada 1936-37,[10] un nou descens la temporada 1938-39, que el faria acabar la dècada a la Segona Divisió.[2][11]

Posicions històriques del Leicester City a la lliga anglesa

Després de la Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

El Leicester va arribar a la seva primera final de copa el 1949,[2][12] on va perdre contra el Wolverhampton Wanderers per 3-1. Tot i així, la setmana següent l'equip va apoder celebrar la seva permanència a la Segona Divisió després d'empatar en el darrer partit de la temporada.[13][14] El 1954 el Leicester va guanyar el campionat de Segona Divisió,[15] ajudat per Arthur Rowley, un dels màxims golejadors històrics de l'equip. Tot i que van perdre la categoria la següent temporada, el 1957 van aconseguir tornar a Primera dirigits per Dave Halliday,[16] amb Rowley marcant la xifra rècord de 44 gols en una temporada.[7] El Leicester es va mantenir a Primera fins al 1969,[17] convertint-se en el període més llarg que aconseguia mantenir-se a la Primera Divisió.

Sota la direcció de Matt Gillies i el seu assistent Bert Johnson, el Leicester va aconseguir disputar la final de la FA Cup en dues noves ocasions, tot i que perdé en ambdós casos (1961 i 1963).[2] Com que la final del 1961 la van perdre contra els també campions de lliga, el Tottenham, el Leicester es va convertir en el representant anglès a la Recopa d'Europa de 1961-62. La temporada següent, l'equip va aconseguir liderar la Primera Divisió en acabar la primera volta; a causa del seu bon joc en els diversos camps anglesos, coberts de gel i de neu en aquella època de l'any, aquell equip del Leicester va passar a ser conegut com els "Ice Kings" (reis del gel). Finalment el Leicester va acabar en quarta posició, millor classificació històrica del club des de la Segona Guerra Mundial. Gillies va guiar al Leicester cap al seu primer títol professional el 1964 quan van aconseguir derrotar a l'Stoke City (4–3 en el global) en la final de la Copa de la Lliga.[2] L'any següent el Leicester tornaria a disputar la final de la Copa de la Lliga, però va perdre per 3-2, en el global de la final, contra el Chelsea. Gillies i Johnson es van convertir en una gran influència per al futbol anglès per la seva versió del "whirl" i del sistema "switch", que van superar les formacions tradicionals 1–11 d'Anglaterra.[18] Després d'un mal inici de temporada, Matt Gillies va dimitir el novembre de 1968. El seu successor, Frank O'Farrell, es va veure incapaç d'evitar el descens, tot i que el club va arribar a la final de la FA Cup d'aquella temporada, fita que no es repetiria fins a l'actualitat, i que va perdre per 1-0 contra el Manchester City.

Robbie Savage jugant contra el Barnsley durant la temporada 1997-98.

El 1971, el Leicester va retornar a la Primera Divisió, aconseguint adjudicar-se la Charity Shield per primera i única vegada a la seva història.[2] Com que l'Arsenal, equip que havia aconseguit el doblet la temporada anterior guanyant lliga i copa, no podia participar en aquesta competició per culpa dels seus compromisos internacionals, inusualment es va decidir que la Charity Shield fos disputada entre el Leicester, campió de la Segona Divisió, i el Liverpool, subcampió de la FA Cup. Finalment, el Leicester s'imposaria per 1–0.[2] Jimmy Bloomfield va ser nomenat nou entrenador de l'equip per aquella temporada, aconseguint mantenir el club a Primera Divisió durant el seu mandat. Des d'aleshores, l'equip no ha aconseguit mantenir-se tants anys a la màxima divisió del futbol anglès. La temporada 1973-74, a més, el Leicester va aconseguir classificar-se per les semifinals de la FA Cup.[19]

Frank McLintock, jugador històric de l'equip de finals dels anys 50 i dels anys 60, va succeir Jimmy Bloomfield el 1977. El Leicester va perdre la categoria la temporada 1977-78 i McLintock va dimitir. Jock Wallace va continuar la tradició del club d'entrenadors escocesos d'èxit (després de Peter Hodge i Matt Gillies) en convertir el Leicester en campió de la Segona Divisió la temporada 1979-80.[20] Això no obstant, Wallace es veié incapaç de mantenir l'equip a la Primera Divisió, tot i que van disputar les semifinals de la FA Cup el 1982. Mentre Wallace dirigia l'equip, es va produir l'emergència d'un dels jugadors més famosos sorgits de les categories inferiors del Leicester, Gary Lineker, que acabaria jugant al FC Barcelona. El següent entrenador del Leicester va ser Gordon Milne, que va aconseguir pujar l'equip a Primera el 1983. Lineker va ajudar al Leicester a mantenir la categoria, tot i que finalment va ser venut a l'Everton, el 1985, i dos anys més tard l'equip tornaria a perdre la categoria, no havent-se vist capaços de contractar un jugador per acompanyar la seva altra estrella, Alan Smith, que acabaria marxant traspassat a l'Arsenal després del descens.

Milne va marxar el 1986, essent substituït per David Pleat, que al seu torn seria despatxat el gener de 1991 quan el Leicester es trobava en perill de descens a la Tercera Divisió. Gordon Lee va ocupar el seu lloc fins a final de temporada. El Leicester va aconseguir vèncer en el darrer partit de la temporada, salvant-se així del descens a la tercera divisió del futbol anglès.[2]

Brian Little va fer-se càrrec de la direcció de l'equip el 1991, guiant el Leicester la temporada 1991-92 a disputar la promoció per disputar la recentment creada FA Premier League, tot i que van perdre contra el Blackburn Rovers per culpa d'un penal transformat per l'exjugador de l'equip Mike Newell. El club va tornar a disputar la promoció d'ascens la temporada següent, on van perdre per 4–3 contra el Swindon Town. La temporada 1993–94 el Leicester va aconseguir, finalment, l'ascens a la Premier League, després de derrotar en la promoció al Derby County per 2–1.[2] Little va dimitir el novembre següent per fer-se càrrec de la direcció de l'Aston Villa, i el seu successor, Mark McGhee, va ser incapaç de salvar al Leicester d'acabar penúltim la temporada 1994-95.

1995–2010[modifica | modifica el codi]

McGhee, inesperadament, va abandonar l'equip el desembre de 1995 quan el Leicester era el líder de la Primera Divisió (la segona categoria del futbol anglès, per sota de la Premier League), per fer-se càrrec del Wolverhampton Wanderers.[21] El seu substitut fou Martin O'Neill.[2] Amb O'Neill, el Leicester es va classificar per la fase de promoció de la temporada 1995-96, on va derrotar al Crystal Palace per 2–1 gràcies a un gol d'última hora de Steve Claridge, que assegurava la participació directa del Leicester a la Premier League. Després de l'ascens, el Leicester va aconseguir quedar entre els 10 primers classificats durant quatre temporades consecutives. A més, O'Neill va acabar amb la mala ratxa de 33 anys sense aconseguir un trofeu important, ajudant al Leicester a guanyar la Copa de la Lliga en dues ocasions, el 1997 i el 2000, i acabant en segona posició de la lliga el 1999. Gràcies a aquests resultats el Leicester es va classificar per disputar la Copa de la UEFA les temporades 1997-98 i 2000-01, primera participació europea del club des de 1961. El juny del 2000 O'Neill va marxar al Celtic.

