Sebastià Gasch i Carreras
Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona 1897 - 1980) fou un crític d'art català. Abandonà l'escola als setze anys i treballà en empreses comercials. Va ser bibliotecari del Cercle Artístic de Sant Lluc, on va conèixer i es féu amic de Joan Miró. Recolzà el grup barceloní d' Els evolucionistes i el 1925 començà a publicar crítica d'art a la Gaseta de les Arts, a D'Ací i d'Allà i a L'Amic de les Arts, on va propagar les idees artístiques de Le Corbusier, Hans Arp i de l'avantguardisme francès.
El 1928 va signar amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà i Angelet el Manifest Groc, i el 1929 publicà, amb Montanyà i Guillem Díaz-Plaja i Contestí, l'únic número de la revista Fulls Grocs, que desencadenà rèpliques violentes. Després deixà un temps la crítica d'art i col·laborà com a crític de music-hall a La Publicitat i Mirador, i com a crític de cinema a L'Opinió. Va mantenir correspondència amb Federico García Lorca.
Després de la guerra civil espanyola va viure a París fins el 1942, quan va tornar a Barcelona i col·laborà a Destino des de 1946. El FAD convoca en honor seu des del 1976 uns Premis Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals.
Obres
- La pintura catalana (1938)
- La dansa (1946)
- El circo y sus figuras (1946)
- L'expansió de l'art català al món (1953)
- París 1940 (1956)
- Barcelona de nit (1957)
- Les nits de Barcelona (1969)
- El Molino. Memorias de un setentón (1972)