Serguei Soloviov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSerguei Soloviov
Соловьёв Сергей Михайлович.png
modifica
Biografia
Naixement5 maig 1820 (Julià) modifica
Moscou modifica
Mort4 octubre 1879 (Julià) modifica (59 anys)
Moscou modifica
Lloc d'enterramentcementiri de Novodévitxi modifica
Rector de la Universitat Estatal de Moscou
modifica
Dades personals
FormacióFacultat d'Història i Filologia de la Universitat de Moscou modifica
Activitat
Director de tesiTimofei Nikolàievitx Granovski modifica
Camp de treballHistòria modifica
OcupacióHistoriador, catedràtic, poeta i escriptor modifica
OcupadorUniversitat Imperial de Moscou
Escola Militar Aleksandrov modifica
Membre de
ProfessorsTimofei Nikolàievitx Granovski modifica
AlumnesNil Popov (en) Tradueix i Vassili Kliutxevski modifica
Obra
Estudiant doctoralVassili Kliutxevski modifica
Família
FillsVladímir Soloviov
Mikhail Solovʹev (en) Tradueix
Poliksena Sergeevna Solovʹeva (en) Tradueix
Vsevolod Solovyov (en) Tradueix modifica
Signatura
Signature Sergey Solovyov 01.jpg modifica

Serguei Mikhàilovitx Soloviov (en rus: Сергей Михайлович Соловьёв) (17 de maig del 1820 - 16 d'abril del 1879) fou un dels historiadors russos més importants, la influència del qual a la següent generació d'historiadors (Vassili Kliutxevski, Dmitri Ilovaiski, Serguei Platónov) ha estat molt important.

Biografia[modifica]

Fill d'un conegut historiador. El 1891 pronuncià un discurs contra la pena de mort (amb motiu de l'assassinat d'Alexandre II pels populistes) que va obligar-lo a abandonar la seva activitat com a professor. Des d'aleshores es dedicà plenament a la recerca filosòfica i a la creació literària.

Se'l considera un dels filòsofs russos més importants. Desenvolupà les seves idees no només en treballs pròpiament filosòfics, sinó també a través de la poesia, que es troba en la línia de Tiúttxev, Fet i A. Tolstoi.

Tot i que atacà directament les primeres manifestacions públiques del simbolista Briússov, és, d'una manera palpable, el precedent directe del simbolisme rus. La seva concepció místico-filosòfica de l'art i de la vida va tenir una influència decisiva en els simbolismes del país, sobretot en els joves; la seva poesia els serví d'estímul i de font d'inspiració directa.

Amic de Dostoievski, hi va influir i en va rebre influència al seu torn. Dins d'una concepció cristiano-platònica de la vida, construeix un sistema filosòfic basat en la idea de la "uni-totalitat": la unitat és Déu, la multiplicitat és la naturalesa, i l'home és l'intermediari entre l'un i l'altra, especialment a través de l'art i de la bellesa. En les imatges filosòfiques de la seva poesia té particular importància en la idea de l'"etern femení" com a principi creador i mòbil de vida. Al costat de l'aspecte seriós, Soloviov tenia una faceta humorística desconeguda pels lectors que no formaven part del seu cercle d'amistats, però feta pública pòstumament i que no desmereix el talent del poeta.

Obra[modifica]

  • No debades ens trobàrem (1882)
  • Al cor del torb forà que borna" (1882)
  • Ex Oriente lux (1890)

Bibliografia[modifica]

  • Poesia russa. Antologia. Les millors obres de la literatura universal. A cura d'Elena Vidal i Miquel Desclot. Edicions 62: Barcelona.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Soloviov