O'Neill va ser substituït per l'exentrenador de la selecció anglesa sots-21 Peter Taylor. Durant el seu mandat el Leicester va disputar el seu darrer partit en competicions internacionals fins a l'actualitat, que va resultar en la derrota per 3-1 contra l'Estrella Roja de Belgrad, el 28 de setembre de 2000, en el marc de la Copa de la UEFA de 2000-2001.[22] El Leicester va començar molt bé amb Taylor, liderant la Premier League durant dues setmanes a l'agost, i mantenint-se en places europees durant bona part de la temporada, però els mals resultats de l'últim tram el van condemnar a la tretzena posició.

Taylor va ser despatxat després d'un inici terrible la temporada 2001-02, i el seu successor, Dave Bassett, només va mantenir el càrrec durant sis mesos abans de ser substituït per Micky Adams, anunciant-se el canvi poc abans de despatxar Bassett. Aquella temporada el Leicester només va poder guanyar cinc partits.

El Leicester es va traslladar al Walkers Stadium, un estadi amb 32.500 seients, a principis de la temporada 2002-03, acabant amb 111 anys d'estada a Filbert Street. L'empresa Walkers, fabricant de patates xips localitzada a Leicestershire, va adjudicar-se els drets del nom de l'estadi per un període de deu anys.[23] L'octubre de 2002 l'equip va passar a ser gestionat per un consell d'administració amb un deute de 30 milions de lliures. Algunes de les raons per explicar aquest deute van ser la pèrdua de diners provinents de la televisió (ITV Digital, així com l'administració, que havia promès diners als equips de Primera Divisió pels drets de televisió), la gran massa salarial, baixos ingressos en les transferències de jugadors a altres equips, i els 37 milions de lliures que va costar el nou estadi.[24] Adams no va poder entrar al mercat de transferibles durant bona part de la temporada, fins i tot després que el club fos rescatat quan fou comprat per un consorci liderat per Gary Lineker.[2] Adams va guiar al Leicester fins al sostscampionat de la primera divisió anglesa, aconseguint així l'ascens automàtic a la Premier League, amb més de 90 punts. Això no obstant, el Leicester només es va mantenir una temporada a la màxima categoria anglesa, baixant la temporada següent al recentment creat Championship, successor de la Primera Divisió.

Quan Adams va dimitir com entrenador l'octubre de 2004 el va substituir Craig Levein. Aquest moviment es va mostrar desastrós pels interessos de l'equip, car 15 mesos després Levein fou despatxat, havent-se mostrat incapaç d'acostar als Foxes a les places de promoció. L'entrenador assistent, Rob Kelly, es va fer càrrec de la direcció de l'equip, i després de guanyar tres dels quatre partits següents, fou nomenat entrenador del Leicester per la resta de la temporada. Kelly va mantenir l'equip en posicions neutrals, i l'abril de 2006 va ser contractat a tots els efectes.[2]

L'octubre de 2006, l'exgerent del Portsmouth Milan Mandarić fou citat dient que estava interessat en la compra del club, per un preu que rondaria els 6 milions de lliures; en aquell moment, l'equip tenia un valor estimat en 4,2 milions de lliures. La compra es va realitzar oficialment el 13 de febrer de 2007.[25] L'11 d'abril d'aquell any Rob Kelly va ser despatxat i substituït per Nigel Worthington, interinament, i fins a final de temporada. Worthington va salvar l'equip del descens, però no va aconseguir continuar la temporada següent. El 25 de maig el club va anunciar la contractació de l'exentrenador del Milton Keynes Dons, Martin Allen, com el nou entrenador del Leicester, amb un contracte de tres anys. Les relacions d'Allen amb Mandarić es van tensar, fet que va provocar que Allen deixés l'equip després de només 4 partits, el 29 d'agost. El 13 de setembre següent Mandarić va anunciar la contractació de Gary Megson com a nou entrenador de l'equip, citant la "riquesa d'experiència" de Megson com a principal factor per la seva contractació. Això no obstant, Megson va abandonar l'equip el 24 d'octubre, només sis setmanes després de fer-se càrrec del Leicester, a causa de la seva anterior direcció de l'equip del Bolton Wanderers. Aleshores Mandarić va nomenar a Frank Burrows i Gerry Taggart com a entrenadors col·legiats fins que trobés un nou mànager per l'equip.

El 22 de novembre Ian Holloway fou nomenat nou entrenador de l'equip, convertint-se en el primer entrenador del Leicester en 50 anys en guanyar el seu primer partit de lliga al càrrec, en derrotar al Bristol City per 2–0.[26] Aquest èxit inicial no va tenir continuïtat, i el Leicester va acabar descendint la temporada 2007-08. Holloway, de utu acord, va abandonar l'equip després de menys d'una temporada, essent substituït per Nigel Pearson. La temporada 2008–09 va ser la primera que el Leicester va passar fora de les dues primeres divisions del futbol anglès, tot i que recuperar la categoria en el primer intent, acabant en primera posició de la Football League One després de derrotar per 2–0 al Southend United amb dos partits encara per disputar. La temporada 2009–2010 va significar la resurrecció del Leicester, encara sota la direcció de Pearson, amb el club acabant en 5a posició i classificant-se per la promoció d'ascens a la Premier League en la seva primera temporada a la Championship. Finalment no van aconseguir l'ascens en perdre als penals la semifinal contra el Cardiff City. Al final de la temporada Pearson va marxar per entrenar al Hull City, assegurant que sentia que el club no estava disposat a mantenir-lo, i que Paulo Sousa havia estat convidat pel club en els dos partits de la promoció, marcant-lo com un possible substitut. El dimecres 7 de juliol de 2010 Paulo Sousa va ser confirmat com el substitut de Pearson.[27]

2010–present: Era de l'AFI[modifica | modifica el codi]

L'agost de 2010, després d'un acord d'esponsorització per tres anys amb l'empresa King Power, Mandarić va vendre l'equip al consorci tailandès Asian Football Investments (AFI), liderat pel membre del Grup King Power Vichai Raksriaksorn.[28] Mandarić, inversor de l'AFI,[29] es va quedar com a gerent del club.[30] L'1 d'octubre de 2010, després d'un mal inici de temporada, en el que el Leicester era el cuer de la Football League Championship, amb només una victòria en nou partits, Paulo Sousa va ser despatxat pel club amb efecte immediat.[31] Dos dies més tard, Sven-Göran Eriksson, que havia estat contactat pel club després de la derrota per 6-1 contra l'aleshores cuer Portsmouth, dues setmanes abans, fou nomenat com a nou entrenador de l'equip, signant un contracte per dos anys amb el Leicester.[32] El 10 de febrer de 2011 Vichai Raksriaksorn, membre del consorci Asia Football Investments, fou nomenat com el nou gerent del club després que Mandarić abandonés el novembre anterior el seu càrrec per comprar el Sheffield Wednesday.[33]

El Leicester era considerat com un dels favorits per l'ascens la temporada 2011-12, però el 24 d'octubre, després d'un inici inconsistent dels Foxes, que van guanyar només 5 dels primers 13 partits, Sven-Göran Eriksson va deixar el club per mutu acord.[34] Tres setmanes després Nigel Pearson va tornar per convertir-se en el seu successor. Pearson va aconseguir classificar al Leicester en sisena posició la temporada 2012-13, assegurant la participació del club a la fase de promoció. Això no obstant, l'equip perdria contra el Watford (3-2 en el global), després que Anthony Knockaert fallés un penalt i Troy Deeney anotés en un contraatac posterior a una doble aturada de Manuel Almunia.[35]

L'abril de 2014, una victòria per 2–1 contra el Sheffield Wednesday, sumat a les derrotes del Queens Park Rangers i el Derby County, van permetre al Leicester City assegurar l'ascens a la Premier League després de deu anys d'absència. Més tard, aquell mateix més, una victòria a Bolton va permetre al Leicester proclamar-se campió de la Football League Championship per setena vegada a la seva història.

