Salinitat del sòl

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sòl afecta per la salinització a Colorado.

La salinitat del sòl o el procés de salinització del sòl és el contingut de sal en el sòl i el seu increment.[1]

Causes de la salinitat del sòl[modifica | modifica el codi]

Els sòls afectats per la sal estan causats per l’excés d’acumulació de sals, típicament la majoria de les sals s’acumulen a la superfície del sòl. Les sals poden transportar-se a la superfície del sòl per capil·laritat, per transport des d’una capa freàtica carregada de sals i després acumulada per evaporació. També es poden concentrar les sals en els sòls per l’activitat humana, per exemple, fer servir potassi com fertilitzant pot formar silvita, una sal que es troba en la natura. A mesura que s’incrementa la salinitat, els efectes de la sal poden provocar una degradació del sòl i de la vegetació.

La salinització és un procés que resulta de:

  • alts nivelles de sals en els sòls.
  • característiques del paisatge que permeten que les sals passin a ser mòbils. (moviment de la capa freàtica)
  • les tendències climàtiques que afavoreixen l’acumulació.
  • Activitats humanes com la rompuda de terres, l’aqüicultura i posar sal en les carreteres conta les glaçades.[2]

Fenòmens naturals[modifica | modifica el codi]

La sal és un element natural dels sòls i l'aigua. Els ions responsables de la salinització són: Na+ , K+ , Ca2+ , Mg2+ i Cl- . Com que predomina el Na+ (sodi) , els sòls poden esdevenir sòdics. Els sòls sòdics presenten reptes particulars perquè tendeixen a tenir una estructura molt pobra que limita o evita la infiltració i drenatge de l'aigua. El 80 % de les terres salinitzades ho són per un origen natural, i en aquest cas es qualifica la salinització com primària.[cal citació]

En llargs períodes de temps a mesura que els minerals dels sòls minerals es meteoritzen i alliberen sals, aquestes sals són rentades i lixiviades fora del sòl per les aigües de drenatge (en les zones amb precipitació suficient). A més de la disgregació dels minerals, les sals també es dipositen via pols i precipitació. En les regions àrides les sals es poden acumular portant a sòls salins de forma natural. Aquest és el cas, per exemple de grans zones d'Austràlia. Les pràctiques humanes poden incrementar la salinitat del sòl en afegir sals en l'aigua de reg. L'adequada gestió d'un regadiu pot evitar l'acumulació de sal proporcionant un adequat drenatge de l'aigua lixiviada amb les sals afegides. La interrupció dels patrons de drenatge que proporciona la lixiviació també pot donar com a resultat a una acumulació de sals. Un exemple és Egipte, quan en la dècada de 1970 va passar que la presa d'Aswan va fer canviar el nivell de l'aigua subterrània i va salinitzar les terres de conreu.[cal citació]

Salinitat en terres seques[modifica | modifica el codi]

Aquest tipus de salinitat pot donar-se quan la capa freàtica es troba entre 2 i 3 metres de la superfície del sòl. Les sals de l’aigua subterrània pugen per acció capil·lar fins a la superfície del sòl. Això passa quan l’aigua subterrània és salina (cosa molt habitual en les zones àrides) i és afavorit per pràctiques en l’ús de la terra que permetin que entri més aigua de pluja a l’aqüífer de la que aquest pot encabir. Per exemple el treure els arbres per conrear la terra (artiga) és una raó principal per a la salinitat en algunes zones, ja que els arbres d’arrels profundes són reemplaçats per les arrels superficials dels conreus anuals.

Salinitat deguda a la irrigació[modifica | modifica el codi]

Salinització del sòl on hi havia la Mar d'Aral
La pluja o el reg si no hi ha lixiviació, pòden portar sals a la superfície del sòl

La salinitat per la irrigació pot passa amb el temps qualsevol lloc on es regui, ja que gairebé tota l’aigua (fins i tot la pluja natural) conté algunes sals dissoltes.[3] Quan les plantes fan servir l’aigua, les sals es queden darrere l terra i eventualment comencen a acumular-se. Com que la salinitat del sòl fa més difícil per a les plantes absorbir la humitat del sòl, aquestes sals han de ser lixiviades fora de la zona de les arrels de les plantes aplicant aigua addicional. Aquesta aigua en excés respecte de les necessitats de les plantes s’anomena fracció de lixiviació La salinització per l’aigua de reg també és molt incrementada per un drenatge pobre i l’ús d’aigua salina per regar els cultius.

La salinitat en zones urbanes sovint és el resultat de la combinació del reg (en jardins i zones recreatives) i de l’aigua subterrània.

Conseqüències de la salinitat[modifica | modifica el codi]

Conseqüències de la salinitat són:

  • efectes perjudicials en le creixement de les plantes i el seu rendiment
  • dany a infraestructures (carreteres, maons, corrosió de canonades i de cables)
  • reducció de la qualitat de l’aigua per als usuaris, problemes de sedimentació
  • al final erosió del sòl, quan els conreus es veuen molt afectat per la quantitat de sals.

