Serguei Dovlàtov

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSerguei Dovlàtov
Dades biogràfiques
Naixement 3 de setembre de 1941[1]
Ufà, URSS
Mort 24 d'agost de 1990(1990-08-24) (als 48 anys)[1]
Nova York, EUA
Causa de mort Insuficiència cardíaca
Ètnia Jueus i armenis dels Estats Units d'Amèrica
Alma mater Universitat Estatal de Sant Petersburg
Activitat professional
Ocupació escriptor i periodista

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0235582
Modifica dades a Wikidata

Serguei Donàtovitx Dovlàtov (en rus: Серге́й Дона́тович Довла́тов; 19411990) fou un escriptor i periodista rus. Malgrat exiliar als EUA el 1979, tot el seu corpus literari està escrit originalment en rus.[2]

Biografia[modifica]

Fill d'una correctora armènia i d'un director d'escena jueu,[2] va néixer a Ufà on havia estat evacuada la seva família des de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. El 1954 la família va retornar a Leningrad. Dovlàtov va créixer en un ambient artístic donada la feina del seu pare.[1] Abans de començar els seus estudis universitaris, Dovlàtov va exercir com a treballador del metall.[1] El 1959 va començar a estudiar al Departament de Finès de la Universitat Estatal de Leningrad. Després de dos anys i mig va ser-ne expulsat.

En ser reclutat per fer el servei militar va servir com a guàrdia en camps de presoners.[1] L'experiència va quedar reflectida al llibre La zona que seria publicat el 1985.[1] Posteriorment, a la dècada de 1960, va començar a guanyar-se la vida com a periodista a diversos diaris i revistes a Leningrad i després com a corresponsal del diari de Tallinn "Estònia Soviètica".

Els diversos intents de publicar a la Unió Soviètica van ser en va[1] i el seu primer llibre va ser destruït per ordre del KGB. Malgrat tot, alguns relats de Dovlàtov es van publicar a través del samizdat o en revistes en llengua russa de l'Europa Occidental com Continent o El temps i nosaltres, provocant la seva expulsió de la Unió de Periodistes de l'URSS el 1976.

Tomba de Serguei Doblàtov a Nova York

El 1979 va emigrar als Estats Units d'Amèrica i es va establir a Nova York. Va ser l'editor del diari en rus "The New American" durant el període de 1980-1982.[1] A mitjans dels anys 1980 va començar a assolir reconeixement com a escriptor. Va poder publicar diversos contes al The New Yorker.[1] Va publicar també una dotzena de llibres.

Va morir el 24 d'agost de 1990 d'una insuficiència cardíaca.[1] És enterrat al cementiri jueu "Mount Hebron" de Nova York.

Obres[modifica]

Al llarg de la seva vida només va poder publicar dotze llibres entre Estats Units i Europea durant els seus dotze anys d'exili com a immigrant. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, es van publicar nombroses col·leccions de contes curts a Rússia. Els llibres publicats en vida van ser:

  • Невидимая книга — Аnn Arbor: Ardis, 1977.
  • Соло на ундервуде: Записные книжки — París: Третья волна, 1980.
  • Компромисс — Nova York: Серебряный век, 1981.
  • Зона: Записки надзирателя — Ann Arbor: Эрмитаж, 1982.
  • Заповедник - Аnn Arbor: Эрмитаж, 1983.
  • Марш одиноких — Holyoke: New England Publishing Co, 1983.
  • Наши — Ann Arbor: Ардис, 1983.
  • Демарш энтузиастов' (coautor amb Vagritx Bakhtxanian i N. Sagalovskij) — París: Синтаксис, 1985.
  • Craft: A Story in Two Parts (Ремесло: Повесть в двух частях) — Ann Arbor: Ардис, 1985.
  • Иностранка' — Nova York: Russica Publishers, 1986.
  • Чемодан — Tenafly: Эрмитаж, 1986.
  • Представление — Nova York: Russica Publishers, 1987.
  • He только Бродский: Русская культура в портретах и в анекдотах (coautor amb M. Volkova) — Nova York: Слово — Word, 1990.
  • Записные книжки — Nova York: Слово — Word, 1990.
  • Филиал — Nova York: Слово — Word, 1990.

Traduccions al català[modifica]

En català, s'ha traduït sis de les seves obres i totes per Miquel Cabal Guarro: La zona. Apunts d'un vigilant de camp (2009), La maleta (2010), El compromís (2011), Els nostres (2014) i La filiar (2016), El parc (2017).[3]

  • Dovlàtov, Serguei; pròleg de Ricard San Vicente; traducció de Miquel Cabal. La Zona: apunts d'un vigilant de camp [Зона: Записки надзирателя]. Barcelona: Labreu Edicions, 2009. 
  • Dovlàtov, Serguei; trad. Miquel Cabal Guarro. La maleta [Чемодан]. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, 2010. ISBN 9788493797638. 
  • Dovlàtov, Serguei; trad. Miquel Cabal Guarro. El compromís [Компромисс]. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, 2011. ISBN 9788493858377. 
  • Dovlàtov, Serguei; trad. Miquel Cabal Guarro. Els nostres [Наши]. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, novembre 2014, p. 150. ISBN 9788494289750. 
  • Dovlàtov, Serguei; trad. Miquel Cabal Guarro. La filial [Филиал]. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, gener 2016, p. 158. ISBN 9788494433054. 
  • Dovlàtov, Serguei; trad. Miquel Cabal Guarro. El parc [Заповедник]. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, hivern 2017, p. 130. ISBN 9788494662416. 

Llegat[modifica]

El 26 de juny de 2014 l'Ajuntament de Nova York va nomenar l'encreuament entre la 63rd Drive i la 108th Street "Sergei Dovlatov Way".[4] La petició per rebre aquest homenatge va ser signada per 18 mil persones.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Dovlàtov Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Roger Cohen. "Sergei Dovlatov, 48, Soviet Emigre Who Wrote About His Homeland" New York Times August 25, 1990
  2. 2,0 2,1 Glad, John. Literature in exile. Durham: Duke University Press, 1990, p. 76-78. ISBN 9780822309871 [Consulta: 22 gener 2014]. 
  3. Lloc web de Labreu edicions
  4. Naming of 63 thoroughfares and public places. The New York City Council, June 26, 2014.
  5. «Dovlatov’s Way». [Consulta: 2 juny 2015].

Enllaços web[modifica]