Sanut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sanut
Labrus mixtus 2 by Line1.jpg
Labrus mixtus 1 by Line1.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Labridae
Gènere: Labrus
(Linnaeus, 1758)
Espècie: L. mixtus
Nom binomial
Labrus mixtus
(Linnaeus, 1758)[1]
Sinònims
  • Labrus bimaculatus (Linnaeus, 1758)
  • Labrus carneus (Ascanius, 1772)
  • Labrus coeruleus (Ascanius, 1772)

El tord ver, carall de rei, gallet del rei, lloro, papagall, pastanaga, pastenaga, sanut, tord blanc, xuclà o xular (Labrus mixtus) és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud[2] i les femelles 30.
  • El cos és allargat i no molt alt.
  • La línia lateral se situa per davall la dorsal.
  • El cap és bastant allargat.
  • La boca és ampla amb els llavis gruixats, les mandíbules extensibles i les dents còniques i grosses.
  • Les dents faríngees s'han transformat en plaques mastegadores (comú a tots els làbrids).
  • L'aleta dorsal és llarga i té més radis durs que blans, ambdues tenen la mateixa altura. L'anal és llarga.
  • Presenta un acusat dimorfisme sexual: els mascles tenen el cap blau i el cos vermell taronja amb taques blaves. Les femelles són de coloració variable (groc, taronja, vermell) amb 3-4 taques fosques alternades amb taques blanques a la dorsal.[3][4]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És hermafrodita proterogin (les femelles passen a mascles). La reproducció té lloc a la costa durant els mesos de març i juny. És nidificant: el mascle fa un niu d'algues i la femella hi pon al voltant de 1.000 ous, els quals són protegits pel mascle.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu en els alguers i llocs rocallosos entre els 30 i els 200 m de fondària,[5] però normalment hom el troba entre els 40-80 m.[6] És una espècie característica dels fons coral·lígens.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja crustacis, peixos i mol·luscs.[3]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic oriental: des de Noruega fins al Senegal, Açores i Madeira. També a la Mediterrània.[7]

Costums[modifica | modifica el codi]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BioLib
  2. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  3. 3,0 3,1 3,2 FishBase (anglès)
  4. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 200-201.
  5. Gomon, M.F. i P. Forsyth, 1990. Labridae. p. 868-882. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  6. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  7. FishBase (anglès)
  8. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 201.
  9. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]