Serguei Dovlàtov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSerguei Dovlàtov
Biografia
Naixement (ru) Сергей Донатович Довлатов
3 setembre 1941
Ufà
Mort 24 agost 1990 (48 anys)
Nova York
Causa de mort Insuficiència cardíaca
Lloc d'enterrament Mount Hebron Cemetery Tradueix
Grup ètnic Jueus i armenis dels Estats Units d'Amèrica
Educació Universitat Estatal de Sant Petersburg
School # 206 Tradueix
Activitat
Ocupació Escriptor i periodista

IMDB: nm0235582
Modifica les dades a Wikidata

Serguei Donàtovitx Dovlàtov (en rus: Серге́й Дона́тович Довла́тов; 19411990) fou un escriptor i periodista rus. Malgrat que es va exiliar als Estats Units el 1979, tot el seu corpus literari està escrit originalment en rus.[1]

Biografia[modifica]

Fill d'una correctora armènia i d'un director d'escena jueu,[1] va néixer a Ufà on havia estat evacuada la seva família des de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. El 1954 la família va retornar a Leningrad. Dovlàtov va créixer en un ambient artístic donada la feina del seu pare.[2] Abans de començar els seus estudis universitaris, Dovlàtov va exercir com a treballador del metall.[2] El 1959 va començar a estudiar al Departament de Finès de la Universitat Estatal de Leningrad. Després de dos anys i mig va ser-ne expulsat.

En ser reclutat per fer el servei militar va servir com a guàrdia en camps de presoners.[2] L'experiència va quedar reflectida al llibre La zona que seria publicat el 1985.[2] Posteriorment, a la dècada de 1960, va començar a guanyar-se la vida com a periodista a diversos diaris i revistes a Leningrad i després com a corresponsal del diari de Tallinn "Estònia Soviètica".

Els diversos intents de publicar a la Unió Soviètica van ser en va[2] i el seu primer llibre va ser destruït per ordre del KGB. Malgrat tot, alguns relats de Dovlàtov es van publicar a través del samizdat o en revistes en llengua russa de l'Europa Occidental com Continent o El temps i nosaltres, provocant la seva expulsió de la Unió de Periodistes de l'URSS el 1976.

Tomba de Serguei Dovlàtov a Nova York

El 1979 va emigrar als Estats Units d'Amèrica i es va establir a Nova York. Va ser l'editor del diari en rus "The New American" durant el període de 1980-1982.[2] A mitjans dels anys 1980 va començar a assolir reconeixement com a escriptor. Va poder publicar diversos contes al The New Yorker.[2] Va publicar també una dotzena de llibres.

Va morir el 24 d'agost de 1990 d'una insuficiència cardíaca.[2] És enterrat al cementiri jueu "Mount Hebron" de Nova York.

Obres[modifica]

Al llarg de la seva vida només va poder publicar dotze llibres entre Estats Units i Europea durant els seus dotze anys d'exili com a immigrant. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, es van publicar nombroses col·leccions de contes curts a Rússia. Els llibres publicats en vida van ser:

  • Невидимая книга — Аnn Arbor: Ardis, 1977.
  • Соло на ундервуде: Записные книжки — París: Третья волна, 1980.
  • Компромисс — Nova York: Серебряный век, 1981.
  • Зона: Записки надзирателя — Ann Arbor: Эрмитаж, 1982.
  • Заповедник - Аnn Arbor: Эрмитаж, 1983.
  • Марш одиноких — Holyoke: New England Publishing Co, 1983.
  • Наши — Ann Arbor: Ардис, 1983.
  • Демарш энтузиастов' (coautor amb Vagritx Bakhtxanian i N. Sagalovskij) — París: Синтаксис, 1985.
  • Craft: A Story in Two Parts (Ремесло: Повесть в двух частях) — Ann Arbor: Ардис, 1985.
  • Иностранка' — Nova York: Russica Publishers, 1986.
  • Чемодан — Tenafly: Эрмитаж, 1986.
  • Представление — Nova York: Russica Publishers, 1987.
  • He только Бродский: Русская культура в портретах и в анекдотах (coautor amb M. Volkova) — Nova York: Слово — Word, 1990.
  • Записные книжки — Nova York: Слово — Word, 1990.
  • Филиал — Nova York: Слово — Word, 1990.

Traduccions al català[modifica]

En català hi ha set de les seves obres, totes traduïdes per Miquel Cabal Guarro i publicades per LaBreu Edicions.

  • Dovlàtov, Serguei; trad. Miquel Cabal Guarro; pròleg de Ricard San Vicente. La Zona: apunts d'un vigilant de camp [Зона: Записки надзирателя]. Barcelona: Labreu Edicions, 2009. 
  • Dovlàtov, Serguei; trad. Miquel Cabal Guarro. La maleta [Чемодан]. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, 2010. ISBN 9788493797638. 
  • Dovlàtov, Serguei; trad. Miquel Cabal Guarro. El compromís [Компромисс]. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, 2011. ISBN 9788493858377. 
  • Dovlàtov, Serguei; trad. Miquel Cabal Guarro. Els nostres [Наши]. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, novembre 2014, p. 150. ISBN 9788494289750. 
  • Dovlàtov, Serguei; trad. Miquel Cabal Guarro. La filial [Филиал]. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, gener 2016, p. 158. ISBN 9788494433054. 
  • Dovlàtov, Serguei; trad. Miquel Cabal Guarro. El parc [Заповедник]. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, hivern 2017, p. 130. ISBN 9788494662416. 
  • Dovlàtov, Serguei; trad. Miquel Cabal Guarro. L'ofici [Ремесло]. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, primavera 2018, p. 328. ISBN 9788494833236. 

Llegat[modifica]

El 26 de juny de 2014 l'Ajuntament de Nova York va nomenar l'encreuament entre la 63rd Drive i la 108th Street "Sergei Dovlatov Way".[3] La petició per rebre aquest homenatge va ser signada per 18 mil persones.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Dovlàtov Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Glad, John. Literature in exile. Durham: Duke University Press, 1990, p. 76-78. ISBN 9780822309871 [Consulta: 22 gener 2014]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Sergei Dovlatov, 48, Soviet Emigre Who Wrote About His Homeland» (en anglès). The New York Times, 25-08-1990. [Consulta: 15 juliol 2019].
  3. Naming of 63 thoroughfares and public places. The New York City Council, June 26, 2014.
  4. «Dovlatov’s Way». [Consulta: 2 juny 2015].

Enllaços web[modifica]