Salvador Pàniker i Alemany

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSalvador Pàniker i Alemany
Nom original (es) Salvador Pániker Alemany
Biografia
Naixement 1r març 1927
Barcelona
Mort 1r abril 2017 (90 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Monestir de Pedralbes (Barcelona) 
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

1977 –
Activitat
Ocupació Filòsof, enginyer, escriptor, professor d'universitat, polític i editor
Ocupador Universitat de Barcelona
Família
Cònjuge Núria Pompeia Vilaplana i Boixons
Fills Agustí Pàniker
Germans Raimon Panikkar i Alemany i Mercé Pàniker i Alemany
Parents Raimon Panikkar i Alemany (germà) i Mercé Pàniker i Alemany (germana)
Modifica les dades a Wikidata

Salvador Pàniker i Alemany (Barcelona, 1 de març de 1927 - 1 d'abril de 2017) va ser un enginyer, filòsof, editor i escriptor català.[1][2]

Fill de pare indi i mare catalana, va fer el batxillerat en un col·legi de jesuïtes. Era doctor en enginyeria industrial i va ser professor ajudant de metafísica a la Universitat de Barcelona. Era germà del també filòsof Raimon Panikkar i Alemany i de l'empresària i activista social Mercé Pàniker i Alemany. Va ser fundador i director de l'editorial Kairós i president de l'Associació Dret a Morir Dignament d'Espanya.[2] A les eleccions generals espanyoles de 1977 va ser elegit diputat per Barcelona a la llista de la UCD, però poc temps després renuncià i deixà l'escó a Juan de Dios Ramírez Heredia, primer diputat d'ètnia gitana.

Va crear el concepte filosòfic de "retroprogressió". Partidari de les aproximacions híbrides i interdisciplinàries als diferents problemes humans, per a desenvolupar els seus conceptes filosòfics, ha begut tant de les fonts orientals com de la ciència moderna. Hom el considera un pensador vitalista, tot i que ell comença per assumir tot el nihilisme de la postmodernitat. Precisament la seva filosofia és una resposta a aquest nihilisme, i apunta cap a l'art d'estar dret a l'era de la complexitat i la incertesa.

Obres[modifica]

  • A propósito de Sartre, la fe y los dioses (1965)
  • Los signos y las cosas (1969)
  • Cibernética y budismo Zen (1971)
  • Aproximación al origen (1982)
  • Conversaciones en Cataluña (1966)
  • Conversaciones en Madrid (1969)
  • Primer testamento (1985)
  • Ensayos retroprogresivos (1987)
  • Segunda memoria (1988)
  • Filosofía y mística (1992)
  • Cuaderno amarillo (2000)
  • Variaciones 95 (2002)
  • Asimetrías (2008)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]