Salvador Pàniker i Alemany

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSalvador Pàniker i Alemany
Nom original(es) Salvador Pániker Alemany Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r març 1927 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 2017 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Pedralbes (Barcelona) 
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
1977 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof, enginyer, escriptor, professor d'universitat, polític i editor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Participà en
19 juny 2002Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNúria Pompeia Vilaplana i Boixons Modifica el valor a Wikidata
FillsAgustí Pàniker Modifica el valor a Wikidata
GermansRaimon Panikkar i Alemany i Mercé Pàniker i Alemany Modifica el valor a Wikidata

Salvador Pàniker i Alemany (en castellà: Salvador Pániker Alemany) (Barcelona, 1 de març de 1927 Barcelona, 1 d'abril de 2017) va ser un enginyer, filòsof, editor i escriptor català.[1][2]

Fill de pare indi i mare catalana, va fer el batxillerat en un col·legi de jesuïtes. Era doctor en enginyeria industrial i va ser professor ajudant de metafísica a la Universitat de Barcelona. Era germà del també filòsof Raimon Panikkar i Alemany i de l'empresària i activista social Mercé Pàniker i Alemany. Va ser fundador i director de l'editorial Kairós i president de l'Associació Dret a Morir Dignament d'Espanya.[2] A les eleccions generals espanyoles de 1977 va ser elegit diputat per Barcelona a la llista de la UCD, però poc temps després renuncià i deixà l'escó a Juan de Dios Ramírez Heredia, primer diputat d'ètnia gitana.

Va crear el concepte filosòfic de "retroprogressió". Partidari de les aproximacions híbrides i interdisciplinàries als diferents problemes humans, per a desenvolupar els seus conceptes filosòfics, ha begut tant de les fonts orientals com de la ciència moderna. Hom el considera un pensador vitalista, tot i que ell comença per assumir tot el nihilisme de la postmodernitat. Precisament la seva filosofia és una resposta a aquest nihilisme, i apunta cap a l'art d'estar dret a l'era de la complexitat i la incertesa.

Obres[modifica]

  • A propósito de Sartre, la fe y los dioses (1965)
  • Los signos y las cosas (1969)
  • Cibernética y budismo Zen (1971)
  • Aproximación al origen (1982)
  • Conversaciones en Cataluña (1966)
  • Conversaciones en Madrid (1969)
  • Primer testamento (1985)
  • Ensayos retroprogresivos (1987)
  • Segunda memoria (1988)
  • Filosofía y mística (1992)
  • Cuaderno amarillo (2000)
  • Variaciones 95 (2002)
  • Asimetrías (2008)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]