Santa Creu d'Olorda
 |
S'ha proposat que «Santa Creu d'Olorda (antic municipi)» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
| ||||
| Tipus | assentament humà conjunt d'edificis  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) | |||
| Lloc | Ctra. de Santa Creu d'Olorda a Sarrià, km. 6,300 | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Església de Santa Creu d'Olorda | ||||
| Id. IPAC | 18649 | |||
| Id. Barcelona | 2507 | |||
|
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| castell d'Olorda | ||||
| Data | 8 novembre 1988 | |||
| Identificador | RI-51-0005543 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| castell d'Olorda | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1047-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005543 | |||
| Id. IPAC | 1149 | |||
Santa Creu d'Olorda és un llogaret del municipi de Barcelona (Barcelonès), que forma un enclavament entre els termes de Molins de Rei (Baix Llobregat) i de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental),[1] Es troba al vessant septentrional de la serra de Collserola, entre les rieres de Vallvidrera i de Sant Bartomeu, envoltat pel Puig d'Olorda, el Turó Rodó, el Turó del Xai.
Història
[modifica]L'església parroquial de Santa Creu era ja esmentada el 1066, i el 1147, el lloc fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès.[1] Al segle xvi, la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra era sufragània de la de la Santa Creu.[1]
No formà part mai del territori de Barcelona, i al segle xix es va constituir en municipi, que fou dissolt el 1916 i repartit entre els de Sarrià, que es quedà el sector de l'església parroquial, i el 1921 fou agregat a Barcelona; Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, que es va quedar amb la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra.[1]
.jpeg)
Descripció
[modifica]Es tracta d'un conjunt d'edificis construïts sobre unes restes anteriors, entre els quals destaquen l'església amb la rectoria adossada, l'antic cementiri o sagrera i una creu de terme, tots ells tancats dins d'un recinte, i dues edificacions situades fora d'aquest (una d'elles amb elements de fortificació, que podria ser el castell d'Olorda).[2] L'accés es fa a través d'un barri amb xiprers i una portalada renaixentista d'arc de mig punt amb la data de 1632 a la llinda i un rellotge de sol al damunt.[2]
L'església és de nau única amb capelles (afegides modernament) a ambdós costats de la capçalera. Aquesta té un absis trapezial i un transsepte elevat amb una arcada de mig punt molt aixafada i és cobert amb volta de canó.[3] Els murs tenen diversos tipus de paraments, combinant filades horitzontals de maons, carreus i arrebossats.[2]
-
Vista actual -
Porta d'entrada -
Creu al costat de l'església
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Santa Creu d'Olorda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Parròquia de Santa Creu d'Olorda». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Església de Santa Creu d'Olorda». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Vegeu també
[modifica]