Sergi Rodríguez López-Ros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2017)
Infotaula de personaSergi Rodríguez López-Ros

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de l'Institut Cervantes Roma
2012 – 2019 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat Ramon Llull Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiArtur Juncosa i Carbonell i Joan Martínez Porcell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, periodista, historiador, filòsof, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Abat Oliba Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Creu d'Or de l'Orde Civil de la Solidaritat Social[1]

Sergi Rodríguez i López-Ros (Barcelona, 1970) és un periodista,[2] filòsof i historiador català.[3] Acadèmic, membre del Servei Exterior, és vicerrector de la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona i membre de la Comissió Permanent de la Xarxa Vives d'Universitats.[4]

Educatsa Salesians de Sarrià (Barcelona),[5] va graduar-se a la Universitat Autònoma de Barcelona y doctorar-se a la Universitat Ramon Llull.[6] Finalment es va especialitzar en la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i la London School of Economics. Ha format part del GRIC, Groupe de Recherche Islamo-Chretien, amb seu a París.[7]

Va ser sotscap de premsa a l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, redactor fundador de l'Agència Catalana de Notícies i cap de premsa de l'arxidiòcesi de Barcelona.[2] En el Servei Exterior espanyol ha estat destinat a Itàlia (dos cops), Albània, Malta i San Marino.

Va participar en els acords bilaterals de l'Instituto Cervantes entre Espanya i la Santa Seu,[8] Itàlia,[9] San Marino[10] i el Sobirà Orde de Malta.[11] A través de l'ambaixador dels Països Baixos davant la Santa Seu, Jaume de Borbó­-Parma i Orange-Nassau, va contribuir al trasllat d'Espanya als Països Baixos del bastó de comandament de Guillem I d'Orange-Nassau.[3] El 2016 va descobrir la tomba del cardenal Joan Margarit i Pau a Santa Maria del Po­polo de Roma.[2]

El 2020, fou nomenat acadèmic correspondent[12] de la Reial Acadèmia de la Història[13] i, el 2021, acadèmic estranger de l'Acadèmia de Ciències de Bolonya.[14]

Ha publicat Carlo Gastini. El poeta de Valdocco (2020), Un Jubileo en español. Itinerario por la Roma iberoamericana (2016) y Gitanidad. Otra manera de ver el mundo (2010), així com entrades al diccionari Vislumbres (2021), un capítol de Pandemia y resiliencia (2020) i el pròleg d'El Greco. Le illuminazioni (2014).

Referències[modifica]

  1. ↑ «Concessió de la Creu d'Or de l'Orde Civil de la Solidaritat Social».
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Val, Eusebio. «Margarit. El cardenal oblidat» p. 54. La Vanguardia, 14-02-2016. [Consulta: 13 febrer 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 Val, Eusebio. «El bastó de Guillem d'Orange» p.12. La Vanguardia, 03-07-2017. [Consulta: 13 febrer 2021].
  4. ↑ Error en el títol o la url.«».
  5. ↑ Presidency of the World Confederation of the Past Pupils of Don Bosco
  6. ↑ PhD
  7. ↑ «Gric International | GRIC - Groupe de Recherche Islamo Chrétien». Arxivat de l'original el 2021-01-31. [Consulta: 25 gener 2021].
  8. ↑ «El Instituto Cervantes enseñará español a los funcionarios del Vaticano».
  9. ↑ «Camera.it - XVI Legislatura - Lavori - Resoconto stenografico dell'indagine conoscitiva per singola Commissione».
  10. ↑ «El Instituto Cervantes de Roma difundirá la cultura española en San Marino» (en castellà). La Vanguardia, 20-06-2017.
  11. ↑ «El Instituto Cervantes de Roma firma un acuerdo con la Orden de Malta», 14-01-2016.
  12. ↑ «Académicos Correspondientes en España» (en castellà). [Consulta: 13 febrer 2021].
  13. ↑ Gil Andrés, Carlos. «"El Estado puede repartir organismos autónomos entre las provincias pobres"» (en castellà). La Opinion de Zamora, 02-03-2020. [Consulta: 13 febrer 2021].
  14. ↑ «Ingreso en la Accademia delle Scienzie di Bologna | UAO CEU».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sergi_Rodríguez_López-Ros&oldid=33215437»