Vés al contingut

Sebastià Gasch i Carreras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:32, 25 març 2013 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona 1897 - 1980) fou un crític d'art català. Abandonà l'escola als setze anys i treballà en empreses comercials. Va ser bibliotecari del Cercle Artístic de Sant Lluc, on va conèixer i es féu amic de Joan Miró. Recolzà el grup barceloní d' Els evolucionistes i el 1925 començà a publicar crítica d'art a la Gaseta de les Arts, a D'Ací i d'Allà i a L'Amic de les Arts, on va propagar les idees artístiques de Le Corbusier, Hans Arp i de l'avantguardisme francès.

El 1928 va signar amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà i Angelet el Manifest Groc, i el 1929 publicà, amb Montanyà i Guillem Díaz-Plaja i Contestí, l'únic número de la revista Fulls Grocs, que desencadenà rèpliques violentes. Després deixà un temps la crítica d'art i col·laborà com a crític de music-hall a La Publicitat i Mirador, i com a crític de cinema a L'Opinió. Va mantenir correspondència amb Federico García Lorca.

Després de la guerra civil espanyola va viure a París fins el 1942, quan va tornar a Barcelona i col·laborà a Destino des de 1946. El FAD convoca en honor seu des del 1976 uns Premis Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals.

Obres

  • La pintura catalana (1938)
  • La dansa (1946)
  • El circo y sus figuras (1946)
  • L'expansió de l'art català al món (1953)
  • París 1940 (1956)
  • Barcelona de nit (1957)
  • Les nits de Barcelona (1969)
  • El Molino. Memorias de un setentón (1972)

Enllaços externs