Sabine Devieilhe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSabine Devieilhe

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 desembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Ifs (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Conservatoire de Rennes (en) Tradueix
conservatoire à rayonnement régional de Caen (fr) Tradueix
Lycée Malherbe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒpera i cant Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat2006 Modifica el valor a Wikidata –
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficErato Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRaphaël Pichon Modifica el valor a Wikidata
Lloc websabinedevieilhe.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm8107457 Facebook: SabineDevieilhe Twitter (X): sabinedevieilhe Musicbrainz: a03e1999-0b9b-4e9d-922b-33aca11e32f7 Songkick: 4727823 Discogs: 1272612 Allmusic: mn0002386585 Modifica el valor a Wikidata

Sabine Devieilhe (Ifs, 12 de desembre de 1985) és una soprano francesa de coloratura.

Biografia[modifica]

Devieilhe va néixer a Ifs, municipi proper a Caen en una família sense tradició musical: els seus pares són educadors especialitzats, només la seva germana gran ensenya cant i el violí.[1]

Formació[modifica]

Va començar la seva formació musical a l'escola de música d'Ifs, abans d'entrar a l'edat de dotze anys al conservatori de Caen per estudiar violoncel.[2] Influenciada successivament per la directora Valérie Fayet i les professores de cant Jocelyne Chamonin (conservatori de Caen), Martine Surais (conservatori de Rennes), Pierre Mervant, Malcolm Walker i Elène Golgevit (conservatori superior de música i dansa de París) va decidir especialitzar-se com a cantant lírica.[3]

Després d'obtenir el batxillerat a l'escola secundària de Malherbe,[4] va obtenir un grau en musicologia i etnomusicologia a la Universitat de Rennes-2. A més dels seus estudis, es va incorporar al cor de l'Òpera de Rennes.[5] Va participar com a corista en una producció de L'holandès errant de Richard Wagner el 2002.[6] Poc després va començar a actuar com a solista.[7] El 2008, va ingressar al Conservatori Nacional de Música i Dansa de París a la classe de cant de Pierre Mervant,[8] on va obtenir per unanimitat el primer premi, amb recomanació del jurat, el 2011.

Carrera[modifica]

El 2013 va signar un contracte d'exclusivitat amb el segell musical Erato. El 2013, amb el conjunt Les Ambassadeurs dirigit per Alexis Kossenko, va enregistrar el seu primer disc, dedicat a Jean-Philippe Rameau.[9] El 2013-2014, va cantar el paper de la Reina de la Nit a La flauta màgica de Mozart[5] a l'Òpera Nacional de Lió i a l'Òpera Nacional de París.[10] El 2014 va cantar Lakmé, de Léo Delibes, a l'Opéra-Comique.[11] El 2016, amb l'orquestra de cambra de París dirigida per Christopher Franklin va interpretar Amina a l'òpera La Sonnambula de Vincenzo Bellini, al Théâtre des Champs-Elysées de París.[12] Les crítiques de les seves interpretacions han estat sovint elogioses.[13][14][15][16]

El 25 de febrer de 2013 va ser nomenada «Artista Lírica Revelació» [17] als premis Victoires de la musique classique. El 2 de febrer de 2015 va ser elegida «Artista Lírica Revelació»[18] també als premis Victoires de la musique classique. El 23 de febrer de 2018, Sabine Devieilhe guanya dos dels premis Victoires de la musique classique:artista lírica de l'any i gravació de l'any pel seu àlbum Mirages, produït amb Alexandre Tharaud, François-Xavier Roth i Les Siècles.[19]

