Sergi Rodríguez López-Ros

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSergi Rodríguez López-Ros
Sergio Rodríguez y López-Ros.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director Institut Cervantes, Roma
2012 – 2019 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat Ramon Llull Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiArtur Juncosa i Carbonell i Joan Martínez Porcell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, historiador, filòsof, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Abat Oliba Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Creu d'Or de l'Orde Civil de la Solidaritat Social[1]

Sergi Rodríguez i López-Ros (Barcelona, 1970) és un periodista,[2] filòsof i historiador català.[3] Acadèmic, membre del Servei Exterior, és vicerrector de la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona i membre de la Comissió Permanent de la Xarxa Vives d'Universitats.[4]

Fou cap de premsa de l'arxidiòcesi de Barcelona.[2] El 2016 va descobrir la tomba del cardenal Joan Margarit i Pau a Santa Maria del Po­polo de Roma.[2] Va participar en els acords bilaterals de l'Instituto Cervantes entre Espanya i la Santa Seu,[5] Itàlia,[6] San Marino[7] i el Sobirà Orde de Malta.[8]

A través de l' ambaixador dels Països Baixos davant la Santa Seu, Jaume de Borbó­-Parma i Orange-Nassau, va contribuir al trasllat d'Espanya als Països Baixos del bastó de comandament de Guillem I d'Orange-Nassau.[3]

Ha format part del GRIC, Groupe de Recherche Islamo-Chretien, amb seu a París.[9]

El 2020, fou nomenat acadèmic correspondent[10] de la Reial Acadèmia de la Història per la província de Zamora[11] i, el 2021, acadèmic estranger de l'Acadèmia de Ciències de Bolonya.[12]

Ha publicat llibres sobre diferents aspectes del poble gitano: Apuntes de pastoral gitana, El pueblo gitano. Manual para periodistas i, el 2011, Gitanidad. Otra manera de ver el mundo, quan era director del Secretariat Gitano de Barcelona.[13] El 2016, sent director de l'Institut Cervantes a Roma, va publicar Un Jubileo en español. Itinerario por la Roma iberoamericana, sobre l'abast de la cultura espanyola a l'Església.[14] El 2020 ha publicat Carlo Gastini. El poeta de Valdocco.

Referències[modifica]

  1. «Concessió de la Creu d'Or de l'Orde Civil de la Solidaritat Social».
  2. 2,0 2,1 2,2 Val, Eusebio. «Margarit. El cardenal oblidat» p. 54. La Vanguardia, 14-02-2016. [Consulta: 13 febrer 2021].
  3. 3,0 3,1 Val, Eusebio. «El bastó de Guillem d'Orange» p.12. La Vanguardia, 03-07-2017. [Consulta: 13 febrer 2021].
  4. Error en el títol o la url.«».
  5. «El Instituto Cervantes enseñará español a los funcionarios del Vaticano».
  6. «Camera.it - XVI Legislatura - Lavori - Resoconto stenografico dell'indagine conoscitiva per singola Commissione».
  7. «El Instituto Cervantes de Roma difundirá la cultura española en San Marino» (en castellà). La Vanguardia, 20-06-2017.
  8. «El Instituto Cervantes de Roma firma un acuerdo con la Orden de Malta», 14-01-2016.
  9. «Gric International | GRIC - Groupe de Recherche Islamo Chrétien».
  10. «Académicos Correspondientes en España» (en castellà). [Consulta: 13 febrer 2021].
  11. Gil Andrés, Carlos. «"El Estado puede repartir organismos autónomos entre las provincias pobres"» (en castellà). La Opinion de Zamora, 02-03-2020. [Consulta: 13 febrer 2021].
  12. «Ingreso en la Accademia delle Scienzie di Bologna | UAO CEU».
  13. «Gitanidad. Otra manera de ver el mundo» (en castellà). El País [Madrid], 27-08-2011. ISSN: 1134-6582.
  14. Confidencial, Religión. «El director del Cervantes en Roma publica un libro que desvela el alcance de la cultura española en la Iglesia» (en castellà), 11-07-2016. [Consulta: 13 febrer 2021].