El Leicester va començar la seva primera temporada a primera des del 2004 amb una bona ratxa de resultats en els seus primers cinc parts, començant amb un empat a 2 contra l'Everton.[36] La primera victòria dels Foxes des del maig de 2004 va ser un 1-0 contra l'Stoke City.[37] El 21 de setembre de 2014 el Leicester va protagonitzar un dels partits més esbojarrats de la Premier League en derrotar al Manchester United per 5–3 al King Power Stadium després de remontar un 1-3 en 30 minuts. També van fer història a la Premier League en convertir-se en el primer equip que derrotava al Manchester United per dos gols de diferència des de l'inici de la lliga el 1992.[38]

Jamie Vardy va batre el rècord de gols en partits de lliga consecutius al marcar 13 gols en 11 partits pel Leicester el 2015.

Això no obstant, una mala ratxa va acabar col·locant l'equip en l'última posició de la classificació amb només 19 punts en 29 partits el 3 d'abril, i a 7 punts de la salvació. Semblava que el descens era segur, però un espectacular gir de la fortuna, amb 7 victòries en els darrers 9 partits de lliga, van provocar que el Leicester acabés la temporada en 14a posició amb 41 punts. AL'últim partit de la temporada va ser una victòria per 5-1 contra el Queens Park Rangers. Aquest resultat completava, matemàticament, la millor salvació del descens de la història de la Premier League, ja que cap equip amb menys de 20 punts en els primers 29 partits havia pogut salvar la categoria amb anterioritat. També es van convertir en només el tercer equip de la història de la Premier League en salvar la categoria després de ser el darrer classificat per Nadal (essent els altres el West Bromwich Albion el 2005 i el Sunderland el 2014).

El 30 de juny de 2015, tot i així, Pearson va ser despatxat, segons el club, perquè "la relació laboral entre Nigel i la direcció ja no és viable." Aquest moviment es va lligar amb el paper del seu fill, James, en la gravació d'un vídeo sexual racista fet per tres jugadors de l'equip reserva del Leicester en un viatge de pretemporada a Tailàndia.[39][40][41]

El Leicester City va reaccionar contractant l'antic entrenador del València, del Chelsea o de la selecció grega, entre d'altres, Claudio Ranieri, com a nou mànager per la temporada 2015-16.[42] Amb Ranieri a la banqueta, l'equip va protagonitzar un inici espectacular de la temporada. El davanter Jamie Vardy va marcar 13 gols en 11 partits consecutius entre l'agost i el novembre, trencant el rècord de Ruud van Nistelrooy, que havia marcat anteriorment en 10 partits consecutius de la Premier League.[43] El 5 de desembre de 2015 el Leicester es trobava líder amb dos punts de marge, a més de ser el màxim golejador de la competició.[44] El 14 de desembre el Leicester va derrotar els campions vigents, el Chelsea, per 2-1 al King Power Stadium, amb gols de Vardy i Riyad Mahrez.[45][45] El 19 de desembre Mahrez va marcar dos penalts en la victòria contra l'Everton per 2–3 a Goodison Park. Aquests eren el 12è i 13è gols de Mahrez aquella temporada, que van provocar que el Leicester fos líder de la Premier League el dia de Nadal.[46]

Després de molts intents per provocar que Ranieri declarés que els objectius de l'equip havien canviat en relació a l'inici de la temporada, aquest va insistir que l'objectiu del Leicester era la permanència amb "40 punts", fita que es va aconseguir gràcies a l'empat a casa contra el Bournemouth el 2 de gener de 2016. Ranieri havia avançat que només obriria una ampolla de champagne en cas d'assolir la permanència, i que no proposaria nous objectius fins al final de la temporada.[47]

L'empat entre el Chelsea i el Totenham del dilluns 2 de maig de 2016 va confirmar l'històric títol de Lliga del Leicester, la fita més important de la història del club.[48]

Colors, escut i tradicions[modifica | modifica el codi]

Aquesta samarreta, lluïda el 1948, fou la primera en portar l'escut de l'equip.

Els colors locals de l'equip són el blau reial i el blanc, que han estat utilitzats per les equipacions de l'equip al llarg de la seva història.[49]

La representació de la guineu es va incorporar per primera vegada a l'escut de l'equip el 1948, ja que Leicestershire és conegut per les guineus i per la caça de la guineu.[50] Aquest és l'origen del sobrenom de Les Guineus (o "The Foxes", en anglès). La mascota de l'equip és el personatge anomenat "Filbert Fox" (Guineu Filbert). També hi ha personatges secundaris com "Vickie Vixen" o "Cousin Dennis". L'escut actual és vigent des del 1992. La temporada 2009-10 l'equip va lluí un escut especial per commemorar els 125 anys del club, a més de no portar cap tipus de publicitat a la part frontal de la samarreta. També es van introduir modificacions menors a l'escut.[51]

També en relació a la tradició de la caça a Leicestershire, el club va adoptar la cançó 'Post Horn Gallop' el 1941, tot i que el seu origen es troba en una tornada del segle XIX que indicava l'arribada del correu.[52] Era interpretada per megafonia quan els equips sortien pel túnel de vestidors. Posteriorment, el club va reemplaçar-la per una versió moderna, que actualment s'interpreta en directe abans de la sortida dels jugadors. L'himne oficial del club és 'When You're Smiling', que pot escoltar-se tant en partits que disputen com a locals com de visitants. 'Foxes Never Quit' (Les guineus no abandonen mai) és l'eslogan del club, i està inscrit a l'entrada del túnel de vestidors, a la vista dels jugadors abans de sortir al camp.

Fabricants i patrocinadors a la samarreta[modifica | modifica el codi]

Des del 2012 l'equipament del Leicester City està fabricat per l'empresa Puma.[53] Amb anterioritat, les empreses que se n'havien fet càrrec havien estat Bukta (1962-64, 1990-92), Admiral (1976-79, 1983-88), Umbro (1979-83), Scoreline (1988-90), Fox Leisure (1992-2000), Le Coq Sportif (2000-05), JJB (2005-07), Jako (2007-09), Joma (2009-10), i Burrda (2010-12).[54] Actualmet els patrocinadors són King Power, companyia propietat dels també propietaris del club. El primer logo comercial que va aparèixer en una samarreta del Leicester va ser el d'Ind Coope, el 1983. L'empresa britànica Walkers Crisps va tenir una llarga relació contractual amb el club, patrocinant el Leicester entre 1987 i 2001. D'altres empreses patrocinadores han estat John Bull (1986-87), LG (2001-03), Alliance & Leicester (2003-07), Topps Tiles (2007-09), Jessops (2009-10), i Loros (2009-10).