La salinitat és un problema important de degradació del terreny. En la FAO es disposa d’un tractament exhaustiu del problema de la salinització del sòl.[4]

Regions afectades[modifica | modifica el codi]

De mitjana, la terra perd 10 hectàrees de terres cultivables per minut, de les quals 3 hectàrees ho són a causa de la salinització.[5]

Segons el mapa mundial de sòls de la FAO/UNESCO hi ha aquestes zones afectades.[6]


Regió Àrea (106ha)
Àfrica 69.5
Orient Proper i Mitjà 53.1
Àsia i Extrem orient 19.5
Amèrica LLatina 59.4
Austràlia 84.7
Amèrica del Nord 16.0
Europa 20.7

Només a Síria del 30 al 35 per cent de la superfície conreable s’ha perdut per la salinització.

L’estrès salí en les plantes[modifica | modifica el codi]

Certes plantes han adquirit mecanismes d'adaptació i resistència en certa mesura[7] - au sel,[8] però la salinitat és un dels facors més limitants en la productivitat dels conreus.
El cost de les pèrdues per salinitat (1995) es van estimaral voltant de 12 millards de dòlars a l’any, cost que està augmentant amb el pas dels anysr[9] puisque la salinisation gagne régulièrement du terrain.

Efectes sobre les plantes[modifica | modifica el codi]

Els efectes gnerals de la salinitat són:

  • Efecte osmòtic
  • Efectes relatius als ions
    • Toxicitat (que també pot variar segons el tipus de sal)
    • nutrició pertorbada en minerals (inhibició de l’arribada de minerals, pèrdua de la selectivitat K/Na...)
  • Estrès oxidatiu
  • Els efectes sobre els organismes simbiòtics o útils i comensals de la planta (ex : bacteris fixadors de nitrogen, micoriza, pol·linitzadors, descomponedors del sòl...)

Moltes plantes i microorganismes [10] disposen de mecanismes de defensa contra la sal, però aquest són generalment a curt termini i no adaptats als sòls saturats de sal. Actualment la creació per selecció o enginyeria genètica de varietats resistents als sòls salins i/o a aaigües més o menys salines és objecte de recerca científica i d’especulació financera

Sensibilitats diferents[modifica | modifica el codi]

Hi ha dos tipus de plantes a tenir en consideració:

  • les glicòfites (la majoria de les plantes conreades), són generalment sensibles a la salinitat. Algunes disposen de mecanismes per resistri temporalment.[11]
  • Els halòfits (al voltant del 2% de les espècies terrestres), són les espècies més tolerants a la sal.
    Viuen de forma natural en zones salines com semideserts salins, manglars vora de la mar... En aquestes espècie es distingeix…
- l'halotolerància veritable : adaptació a l’estrèss osmòtic utilitzant els soluts compatibles (prolina, poliols, compostos d’amoni quaternari (Quats) i proteïnes especials
- evitar la sal, que es fa – sense una autèncica tolerància - adoptant un cicle de vida molt curt realitzada en periódes plujosos o per la via d’excreció de la sal, etc... Aquestes plantes no es fan servir en agricultura però poden ser útils per evitar o limitat l’erosió i degradació dels sòls.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. from "Soil salinity" in WaterWiki, the on-line Knowledge and Collaboration Tool of the Community of Practice (CoP) on Water- and UNDP-related activities in Central and South-Eastern Europe, Caucasus and Central Asia.
  2. [1] "The Canadian Environmental Protection Act, 1999, Priority Substances List Assessment Report, Road Salts" are environmentally toxic.
  3. ILRI (1989), Effectiveness and Social/Environmental Impacts of Irrigation Projects: a Review, In: Annual Report 1988 of the International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, The Netherlands, pàg. 18–34, <http://www.waterlog.info/pdf/irreff.pdf>
  4. Salt-Affected Soils and their Management, FAO Soils Bulletin 39 (http://www.fao.org/docrep/x5871e/x5871e00.htm)
  5. Pierre Davoust. «Éco socio systèmes». [Consulta: 13].
  6. R.Brinkman, 1980. Saline and sodic soils. In: Land reclamation and water management, p. 62-68. International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, The Netherlands.
  7. Muhammad Ashraf, Some important physiological selection criteria for salt tolerance in plants ; Morphology, Distribution, Functional Ecology of Plants, Volume 199, Issue 5, 2004, Pages 361-376 (Résumé)
  8. Michael C. Shannon, Adaptation of Plants to Salinity ; Advances in Agronomy, Volume 60, 1997, Pages 75-120, doi:10.1016/S0065-2113(08)60601-X (Résumé/extrait)
  9. Ghassemi F. Jakeman A.J. and Nix H.A.1995.Salinisation of Land and Water Resources. University of New South Wales Press Ltd.
  10. Ramón Serrano, Salt Tolerance in Plants and Microorganisms: Toxicity Targets and Defense ResponsesInternational Review of Cytology Volume 165, 1996, Pages 1-52 doi:10.1016/S0074-7696(08)62219-6 (Résumé)
  11. Ana Santa-Cruz, Manuel Acostab, Ana Rusa, Maria C. Bolarina, Short-term salt tolerance mechanisms in differentially salt tolerant tomato species  ; Plant Physiology and Biochemistry ; Volume 37, Issue 1, January 1999, Pages 65-71 doi:10.1016/S0981-9428(99)80068-0 (Résumé)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]