Santiago Alba Rico

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSantiago Alba Rico
El filósofo y candidato al Senado por Ávila de Podemos, Santiago Alba Rico (cropped).jpg
(2016)
Biografia
Naixement 1960 (58/59 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Escriptor
Participà en
26 març 2019Manifest de ciutadans i insubmisos que s'auto-inculpen a Madrid amb "els Jordis"
14 gener 2014Moure fitxa: convertir la indignació en canvi polític
Família
Mare Lolo Rico
Germans Isabel Alba Rico

Twitter: SantiagoAlbaR
Modifica les dades a Wikidata

Santiago Alba Rico (Madrid, 1960) és un escriptor i filòsof espanyol. De formació marxista i d'esquerres, ha publicat diversos llibres d'assaig sobre disciplines com la filosofia, l'antropologia i la política, a més de col·laborar com a redactor en diverses revistes i mitjans de comunicació, com Gara, Archipiélago: Cuadernos de crítica de la cultura, LDNM, el Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab o Rebelión. És un actiu participant en diversos mitjans alternatius.[1] Ha traduït al castellà alguns autors àrabs, com ara el poeta egipci Naguib Surur o l'escriptor iraquià Mohamed Judayr. És fill de Lolo Rico, directora de cine i periodista coneguda per haver estat la directora del programa infantil La Bola de Cristal als anys vuitanta. Actualment resideix a Tunísia. És oncle de la política Nagua Alba.

Santiago Alba Rico en una aerrada-col·loqui organitzada per l'Associació de Terrassa per la Tercera República l'any 2009.

Santiago Alba Rico es va llicenciar en Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid. Va començar escrivint guions per als Electroduendes, dins dels programa “La Bola de Cristal” entre els anys 1984 i 1988. Segons comenta el mateix Santiago en una entrevista, va començar a treballar-hi substituint la seva mare, i va acabar convertint «Los Electroduendes» en una sèrie de «faules de marxisme satíric per a nens»:[2]

« «Els primers guions –com a mínim els tres primers mesos– els van escriure ella i Carlo Frabetti. Jo vaig començar a fer guions beneficiat pel nepotisme matern i perquè, casualment, vaig contraure una greu malaltia que m'impedia de sortir de casa. Carlo i Lolo van deixar els seus guions a les meves mans, i la meva contribució ha estat sobretot la d'haver “torçat” l'esperit inicial del programa, que era més infantil i menys polític. Lolo i Carlo haurien pogut fer també magnífics guions “torçats” (atès que tenen un talent immens), però quan van comprovar que no se'm donava gens malament de “tòrcer-los”, van passar a ocupar-se d'altres aspectes del programa. Quan vaig introduir el personatge d'Amperio Felón, que era el paradigma de l'empresari, de l'explotador, el que intentava era explicar el Capítol XXV del llibre primer d'El capital, l'acumulació originària. Aquest era el meu propòsit: explicar Marx als nens.»[3] »

Va ser també als anys vuitanta quan va escriure, juntament amb Carlos Fernández Liria, “Deixar de pensar” (1986) i “Tornar a pensar” (1989), dos llibres sobre filosofia marxista considerats de gran importància en els àmbits d'esquerra.[4] Ambdós llibres eren un compendi del pensament marxista i alhora una crítica a la política que llavors duia a terme el PSOE. De fet, Carlos i Santiago van decidir “deixar de pensar” després de sentir-se desencantats amb la política del partit, especialment amb el seu canvi d'actitud sobre l'entrada de l'Estat espanyol a l'OTAN.[5]

El 1991 se'n va anar a viure al Caire, ciutat on va residir durant set anys:[6]

« «[...] necessitava una ruptura espacial i lingüística amb el que fins llavors havia estat la meva biografia, de manera que el fet que acabés vivint al Caire respon més aviat a l'atzar. Podria haver acabat igualment a Islàndia o a la Xina. El cert és que, retrospectivament, un tendeix a creure que l'existència està regida per una mena de providència que et dirigeix sempre cap a aquell lloc que sense saber-ho era el teu. I és veritat que la casualitat em va portar a una zona del món en què, a part d'haver-hi après molt, personalment sempre m'he sentit molt còmode.[5] »

Durant aquesta etapa va escriure “Les regles del caos. Apunts per a una antropologia del mercat”, pel qual va quedar finalista l'any 1995 del Premi Anagrama d'assaig.

L'any 1998 va traslladar la seva residència a Tunis, ciutat on encara viu actualment.

Llibres escrits[modifica]

Amb altres autors 
  • Santiago Alba Rico i Carlos Fernández Liria (1986), Dejar de pensar, Madrid: Akal
  • Santiago Alba Rico i Carlos Fernández Liria (1989), Volver a pensar, Madrid: Akal
  • Santiago Alba Rico, Mohammed Arkoun y Javier Barreda (2002), El islam jacobino, Hondarribia: Hiru. ISBN 84-95786-09-5
  • Paz de Andrés Sáenz de Santamaría, Santiago Alba Rico i Javier Couso Permuy (2003), Crímenes de guerra, Madrid, ISBN 978-84-930099-2-2.
  • Santiago Alba Rico y Pascual Serrano "Medios violentos. Palabras e imágenes para la guerra". Caracas. Editorial El Perro y la Rana. 2007
  • Santiago Alba Rico y Carlos Fernández Liria (2010), El naufragio del hombre, Hondarribia: Hiru Argitaletxea. ISBN 978-84-96584-32-7
  • con José Daniel Fierro, Túnez: la revolución, Guipúzcoa, Argiletxe Hiru, 2011
Llibres traduïts al castellà

Notes i referències[modifica]

  1. Santiago Alba: "Cuba está en la vanguardia de los procesos de emancipación de América Latina" (entrevista a Santiago Alba Rico per a cubainformación.tv).
  2. Santiago Alba Rico, pròleg a ¡Viva el mal! ¡Viva el capital! (2001)
  3. Carlos Prieto, «La bola de cristal. Santiago Alba Rico explicado a los niños», entrevista a Santiago Alba Rico, a LDNM 4. (última consulta el 25 de juny de 2008.)
  4. Darwin Palermo: «Alba Rico : en defensa de Plinio», a Diagonal 58 (5 de juliol-18 de juliol de 2007).
  5. 5,0 5,1 «Entrevista a Santiago Alba Rico, filósofo y escritor: "Hoy el marxismo puede y debe ser nacionalista"», a la pàgina web del Partit Comunista de Madrid (darrera consulta el 25 de juny de 2008).
  6. Salvador López Arnal: «Restar es más difícil que sumar» (Entrevista con el escritor Santiago Alba Rico)], a El Viejo Topo, gener de 2008 (versió en línia aquí, consultada per darrera vegada el 25 de juny de 2008).

Enllaços externs[modifica]