Estadi[modifica | modifica el codi]

Article principal: Leicester City Stadium
La graderia "Double Decker" de Filbert Street

En els seus primers anys, el Leicester va jugar en nombrosos terrenys, però des que es va afegir a la Football League només ha tingut dos camps. En els seus inicis, l'equip jugava els seus partits en un camp al costat de Fosse Road,[55] motiu pel qual rebé el nom original de Leicester Fosse. Posteriorment jugarien a Victoria Park i, més tard, a Belgrave Road. En el moment de convertir-se en un equip professional, el club es va traslladar a Mill Lane.[55] Després de ser expulsats de Mill Lane, el Leicester va jugar al terreny del County Cricket mentre buscava un emplaçament propi. Finalment, l'equip va apropiar-se d'un terreny a Filbert Street, on s'hi va establir el 1891.[55]

A Filbert Street, el notable arquitecte futbolístic Archibald Leitch hi va realitzar algunes millores, durant el període eduardià, i el 1927 s'hi va construir una nova graderia en dos nivells,[55] anomenada Double Decker, nom que mantindria fins al tancament de l'estadi el 2002. L'estadi no va desenvolupar-se massa més, amb l'excepció de l'afegiment de seients complementaris, fins que el 1993 es va realitzar la nova graderia Carling. Aquesta graderia era impressionant, mentre que la resta del terreny no havia estat tocat des de, com a mínim, la dècada de 1920; aquest fet va portar a l'entrenador Martin O'Neill a dir que acostumava a "portar els nous jugadors pel darrere", veient només, d'aquesta manera, la graderia Carling.[56]

El King Power Stadium, abans conegut com a Walker's Stadium, ha estat l'estadi del Leicester des del 2002

L'equip va deixar Filbert Street el 2002, traslladant-se a un nou estadi amb capacitat per 32.500 espectadors.[57] Originalment, l'estadi va ser batejat com Filbert Way, tot i que després passà a dir-se Walkers Stadium gràcies a un acord comercial amb l'empresa alimentària Walkers, logo de la qual encara pot veure's en diversos punts al voltant de l'estadi.[58] El primer partit disputat al Walkers va ser un amistós entre el Leicester i l'Athletic Club, partit que va acabar en empat a 1, i en el qual Tiko, jugador navarrès, es convertí en el primer a marcar un gol a l'estadi, mentre que Jordan Stewart fou el primer jugador del Leicester en fer-ho.[59] El primer partit oficial va ser una victòria per 2-0 contra el Watford FC.[60] Des d'aleshores, l'estadi també ha acollit un partit internacional de la selecció anglesa, on els locals van derrotar per 2-1 a Sèrbia i Montenegro, així com dos partits de la selecció jamaicana, el primer contra Brasil, i el segon contra Ghana. Més recentment, l'estadi també ha estat utilitzat per acollir les semifinals de la Heineken Cup de rugbi, disputant-hi els seus partits el Leicester Tigers, club de rugbi principal de la ciutat i emplaçat a una milla del Walkers Stadium.

El 19 d'agost de 2010 es va publicar que els nous propietaris, l'empresa King Power International Group, volien canviar el nom de l'estadi per King Power Stadium, amb la intenció, a més, d'augmentar-ne la capacitat fins a les 42.000 localitats, en cas que el Leicester arribés a la Premier League.[61] El 7 de juliol de 2011 el Leicester City va confirmar que el Walkers Stadium passava a denominar-se King Power Stadium.

El King Power Stadium també ha recordat les velles glòries del club, anomenant sales i salons a l'interior de l'estadi amb el nom dels exjugadors Gordon Banks, Adam Black, Arthur Chandler, Gary Lineker, Arthur Rowley, Sep Smith, Keith Weller, i l'exentrenador Jimmy Bloomfield.[62]

Afició[modifica | modifica el codi]

Segons les estadístiques d'assistència de la temporada 2013-14, el Leicester era el que tenia el 3r millor percentatge d'assistència a casa, i el 4t millor en els desplaçaments, de totes les divisions de la lliga anglesa, abans de l'ascens a la Premier League.[63][64] Des del 2010, el desplaçament més gran d'aficionats es va produir en un partit de la FA Cup contra el Nottingham Forest disputat al City Ground el 2012. 8.000 aficionats Foxes es van desplaçar per veure el partit, que va acabar amb un empat a 0.[65] En general, tots els partits que el Leicester juga com a local o com a visitant acaben amb totes les entrades venudes.[66] Des que l'equip va marxar al nou estadi, el 2002, les dades d'assistència mai han baixat per sota dels 20.000, fins i tot quan van descendir a la League 1 el 2008 per primer cop en la història del club.

Alguns dels aficionats més famosos del Leicester són Engelbert Humperdinck,[67] l'exjugador del club i de la selecció anglesa i presentador del programa Match of the Day Gary Lineker,[68] el presentador de Football League Show i de Late Kick Off Manish Bhasin,[69] Gary Newbon, els membres del grup Kasabian, Tom Meighan i Serge Pizzorno,[70] el cantant i guanyador de The X Factor Sam Bailey,[71] així com els actors John Leguizamo, Thomas Law i David Neilson.[72][73]

Rivalitats[modifica | modifica el codi]

Els aficionats del Leicester consideren que el seu principal rival és el Nottingham Forest. El segon màxim rival de l'equip és el Derby County, amb qui disputen el derbi dels East Midlands.[74]

Tot i que es troba als West Midlands, en els darrers anys un altre dels rivals rellevants del Leicester ha estat el Coventry City, situat a només 24 milles de la ciutat. El partit entre els dos equips ha passat a conèixers com el 'Derbi M69', prenent el nom de l'autopista que connecta les dues ciutats.[75]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Rècords i estadístiques[modifica | modifica el codi]

Graham Cross manté el rècord de més participacions amb el Leicester, gràcies als 599 partits jugats pel defensa entre 1960 i 1976, tot i que Adam Black té el rècord de més partits de lliga amb el club, amb 528 partits disputats entre 1920 i 1935.[76]

Jamie Vardy va batre el rècord de més partits de la Premier League consecutius anotant un gol la temporada 2015-16 després de fer-ho en 11 partits.

El favanter Arthur Chandler és, actualment, el jugador del club que ha marcat més gols en tota la història, anotant 273 gols en 12 anys; també va aconseguir marcar en 8 partits consecutius la temporada 1924-25.[4] El rècord de més gols en una sola temporada, situat en 44, el manté Arthur Rowley, fita que aconseguí la temporada 1956–57.[4] El gol més matiner de la història del club el va marcar Matty Fryatt, que va anotar al cap de 9 segons de començar un partit contra el Preston North End l'abril de 2006.[77]

El fitxatge més car de la història del club va ser el del davaner de l'HNK Rijeka Andrej Kramarić, per qui el Leicester va pagar un total estimat en 9 milions de lliures,[78] mentre que el segon fitxatge més car fou el de Leonardo Ulloa, també davanter, provinent del Brighton & Hove Albion.[79]

El rècord d'assistència de la història del club és de 47.298, xifra aconseguida contra el Tottenham Hotspur a Filbert Street durant un partit de cinquena ronda de la FA Cup del 1928. La màxima assistència en partit de lliga a l'estadi actual, el King Power Stadium, és de 32.148 espectadors, fita aconseguida contra el Newcastle United el 26 de desembre de 2003.[80] Això no obstant, l'assistència més gran històrica en aquest estadi fou de 32.188 espectadors, en el transcurs d'un amistós contra el Real Madrid disputat el 30 de juliol de 2011.[81] L'agost de 2015 es va batre el rècord d'assistència al King Power Stadium en partit oficial, en el primer partit de la temporada, i que enfrontava al Leicester amb el Sunderland, i que va acollir 32.242 espectadors.[82]

El Leicester City comparteix amb el Manchester City el rècord de més lligues de segona divisió guanyades de la història, amb un total de 7 títols.

