Santiago Estrany i Castany

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSantiago Estrany i Castany
Biografia
Naixement 24 juliol 1923
Mataró
Mort 31 maig 2013 (89 anys)
Mataró
Activitat
Ocupació Pintor i professor
Ocupador Universitat Politècnica de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

Santiago Estrany i Castany (Mataró, 24 de juliol de 1923 - 31 de maig de 2013) és un pintor, fotògraf, cartellista, dibuixant, ex-librista i docent català.[1][2]

El primer professor d'art fou el seu pare, l'artista-pintor i gravador Rafael Estrany i Ros (1884-1958). Fou alumne de l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró i posteriorment estudià per a pèrit industrial a l'Escola Industrial de Barcelona, i es llicencià a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de la Universitat de Barcelona.[3] L'any 1992 va obtenir el títol de doctor en belles arts per la Universitat de Barcelona, amb la tesi doctoral L'art gràfic al noucentisme que després de la primera publicació va conèixer diverses reedicions.[4] En reconeixement de la seva trajectòria, l'ajuntament de Mataró li va atorgar Medalla de la ciutat a títol pòstum el març 2014.[5]

Fou professor de dibuix per l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, professor titular per concurs-oposició de l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró, professor de l'Institut Politècnic Miquel Biada de Mataró des de la seva fundació el 1958 i en fou també sots-director i cap de departament. Professor de batxillerat a l'Institut de Mataró i Professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona i l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, de la qual fou cap d'estudis.[1]

La seva obra es troba en múltiples murals exteriors i interiors per esgrafiat a Mataró, Argentona, Barcelona, Badalona, Caldetes, Calella, i Dosrius, i també ha realitzat murals interiors i decoració d'establiments comercials, amb diferents procediments pictòrics. La seva ciutat no sempre va respectar l'art mural i uns grans esgrafiats seus van ser destruïts durant obres de modernització. També ha participat i dirigit la fase final de la decoració de l'altar major de la Basílica de Santa Maria de Mataró.[6] Com a grafista es poden trobar nombrosos treballs de disseny publicitari i de disseny industrial a encàrrec de diverses empreses.

És autor de nombrosos ex-libris.[7]

Membre durant tretze anys del Patronat del Museu Municipal de Mataró, d'on en fou director de la sala d'exposicions i de la seva activitat cultural, des de 1976 a 1982. Fou membre del Consell municipal del Patrimoni arquitectònic de Mataró o de la comissió que va realitzar la normativa arquitectònica del centre històric de Mataró. Era membre de la comissió del Nomenclàtor de Mataró i membre de la comissió per a la concessió de subvencions a entitats culturals mataronines.[1]

Bibliografia[modifica]

  • Carbonell, Jordi À. Santiago Estrany i Castany. Barcelona: Ed. Àmbit, 1999, p. 80. ISBN 84-89681-29-5. 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Fontbona, Francesc. «Estrany i Castany, Santiago». A: Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 22 de juliol del 2014. 
  2. «Mor Santi Estrany, el gran artista dels esgrafiats». El Tot Mataró i Maresme, 31 maig del 2013.
  3. Gallofré, R. «Mor l’artista Santi Estrany a l’edat de 90 anys. Estrany, reconegut per la seva pintura de caràcter geomètric, també era Doctor en Belles Arts i un gran expert en l'àmbit del Noucentisme». Capgròs.com, el diari digital de Mataró i el Maresme, 3 juny del 2013.
  4. L'art gràfic al noucentisme.. nova ed. 2002. Barcelona: La Comarcal, 1992, p. 928. ISBN 978-8495351104. 
  5. «Mataró homenatja l’artista Santi Estrany amb l’acte institucional de concessió de la Medalla de la ciutat». Ajuntament de Mataró, 13 març del 2014. [Consulta: 4 gener 2016].
  6. Bueno, Vern «Santi Estrany denuncia la destrucció dels seus esgrafiats a la ciutat». Capgrós.com, 14 gener del 2008.
  7. Orenes, Francesc «Santiago Estrany i Castany, artista d'ex·libris». Revista Ex-Libris, Vol. X, n°19, 1990, pàg. 14-15.