Discografia[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ Thierry Hillériteau, « Sabine Devieilhe, la soprano qui rêvait d'ailleurs », Le Figaro, encart « Le Figaro et vous », samedi 16 / dimanche 17 décembre 2017, page 38.
  2. ↑ «La Caennaise Sabine Devieilhe récompensée aux Victoires» (en francès). Côté Caen, 26-02-2013. Arxivat de l'original el 2016-06-07. [Consulta: 23 maig 2016].
  3. ↑ ; Il Tenero Momento«Entretien avec … Sabine Devieilhe». www.ilteneromomento.com, 25-01-2013. Arxivat de l'original el 2016-05-23. [Consulta: 23 maig 2016].
  4. ↑ «Ifs (14) : La soprano Sabine Devieilhe nominée aux Victoires de la musique classique - France 3 Basse-Normandie». France 3 Basse-Normandie, 23-12-2014. [Consulta: 23 maig 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 Roux, Marie-Aude «Sabine Devieilhe, dompteuse d'aigus» (en francès). Le Monde.fr, 03-12-2015. ISSN: 1950-6244 [Consulta: 23 maig 2016].
  6. ↑ ; Radio France«Sabine Devieilhe». France Musique. [Consulta: 23 maig 2016].
  7. ↑ «Sabine Devieilhe, l'étoile montante de l'art lyrique, en concert à La Borie». Culturebox, 25-04-2014. [Consulta: 23 maig 2016].
  8. ↑ «Sabine Devieilhe, la soprano caennaise, nommée aux Victoires de la musique classique - France 3 Basse-Normandie». France 3 Basse-Normandie, 11-02-2013. [Consulta: 23 maig 2016].
  9. ↑ «Sabine Devieilhe chante Rameau : le Grand Théâtre de l'amour, coup de cœur de la semaine pour Emilie Munera». France Musique, 04-11-2013. [Consulta: 23 maig 2016].
  10. ↑ «Die Zauberflöte». Opéra national de Paris. Arxivat de l'original el 2013-07-07. [Consulta: 7 març 2013].
  11. ↑ «"Lakmé" sacre Sabine Devieilhe superstar». Culturebox, 13-01-2014. [Consulta: 23 maig 2016].
  12. ↑ «"La Somnambule" de Vincenzo Bellini». France Musique, 21-05-2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  13. ↑ «Rameau : Le Grand Théâtre de l'amour | Jean-Philippe Rameau par Sabine Devieilhe». Qobuz. [Consulta: 23 maig 2016].
  14. ↑ ; Diapason«Victoires 2015 : Erato écrase les prix». www.diapasonmag.fr, 03-02-2015. Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 27 maig 2016].
  15. ↑ Naugrette, Jean-Pierre. Revue des Deux Mondes mars 2014: Drieu la Rochelle inédit (en francès). Revue des Deux Mondes, 2014-03-04. ISBN 9782356500908. 
  16. ↑ «Sabine Devieilhe, une Somnambule qui fait rêver « Concert « La Scène « ResMusica», 17-04-2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  17. ↑ ; Diapason«20e Victoires : Tézier, Angelich, Sabine Devieilhe au palmarès». www.diapasonmag.fr, 26-02-2013. Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 27 maig 2016].
  18. ↑ ; France Musique«Palmarès 2015 des Victoires de la Musique Classique». www.francemusique.fr. [Consulta: 27 maig 2016].
  19. ↑ «Palmarès des Victoires de la Musique Classique 2018» (en francès). France Musique, 23-02-2018 [Consulta: 24 febrer 2018].
  20. ↑ «Dans l'air du soir : Gustave Charpentier». France Musique, 18-02-2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  21. ↑ ; Erato Warner Classics«Sabine Devieilhe's Biography» (en anglès). www.warnerclassics.com. [Consulta: 27 maig 2016].
  22. ↑ ; Télérama«Köthener Trauermusik BWV 244a». www.telerama.fr, 27-10-2014. [Consulta: 27 maig 2016].
  23. ↑ Naugrette, Jean-Pierre. Revue des Deux Mondes septembre 2015: Poutine est-il notre ennemi ? (en francès). Revue des Deux Mondes, 2015-09-01. ISBN 9782356501172. 
  24. ↑ «Mozart - The Weber Sisters | Wolfgang Amadeus Mozart par Sabine Devieilhe». Qobuz. [Consulta: 23 maig 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sabine_Devieilhe&oldid=32643735»