L'equip ha aconseguit arribar a quatre finals de la FA Cup, tot i que les ha perdut en cada ocasió.[4] Així, ostenta el discutit honor de ser el conjunt que ha disputat més finals d'aquesta competició sense guanyar-ne cap.

El Leicester City és un dels únics dos equips (juntament amb el Brighton and Hove Albion) que ha guanyat la Charity Shield tot i no haver guanyat mai la lliga o la FA Cup.

La millor ratxa històrica del Leicester de partits sense perdre, en lliga, es va donar entre l'1 de novembre de 2008 i el 7 de març de 2009, període en el qual va restar 23 partits sense perdre, i en la qual va aconseguir proclamar-se campió de la League One.[83](Aquesta fou la seva única temporada a la tercera divisió del futbol anglès). El seu rècord de partits guanyats de manera consecutiva es va establir en 9, fita assolida entre el 21 de desembre de 2013 i l'1 de febrer de 2014 (a la segona divisió).

El millor resultat històric del Leicester en lliga és la 2a posició a primera divisió (actualment Premier League) la temporada 1928-29. La seva posició més baixa històrica és la 1a posició aconseguida a la Football League One la temporada 2008-09.

Resultats històrics en lliga[modifica | modifica el codi]

Des de la seva elecció per disputar la lliga anglesa, el 1894, el Leicester ha passat bona part de la seva història pujant i baixant entre les dues primeres divisions del futbol anglès. El Leicester només ha passat una temporada en tota la seva història fora de les dues primeres divisions: la temporada 2008-09, quan va disputar la League One, la tercera divisió anglesa, després del descens des de la Championship la temporada anterior. Això no obstant, a la League One van quedar en primera posició, motiu pel qual van trigar només un any a recuperar la categoria. El Leicester mai ha disputat una temporada en una categoria inferior a la tercera divisió.

  • 1894–1908 2a Divisió (N2)
  • 1908–1909 1a Divisió (N1)
  • 1909–1915 2a Divisió (N2)
  • 1919–1925 2a Divisió (N2)
  • 1925–1935 1a Divisió (N1)
  • 1935–1937 2a Divisió (N2)
  • 1937–1939 1a Divisió (N1)
  • 1946–1954 2a Divisió (N2)
  • 1954–1955 1a Divisió (N1)
  • 1955–1957 2a Divisió (N2)
  • 1957–1969 1a Divisió (N1)
  • 1969–1971 2a Divisió (N2)
  • 1971–1978 1a Divisió (N1)
  • 1978–1980 2a Divisió (N2)
  • 1980–1981 1a Divisió (N1)
  • 1981–1983 2a Divisió (N2)
  • 1983–1987 1a Divisió (N1)
  • 1987–1992 2a Divisió (N2)

N1 = Primer nivell sistema de lligues; N2 = Segon nivell del sistema de lligues; N3 = Tercer nivell del sistema de lligues.

  • Temporades passades al primer nivell del futbol anglès: 48
  • Temporades passades al segon nivell del futbol anglès: 62
  • Temporades passades al tercer nivell del futbol anglès: 1
  • Temporades passades al quart nivell del futbol anglès: 0

(actualitzat fins a la temporada 2015–16)

Participació en competicions europees[modifica | modifica el codi]

Temporada Competició Ronda Club 1a volta 2a volta Global
1961–62 Recopa d'Europa de futbol Pr Irlanda del Nord Glenavon FC 4–1 3–1 7–2
1r Espanya Atlético de Madrid 1–1 0–2 1–3
1997–98 Copa de la UEFA 1R Espanya Atlético de Madrid 1–2 0–2 1–4
2000–01 Copa de la UEFA 1R Sèrbia i Montenegro Estrella Roja 1–1 1–3 2–4
Notes
  • Pr: Fase prèvia
  • 1r: Primera ronda

Equip 2015/2016[modifica | modifica el codi]

A data 4 de febrer del 2016
Núm. Posició Jugador
1 Flag of Denmark.svg POR Kasper Schmeichel Capità 2n
4 Flag of England.svg MIG Danny Drinkwater
5 Flag of Jamaica.svg DEF Wes Morgan Capità
6 Flag of Germany.svg DEF Robert Huth
8 Flag of England.svg MIG Matty James
9 Flag of England.svg DAV Jamie Vardy
10 Flag of Wales.svg MIG Andy King
11 Flag of England.svg MIG Marc Albrighton
12 Flag of England.svg POR Ben Hamer
13 Flag of Ghana.svg MIG Daniel Amartey
14 Flag of France.svg MIG N'Golo Kanté
15 Flag of Ghana.svg MIG Jeff Schlupp
Núm. Posició Jugador
17 Flag of England.svg DEF Danny Simpson
18 Flag of England.svg DEF Liam Moore
20 Flag of Japan.svg DAV Shinji Okazaki
22 Flag of England.svg MIG Demarai Gray
23 Flag of Argentina.svg DAV Leonardo Ulloa
24 Flag of England.svg MIG Nathan Dyer (cedit pel Swansea City)
26 Flag of Algeria.svg MIG Riyad Mahrez
27 Flag of Poland.svg DEF Marcin Wasilewski
28 Flag of Austria.svg DEF Christian Fuchs
30 Flag of England.svg DEF Ben Chilwell
32 Flag of Australia.svg POR Mark Schwarzer
33 Flag of Switzerland.svg MIG Gökhan Inler

Jugadors de l'equip filial amb número assignat[modifica | modifica el codi]

A data 15 August 2015
Núm. Posició Jugador
35 Flag of England.svg DAV Jacob Blyth
38 Flag of Saint Kitts and Nevis.svg DAV Harry Panayiotou
Núm. Posició Jugador
39 Flag of England.svg MIG Andre Olukanmi
41 Flag of England.svg POR Jonny Maddison

Equip directiu[modifica | modifica el codi]

A 8 d'agost de 2015 [84][85]

Membres del consell i directius
Càrrec Nom
President Tailàndia Vichai Srivaddhanaprabha
Vicepresident Tailàndia Aiyawatt Srivaddhanaprabha
Vicepresident Xina Shilai Liu
President Executiu Irlanda Susan Whelan
Director Executiu Tailàndia Supornthip Choungrangsee
Director Executiu Escòcia Malcolm Stewart-Smith
Director de Futbol Anglaterra Jon Rudkin
Director d'Operacions Futbolístiques Anglaterra Andrew Neville
Director Financer Anglaterra Simon Capper
Director d'Operacions Anglaterra Kevin Barclay
Responsables del primer equip
Càrec Nom
Entrenador Itàlia Claudio Ranieri
Entrenador assistent Itàlia Paolo Benetti
Entrenador assistent Anglaterra Craig Shakespeare
Entrenador assistent Anglaterra Steve Walsh
Entrenador de porters i del primer equip Anglaterra Mike Stowell
Cap d'Exploració Anglaterra David Mills
Director de l'Acadèmia Anglaterra Jon Rudkin
Cap Psicoterapeuta Anglaterra Dave Rennie

