Salvador d'Horta Puigsech i Comelles
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1856 Vic (Osona) |
| Mort | 1r desembre 1910 |
| Causa de mort | càncer |
| Organista | |
| 2 abril 1886 – 1r desembre 1910 | |
| Organista | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, músic, professor de música |
Salvador d'Horta Puigsech i Comelles (Vic, Osona, segle XIX - 1 de desembre de 1910) fou un prevere, organista i professor de música català.
Trajectòria
[modifica]El 18 de juliol de l'any 1880, fou nomenat organista de la parròquia de Santa Maria de Mataró, després de la mort de Jaume Isern. Oficialment, va començar a regir el magisteri de l'orgue de Santa Maria de Mataró el 2 d'octubre del mateix any, i romangué al capdavant de l'organistia fins a l'any 1884.[1]
Fou també professor de música del col·legi Maristes Valldemia de Mataró.[2] El 2 d'abril de l'any 1886, va rebre el nomenament de beneficiat de l'organistia de Santa Maria d'Igualada,[2] un càrrec que ocuparia fins a la seva mort, quan el rellevaria Miquel Augé i Vila. El seu repertori compositiu el forma una setantena d'obres per a veu i orgue, que no presenten gaire complexitat orquestral i estructural; es tracta de composicions de caràcter funcional per a petites celebracions pròpies del calendari litúrgic. Algunes d'aquestes obres estan vinculades a institucions igualadines i d'altres estan inspirades en textos de Jacint Verdaguer.[2] Musicalment, va col·laborar amb diverses agrupacions religioses, com ara les Terciàries o les Teresianes, la capella de música del Roser i l'Apostolat de l'Oració.[2]
Gabriel Castellà, en el memoràndum que va redactar amb motiu de la mort de Salvador Puigsech, deica palès que era una persona ordenada, precisa i alhora modesta. La seva pulcritud es fa notòria en el seu capteniment per a datar els manuscrits i indicar, en alguns casos, el lloc on els signava.[2] Va traspassar l'1 de desembre de 1910, després de patir un tumor durant prop de cinc anys.[2]
Música
[modifica]La primera notícia conservada, pel que fa a la seva activitat musical, fa referència a un concert on també va participar l'Orquestra Joventut Filharmònica d'Igualada; va ser amb motiu de la celebració de Santa Cecília, el 20 de novembre de l'any 1897.[2] Com a organista de la basílica igualadina, va col·laborar amb el cor i la banda del Sagrat Cor de manera habitual. Juntament amb Isidre Solà i Marsans, va voler buscar la manera adequada de poder quadrar bé les entrades de les veus amb l'acompanyament de l'orgue; cosa que presentava una mica de dificultat a causa de la distància entre la ubicació de l'instrument i els cantors.[2]
Existeix un fons musical que conté al voltant d'una setantena d'obres d'aquest autor. Les seves composicions són, bàsicament, obres per a veu i orgue, sovint vinculades a les agrupacions corals de caràcter religiós de la vila d'Igualada. A Igualada també fou professor a diferents centres educatius. Traspassà el primer dia de desembre de 1910, després de patir un tumor durant cinc anys.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Josep Maria Gregori i Cifré, Neus Cabot i Sagrera. «Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, 2010, p. IX-LI».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Josep Maria Gregori i Cifré, Anna Romeu i Solà. «Fons de la basílica de Santa Maria d'Igualada de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, 2016, p. XIII-CXV».
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria; Romeu i Solà, Anna. «Salvador d'Horta Puigsech i Comelles (1886-1910)». A: Inventaris dels fons musicals de Catalunya: Volum 9: Fons de la basílica de Santa Maria d’Igualada de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2016, p. 76-77. ISBN 978-84-490-6634-4 [Consulta: 11 desembre 2020].
- Preveres catalans
- Professors de música
- Religiosos catalans del sud contemporanis
- Religiosos vigatans
- Músics vigatans
- Organistes catalans del sud contemporanis
- Organistes de Santa Maria de Mataró
- Compositors osonencs
- Naixements del 1856
- Morts el 1910
- Compositors mataronins
- Compositors catalans del sud del segle XIX
- Compositors catalans del sud del segle XX
- Religiosos mataronins
- Professors osonencs
- Professors maresmencs