Vés al contingut

Salvador Minguijón y Adrián

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Salvador Minguijón)
Plantilla:Infotaula personaSalvador Minguijón y Adrián

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juny 1874 Modifica el valor a Wikidata
Calataiud (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Saragossa
Catedràtic d'universitat
27 abril 1911 –
Magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Saragossa
Universitat Complutense de Madrid
Activitat
OcupacióJurista
OcupadorUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista
Partit Social Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJosé Calvo Sotelo Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Salvador Minguijón y Adrián (Calataiud, 23 de juny de 1874 - Saragossa, 15 de juliol de 1959) fou un jurista i historiador del dret aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia

[modifica]

En 1896 es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Saragossa i el 1900 en Dret a la Universitat Complutense de Madrid, on s'hi doctorà el 1906 amb un estudi sobre la responsabilitat civil extracontractual.[1]

El 1903 fou notari per oposició a Sabiñán i el 1905 a Brea. Entre 1905 i 1906 treballà com a professor auxiliar de la Facultat de Dret a la Universitat de Saragossa i en febrer de 1907 hi fou contractat com a professor numerari. El 27 d'abril de 1911 obtingué per oposició la càtedra d'Història del Dret a Facultat de Dret de Saragossa, que va exercir fins a 1933. Va estudiar el dret medieval i foral, i com a resultat el 1927 va editar Elementos de Historia del derecho español en 12 toms.[2]

D'ideologia primer carlina i després propera a la democràcia cristiana,[3] va abandonar la Comunió Tradicionalista i fou membre del Partit Social Popular. Durant la dictadura de Primo de Rivera va simpatitzar amb la Unión Patriótica i durant la Segona República Espanyola va simpatitzar amb la CEDA. El 1933 fou nomenat membre del Tribunal de Garanties Constitucionals. En esclatar la guerra civil espanyola marxà a Burgos i s'incorporà al bàndol nacional, però en setembre de 1936 deixà el seu càrrec i es va reincorporar a la seva càtedra. El 10 de novembre de 1938 fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya. El 1941 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[4]

Obres

[modifica]
  • Las luchas del periodismo IX, Zaragoza 1908
  • Hombres e ideas. Estudios sociales, Zaragoza 1910 .
  • La crisis del tradicionalismo en España, Zaragoza 1914.
  • Propiedad y trabajo, Zaragoza, 1920.
  • Humanismo y nacionalidad, Zaragoza 1929.
  • Al servicio de la Tradición, Madrid 1930.
  • La función social de la propiedad, Barcelona 1930.
  • La crisis de la libertad, Madrid, Semanas Sociales de España, 1934.
  • La Democracia, Barcelona 1934.
  • La Propiedad, Madrid 1935
  • Los apologistas del siglo II, Madrid, Editorial Pax, 1936
  • Ideario de Antonio Maura sobre la vida local, Madrid, Instituto de Estudios de Administración Local, 1954.
  • Historia del Derecho Español, 1a Edició el 1927
  • Filosofía medieval, traducció de Martin Grabmann, Barcelona 1928, Ed. Labor
  • Cultura del Renacimiento de Robert. F. Arnold, Barcelona 1928, Ed. Labor
  • Santo Tomás de Aquino de Martin Grabmann, Barcelona 1930, Ed. Labor

Referències

[modifica]
  1. «Salvador Minguijón y Adrián». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
  2. MINGUIJÓN ADRIÁN, Salvador Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. al Centro GDDA
  3. SOCIOLOGÍA, CORPORATIVISMO Y POLÍTICA SOCIAL EN ESPAÑA per Sergio Fernández Riquelme
  4. Juan Minguijón y Adrián Arxivat 2016-06-03 a Wayback Machine. al Diccionario de Catedráticos Españoles de Derecho


Premis i fites
Precedit per:
Álvaro López Núñez
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 34

1940-1959
Succeït per:
Antonio Millán Puelles