Entrenadors[modifica | modifica el codi]

Fins que Peter Hodge no fou contractat, en acabar la Primera Guerra Mundial, el club no tenia un entrenador oficial. El rol nominal de secretari/entrenador existia, però les seves tasques associades a la gestió de l'equip les desenvolupaven la direcció i el comitè de selecció. Fou Hodge qui reorganitzà el sistema del club adjudicant a l'entrenador el control complet sobre els jugadors i la contractació de l'equip esportiu, la selecció dels jugadors i la tàctica. Tot i que el mateix Hodge va rebre, originalment, el títol de "secretari/entrenador", posteriorment ha passat a ser conegut com el primer "entrenador" oficial del Leicester.[86]

Fins aleshores, l'equip havia tingut un total de 9 secretaris/entrenadors permanents, així com 34 entrenadors permanents (sense comptar els cuidadors). Tant Nigel Pearson com Peter Hodge havien estat en dues ocasions separades a càrrec de l'equip. Dave Bassett també va tenir una segona etapa com a entrenador cuidador, després d'ocupar la plaça d'entrenador permanent. A continuació, segueix un llistat amb tots els entrenadors de la història del club (sense tenir en compte els cuidadors).[87]

(Nota: Durant la temporada 1986-87, Gordon Milne i Bryan Hamilton van compartir les tasques d'entrenador, amb Milne assumint el títol d'"Entrenador General" (General Manager en anglès) i Hamilton el de "Director de l'Equip" (Team Manager)

Dates Nom Notes
1919–1926 Escòcia Peter Hodge Campions de la segona divisió la temporada 1924-25
1926–1934 Escòcia William Orr Segons primera divisió la temporada 1928-29 – Millor resultat històric en lliga del club
1932–1934 Escòcia Peter Hodge
1934–1936 Escòcia Arthur Lochhead
1936–1939 Anglaterra Frank Womack Campions de la segona divisió la temporada 1936-37
1939–1945 Anglaterra Tom Bromilow
1945–1946 Anglaterra Tom Mather
1946–1949 Escòcia Johnny Duncan Subcampions de la FA Cup el 1949
1949–1955 Anglaterra Norman Bullock Campions de la segona divisió la temporada 1953-54
1955–1958 Escòcia David Halliday Campions de la segona divisió la temporada 1956-57
1958–1968 Escòcia Matt Gillies Entrenador durant més temporades. Entrenador durant més partits en la història del club. Subcampió de la FA Cup els anys 1961 i 1963. Campió de la Copa de la Lliga l'any 1964 i subcampió l'any 1965.
1968–1971 Irlanda Frank O'Farrell Subcampió de la FA Cup l'any 1969. Campió de la segona divisió la temporada 1970-71
1971–1977 Anglaterra Jimmy Bloomfield
1977–1978 Escòcia Frank McLintock
1978–1982 Escòcia Jock Wallace Campió de la segona divisió la temporada 1979-80
1982–1986 Anglaterra Gordon Milne Ascens a primera divisió la temporada 1982-83
1986–1987 Anglaterra Gordon Milne and
Irlanda del Nord Bryan Hamilton
1987 Irlanda del Nord Bryan Hamilton
1987–1991 Anglaterra David Pleat
1991–1994 Anglaterra Brian Little Ascens a la Premier League la temporada 1993-94
1994–1995 Escòcia Mark McGhee
1995–2000 Irlanda del Nord Martin O'Neill Ascens a la Premier League la temporada 1995-96. Campió de la Copa de la Lliga els anys 1997 i 2000, i finalista de l'any 1999.
2000–2001 Anglaterra Peter Taylor
2001–2002 Anglaterra Dave Bassett
2002–2004 Anglaterra Micky Adams Segon classificat de la segona divisió la temporada 2002-03
2004–2006 Escòcia Craig Levein
2006–2007 Anglaterra Rob Kelly
2007 Anglaterra Martin Allen
2007 Anglaterra Gary Megson
2007–2008 Anglaterra Ian Holloway
2008–2010 Anglaterra Nigel Pearson Campió de la Football League One la temporada 2008-09.
2010 Portugal Paulo Sousa
2010–2011 Suècia Sven-Göran Eriksson
2011–2015 Anglaterra Nigel Pearson Campió de la Football League Championship la temporada 2013-14.
2015– Itàlia Claudio Ranieri Campió de la Premier League la temporada 2015-16

Jugadors[modifica | modifica el codi]

Capitans[modifica | modifica el codi]

Data Nom
1987–1992 Flag of Scotland.svg Ally Mauchlen
1992–1993 Flag of England.svg Steve Walsh
1993–1994 Flag of England.svg Gary Mills
1995–1996 Flag of England.svg Garry Parker
1996–1999 Flag of England.svg Steve Walsh
1999–2005 Flag of Scotland.svg Matt Elliott
2005–2006 Flag of Australia.svg Danny Tiatto
2006–2007 Flag of Ireland.svg Paddy McCarthy
2007–2008 Flag of England.svg Stephen Clemence
2008–2011 Flag of England.svg Matt Oakley
2011–2012 Flag of England.svg Matt Mills
2012– Flag of Jamaica.svg Wes Morgan

Jugador de l'any[modifica | modifica el codi]

El premi al jugador de l'any del Leicester City es concedeix mitjançant una votació entre els aficionats de l'equip al final de cada temporada.[86]

Any Guanyador
1987–88 Flag of England.svg Steve Walsh
1988–89 Flag of England.svg Alan Paris
1989–90 Flag of England.svg Gary Mills
1990–91 Flag of England.svg Tony James
1991–92 Flag of England.svg Gary Mills
1992–93 Flag of Northern Ireland.svg Colin Hill
1993–94 Flag of England.svg Simon Grayson
1994–95 Flag of England.svg Kevin Poole
1995–96 Flag of England.svg Garry Parker
1996–97 Flag of England.svg Simon Grayson
1997–98 Flag of Scotland.svg Matt Elliott
1998–99 Flag of England.svg Tony Cottee
1999–2000 Flag of Northern Ireland.svg Gerry Taggart
2000–01 Flag of Wales.svg Robbie Savage
 
Any Guanyador
2001–02 Flag of Wales.svg Robbie Savage
2002–03 Flag of Scotland.svg Paul Dickov
2003–04 Flag of England.svg Les Ferdinand
2004–05 Flag of Australia.svg Danny Tiatto
2005–06 Flag of Iceland.svg Joey Guðjónsson
2006–07 Flag of Canada.svg Iain Hume
2007–08 Flag of England.svg Richard Stearman
2008–09 Flag of Scotland.svg Steve Howard
2009–10 Flag of England.svg Jack Hobbs
2010–11 Flag of England.svg Richie Wellens
2011–12 Flag of Denmark.svg Kasper Schmeichel
2012–13 Flag of Jamaica.svg Wes Morgan
2013–14 Flag of England.svg Danny Drinkwater
2014–15 Flag of Argentina.svg Esteban Cambiasso
 
Any Guanyador
2015–16 Flag of Algeria.svg Riyad Mahrez

Membres del Saló de la Fama anglès[modifica | modifica el codi]

Els següents jugadors han jugat al Leicester i han estat afegits al Saló de la Fama del futbol anglès:

100 llegendes de la lliga[modifica | modifica el codi]

El Football League 100 Legends és un llistat dels "100 jugadors de futbol llegendaris", produït per la lliga anglesa el 1998, per celebrar el 100 aniversari de la lliga. També inclou jugadors de la Premier League, i els noms següents són els exjugadors del Leicester City que hi foren inclosos:

Jugadors a la Copa del Món[modifica | modifica el codi]

Els següents jugadors han estat seleccionats pel seu país per disputar la fase final de la Copa del Món mentre jugaven al Leicester.

