Samossa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de menjarSamossa
Samosachutney.jpg
Origen
País d'origenOrient Mitjà Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusrebosteria, pasta farcida i plat Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsfarina de blat, patata, pastanaga, pèsol i carn Modifica el valor a Wikidata
Manuscrit medieval del segle XVI que mostra les samosses servides

La samossa és una pasta de rebosteria que es fa fregida o al forn amb un farciment salat, com ara patates condimentades, cebes, pèsols, formatge, carn de vaca i altres carns, o llenties. Pot adoptar diferents formes, incloses les formes triangulars, de con o de mitja lluna, segons la regió.[1][2][3] A l'Àsia Meridional, sovint s'acompanya de chutney, és probablement el més conegut d'una àmplia família de receptes des d'Àfrica fins a la Xina, que té orígens en època medieval o anteriors. Les samosses són un entrant, un aperitiu o un aperitiu popular a les cuines locals del sud d'Àsia, Àsia occidental, sud-est asiàtic, la Mediterrània i Àfrica. A causa de l’emigració i la difusió cultural d’aquestes zones, actualment es preparen sovint en altres regions.

La paraula samossa es remunta a la paraula persa sanbosag.[4] Tot i que actualment es coneixen com a sambusak al món de parla àrab, els llibres de receptes àrabs medievals de vegades l'anomenen sambusaj.[5] La paraula samoosa s’utilitza a Sud-àfrica.[6][7]

Història[modifica]

La samossa es va originar a l’Orient Mitjà i Àsia Central.[8] Després es va estendre a l’Àfrica, l'Àsia Sud-oriental, l'Àsia Meridional i altres llocs. El terme samossa i les seves variants cobreixen una família de pastes i boletes populars des del nord-est d’Àfrica fins a l’oest de la Xina. La samossa es va estendre al subcontinent indi, després de la invasió de les dinasties turques de l'Àsia Central a la regió.[9] Un elogi de samossa es pot trobar en un poema del segle ix del poeta persa Ishaq al-Mawsili. Les receptes del plat es troben als llibres de cuina àrab entre el segle x i el segle xiii, amb els noms de sanbusak, sanbusaq i sanbusaj, que deriven de la paraula persa sanbosag. A l' Iran, el plat era popular fins al segle xvi, per bé que al segle xx la seva popularitat només es limitava a certes províncies.[1] Abolfazl Beyhaqi (995-1077), historiador iranià, ho va esmentar a la seva història, Tarikh-e Beyhaghi.[10]

La samossa de l'Àsia central va ser introduïda al subcontinent indi al segle xiii o segle xiv per comerciants d'Àsia central.[4] Amir Khusro (1253-1325), un erudit i poeta reial del sultanat de Delhi, va escriure cap al 1300 aC que «els prínceps i nobles gaudien de la samossa preparada a partir de carn, ceba, etc.s».[11] Ibn Battuta, viatger i explorador del segle xiv, descrigué un àpat a la cort de Muhammad bin Tughluq, on abans del tercer se servia el samushak o sambusak, un petit pastís farcit de carn picada, ametlles, festucs, nous i espècies. Nimmatnama-i-Nasiruddin-Shahi, un llibre de cuina índia medieval de Ghiyath al-Din Khalji, el governant del sultanat de Malwa al centre de l'Índia, esmentà l'art de fabricar samossa.[12] Ain-i-Akbari, un document mogol del segle xvi, esmenta la recepta del qutab, que diu: «la gent dels hindustans l'anomenen sanbúsah».[13]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samossa
  1. 1,0 1,1 Davidson, Alan. The Oxford Companion to Food. Oxford University Press, 1999. ISBN 0-19-211579-0. 
  2. Arnold P. Kaminsky. India Today: An Encyclopedia of Life in the Republic. ABC-CLIO, 23 September 2011, p. 151. ISBN 978-0-313-37462-3. 
  3. Reza, Sa’adia. «Food's Holy Triangle». Dawn, 18-01-2015. Arxivat de l'original el 28 October 2018. [Consulta: 28 octubre 2018].
  4. 4,0 4,1 Lovely triangles Arxivat 8 January 2009 a Wayback Machine. Hindustan Times, 23 Agost 2008.
  5. Rodinson, Maxime, Arthur Arberry, and Charles Perry.
  6. «Archived copy». Arxivat de l'original el 3 December 2019. [Consulta: 19 maig 2019].
  7. «Archived copy». Arxivat de l'original el 19 May 2019. [Consulta: 19 maig 2019].
  8. , ISBN 9783662481592, <https://books.google.com/books?id=gAPOCgAAQBAJ&pg=PA130>. Consulta: 5 gener 2019
  9. , ISBN 9780521402156, <https://books.google.com/books?id=Vr2qnK_QOuAC&pg=PA1121>
  10. Beyhaqi, Abolfazl, Tarikh-e Beyhaghi, p. 132.
  11. Savoury temptations Arxivat 5 December 2008 a Wayback Machine. The Tribune, 5 setembre 2005.
  12. M Bloom, Jonathan. The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture Vol 1.. Oxford: Oxford University Press, 2009, p. 236. ISBN 978-0-19-530991-1. 
  13. Recipes for Dishes Arxivat 27 July 2011 a Wayback Machine. Ain-i-Akbari, d'Abu-l-Fadl Al·lamí.