Jugadors amb més de 300 partits amb el Leicester[modifica | modifica el codi]

Només inclou els partits en competicions oficials. Els jugadors que encara estan al club, en negreta.[86][76]

     

Jugadors amb més de 50 gols amb el Leicester[modifica | modifica el codi]

Només inclou els gols en competicions oficials. Els jugadors que encara estan al club, en negreta.[86][88][89]

     

Premis individuals[modifica | modifica el codi]

Nominats al premi al millor jugador europeu de l'any[modifica | modifica el codi]

Els següents jugadors han estat nominats al premi Pilota d'Or al millor jugador del futbol europeu (millor jugador del món des del 1995) mentre jugaven al Leicester:

Millor Jugador de l'Any de l'Associació de Futbolistes Professionals[modifica | modifica el codi]

Els següents jugadors han guanyat el Premi al Millor Jugador de l'Any de l'Associació de Futbolistes Professionals mentre jugaven al Leicester:

Millor Jugador de l'Any de l'Associació de Periodistes Futbolístics[modifica | modifica el codi]

TEls següents jugadors han guanyat el Premi al Millor Jugador de l'Any de l'Associació de Periodistes Futbolístics mentre jugaven al Leicester:

Bota d'Or anglesa[modifica | modifica el codi]

Els següents jugadors han guanyat la Bota d'Or anglesa al màxim golejador del país mentre estaven al Leicester (Nota: Aquest títol només s'entrega a jugadors de la primera divisió del futbol anglès):

Bota d'Or de la segona divisió[modifica | modifica el codi]

Els següents jugadors han guanyat la Bota d'Or per haver estat els màxims golejadors de la segona divisió del futbol anglès mentre estaven al Leicester:[93]

Jugador de l'Any de la Football League[modifica | modifica el codi]

Els següents jugadors han guanyat el premi al millor jugador de la seva divisió dels Premis de la Football League mentre estaven al Leicester:

Entrenador de l'Any[modifica | modifica el codi]

Els següents entrenadors han estat nomenats entrenadors de l'any per part de l'associació anglesa d'entrenadors mentre estaven al Leicester:

Equip de l'any[modifica | modifica el codi]

Els següents jugadors han format part de l'equip de l'any de la PFA mentre estaven al Leicester:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Walkers Stadium». The Stadium Guide website. The Stadium Guide, 2004. [Consulta: 31 octubre 2013].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 «The History of Leicester City Football Club». Leicester City Official Website. [Consulta: 31 octubre 2013].
  3. «A History of Filbert Street». Filbertstreet.net. [Consulta: 3 setembre 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Sewell, Albert. Observers Book of Association Football. London, England: Frederick Warne & co., 1974, p. 58. ISBN 978-0-7232-1536-3. 
  5. «Short sporting lifetime». Leicester Mercury, 01-02-2010. [Consulta: 31 octubre 2013].
  6. «Final 1908/1909 English Division 1 (old) Table». Football DataCo Limited. [Consulta: 31 octubre 2013].
  7. 7,0 7,1 «All Time Leicester Records & Achievements». Soccerbase.com. [Consulta: 31 octubre 2013].
  8. «Leicester City 1924–1925 : English Division Two (old) Table». Statto.com. [Consulta: 31 octubre 2013].
  9. «Leicester City 1934–1935 : English Division Two (old) Table». Statto.com. [Consulta: 31 octubre 2013].
  10. «Leicester City 1936–1937 : English Division Two (old) Table». Statto.com. [Consulta: 31 octubre 2013].
  11. «Leicester City 1938–1939 : English Division Two (old) Table». Statto.com. [Consulta: 31 octubre 2013].
  12. «Socerbase.com FA Cup 1949». Soccerbase.com. [Consulta: 31 octubre 2013].
  13. «Leicester City 1948–1949 : Results». Statto.com. [Consulta: 31 octubre 2013].
  14. «Leicester City 1948–1949 : English Division Two (old) Table». Statto.com. [Consulta: 31 octubre 2013].
  15. «Leicester City 1953–1954 : English Division Two (old) Table». Statto.com. [Consulta: 31 octubre 2013].
  16. «QosFC: Legends – Dave Halliday». qosfc.com.
  17. Reuters. «Leicester City drops into second division». Leader-Post. Reuters [Regina], 20-05-1969, p. 21 [Consulta: 2 gener 2013].
  18. Bagchi, Rob. «The forgotten story of ... Leicester City: Ice Kings». www.theguardian.com [Londres], 06-10-2011 [Consulta: 31 octubre 2013].
  19. «Liverpool in 5th Cup Final». The Age, 05-04-1975, p. 26 [Consulta: 16 setembre 2009].
  20. «Liverpool finally get something». New Straights Times, 08-05-1980, p. 30 [Consulta: 17 setembre 2009].
  21. «McGhee the new man at Molineux». The Independent [Londres], 14-12-1995 [Consulta: 16 setembre 2009].
  22. Red Star end Leicester dreams, BBC Sport. 28 September 2000. Retrieved on 27 September 2007.
  23. «Statement by the Foxes Trust on an unofficial forum». Talkingballs.co.uk, 24-11-2004. [Consulta: 31 octubre 2013].
  24. «Leicester City put into administration». BBC News, 22-10-2002.
  25. «Mandarić seals Leicester takeover». BBC Sport, 13-02-2007 [Consulta: 31 octubre 2013].
  26. Nickless, Graham. «Bristol City 0 Leicester City 2: 'Hollywood' Holloway makes successful start». The Independent [Londres], 26-11-2007 [Consulta: 16 setembre 2009].
  27. «Sousa confirmed as new Leicester boss». BBC Sport, 07-07-2010 [Consulta: 31 octubre 2013].
  28. «Thai consortium eyes deal to buy Leicester for £39m». BBC Sport, 05-08-2010 [Consulta: 31 octubre 2013].
  29. «Thai group buys Leicester City». AFP, 12-08-2010 [Consulta: 12 agost 2010].
  30. «Thai-based consortium seal Leicester City deal». BBC Sport, 12-08-2010 [Consulta: 31 octubre 2013].
  31. «Leicester sack Paulo Sousa». BBC Sport, 01-10-2010 [Consulta: 31 octubre 2013].
  32. «Sven Goran Eriksson returns to English football as new Leicester City boss on two-year contract». The Sun [Londres], 03-10-2010 [Consulta: 3 octubre 2010].
  33. «Vichai Raksriaksorn named Leicester City chairman». BBC Sport, 10-02-2011 [Consulta: 31 octubre 2013].
  34. «Sven-Goran Eriksson leaves his role as Leicester boss». BBC Sport, 24-10-2011 [Consulta: 31 octubre 2013].
  35. «Leicester City appoint Hull City's Nigel Pearson as boss». BBC Sport, 15-11-2011 [Consulta: 7 gener 2015].
  36. Mike Whalley. «BBC Sport – Leicester City 1–1 Arsenal». BBC Sport.
  37. Steve Canavan. «BBC Sport – Stoke City 0–1 Leicester City». BBC Sport.
  38. Aimee Lewis. «BBC Sport – Leicester City 5–3 Manchester United». BBC Sport.
  39. «Nigel Pearson: Leicester boss's sacking linked to son's actions». BBC Sport, 01-07-2015. [Consulta: 1 juliol 2015].
  40. «Leicester City parts company with Nigel Pearson». Leicester City FC, 30-06-2015.
  41. «Nigel Pearson: Leicester City sack manager». BBC, 30-06-2015.
  42. «Claudio Ranieri: Leicester City appoint ex-Chelsea manager». BBC Sport, 13-07-2015. [Consulta: 29 setembre 2015].
  43. http://www.bbc.co.uk/sport/0/football/34953098
  44. «Jamie Vardy equals record as Leicester City top Premier League». The Sidney Morning Herald, 21-11-2015. [Consulta: 21 novembre 2015].
  45. 45,0 45,1 http://www.bbc.co.uk/sport/0/football/35023774
  46. http://www.bbc.co.uk/sport/0/football/35078549
  47. «Players deserve Champagne – Ranieri». BBC.
  48. «“Leicester, el gran conte de fades de la història del futbol”». Ara, 03-05-2016.
  49. «Leicester City». Historical Football Kits. [Consulta: 17 setembre 2009].
  50. Hutchinson, John. «City Shirts – A Potted History». LCFC.com, 18-07-2012. [Consulta: 31 octubre 2013].
  51. «Leicester City unveil new home kit». Leicester Mercury, 25-04-2009 [Consulta: 31 octubre 2013].
  52. Official History DVD, 00:32:00
  53. «LCFC & PUMA Unveil 13/14 Home Kit». LCFC.com, 06-07-2013. [Consulta: 31 octubre 2013].
  54. «Burrda Announced As Official Kit Supplier». LCFC.com, 14-07-2010. [Consulta: 31 octubre 2013].
  55. 55,0 55,1 55,2 55,3 Inglis, Simon. The Football Grounds of Great Britain (2nd ed.). London: Collins Willow, 1987, p. 136. ISBN 0-00-218249-1. 
  56. «Author notes on ''Farewell to Filbert Street''». Amazon.co.uk. [Consulta: 3 setembre 2011].
  57. «Lineker unveils new Foxes home». BBC Sport, 23-07-2002 [Consulta: 31 octubre 2013].
  58. «Fans force Foxes stadium change». The Guardian [Londres], 10-04-2002 [Consulta: 31 octubre 2013].
  59. «Empate del Athletic Bilbao» (en spanish). El Dia, 05-08-2002 [Consulta: 19 setembre 2009].
  60. Leach, Conrad. «Leicester make a tidy profit from Deane double». The Independent [Londres], 11-08-2002 [Consulta: 31 octubre 2013].
  61. «Leicester City's Walkers Stadium could be renamed and increased in size». Leicester Mercury, 19-08-2010 [Consulta: 31 octubre 2013].
  62. «King Power Stadium – Function Suites». Leicester City Football Club Conference & Events – Room Plans. [Consulta: 31 octubre 2013].
  63. «Football League Attendances». The Football League. [Consulta: 25 desembre 2015].
  64. «Football League Attendances». The Football League. [Consulta: 25 desembre 2015].
  65. «Nottm Forest 0–0 Leicester». BBC Sport. [Consulta: 25 desembre 2015].
  66. «BBC Sport Leicester City». BBC. [Consulta: 23 desembre 2015].
  67. Allen, Justin. «Leicester City backed by Engelbert Humperdinck to beat Chelsea in FA Cup». The Sun, 17-03-2012. [Consulta: 19 desembre 2013].
  68. Mercury, Leicester. «Former Leicester City striker Gary Lineker backs Foxes for promotion». Leicester Mercury, 18-10-2012 [Consulta: 19 desembre 2013].
  69. This is Nottingham. «manish bhasin». Nottingham Post, 18-01-2010. [Consulta: 19 desembre 2013].
  70. «Kasabian: Sing When You're Winning». FourFourTwo, 24-04-2005. [Consulta: 19 desembre 2013].
  71. McNally, Kelby. «Sam Bailey performs at Leicester City stadium as she takes the lead for xmas number one». Daily Express [Consulta: 19 desembre 2013].
  72. «Famous Fan: Tom Law». The Football League. [Consulta: 19 desembre 2013].
  73. «The David Neilson Interview». Corrie.net. [Consulta: 19 desembre 2013].
  74. «Club Rivalries Uncovered». Football Fans Census, desembre 2003. [Consulta: 31 octubre 2013].
  75. Sinclair, John. «Leicester v Coventry». BBC Sport. British Broadcasting Corporation, 17-02-2007 [Consulta: 17 juny 2009].
  76. 76,0 76,1 «Most Appearances». Leicester City F.C., 23-09-2009. [Consulta: 31 octubre 2013].
  77. «Miscellaneous Records». Leicester City F.C., 30-05-2008. [Consulta: 31 octubre 2013].
  78. «Andrej Kramaric: Leicester sign striker for club record £9m». BBC Sport, 16-01-2015 [Consulta: 17 gener 2015].
  79. Warzynski, Peter. «Andrej Kramaric transfer: Will he be Leicester City's most expensive player?». Leicester Mercury, 06-01-2014. [Consulta: 7 gener 2014].
  80. «Highest Attendances». Leicester City F.C., 23-09-2009. [Consulta: 31 octubre 2013].
  81. «Record crowd watch Leicester City play Real Madrid». BBC, 01-08-2011 [Consulta: 31 octubre 2013].
  82. «Leicester 4–2 Sunderland». BBC Sport. [Consulta: 31 desembre 2015].
  83. «No escape act this time, City!». Leicester Mercury, 12-03-2009 [Consulta: 31 octubre 2013].
  84. Leicester City F.C. «Academy Staff». [Consulta: 14 juliol 2013].
  85. Leicester City F.C. «Coaching Staff». [Consulta: 14 juliol 2013].
  86. 86,0 86,1 86,2 86,3 Dave Smith & Paul Taylor. Of Fossils and Foxes, 2010. ISBN 1-905411-94-4. 
  87. «Past Managers». LCFC.com, 20-06-2008. [Consulta: 31 octubre 2013].
  88. Leading Goalscorers LCFC.com, retrieved 1 Octobrt 2011
  89. A list of players foxeshistory.co.uk, retrieved 4 April 2013
  90. European Footballer of the Year ("Ballon d'Or") 1966 rsssf.com, 22 June 2005
  91. «Leicester City’s Riyad Mahrez wins PFA Player of the Year award | Football». The Guardian, 24-04-2016 [Consulta: 4 maig 2016].
  92. «Jamie Vardy: Leicester striker wins writers' Footballer of the Year award». BBC Sport. [Consulta: 4 maig 2016].
  93. English League Leading Goalscorers rsssf, 12 June 2009.
  94. http://www.independent.co.uk/sport/football/news-and-comment/claudio-ranieri-named-lma-manager-of-the-year-as-leicester-city-accolades-continue-a7033131.html
  95. Mark Critchley. «PFA Team of the Year 2016: Four Tottenham and four Leicester City players included | Premier League | Sport». The Independent, 21-04-2016 [Consulta: 4 maig 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leicester City Football Club Modifica l'enllaç a Wikidata