Serguei Soloviov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSerguei Soloviov
Соловьёв Сергей Михайлович.png
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Сергей Михайлович Соловьёв Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 maig 1820 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 1879 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Moscou Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat Estatal de Moscou
1871 – 1877
← Sergej Barshev (en) TradueixNikolaï Tikhonravov (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat d'Història i Filologia de la Universitat de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiTimofei Nikolàievitx Granovski i Mikhail Pogodin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballHistòria Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador, catedràtic, poeta i escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Imperial de Moscou
Escola Militar Aleksandrov Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsTimofei Nikolàievitx Granovski Modifica el valor a Wikidata
AlumnesNil Popov (en) Tradueix i Vassili Kliutxevski Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralVassili Kliutxevski Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsVladímir Soloviov
Mikhail Solovʹev (en) Tradueix
Polyxena Sergeyevna Solovyova (en) Tradueix
Vsevolod Solovyov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Signature Sergey Solovyov 01.jpg Modifica el valor a Wikidata

Serguei Mikhàilovitx Soloviov (en rus: Сергей Михайлович Соловьёв) (17 de maig del 1820 - 16 d'abril del 1879) fou un dels historiadors russos més importants, la influència del qual a la següent generació d'historiadors (Vassili Kliutxevski, Dmitri Ilovaiski, Serguei Platónov) ha estat molt important.

Biografia[modifica]

Fill d'un conegut historiador. El 1891 pronuncià un discurs contra la pena de mort (amb motiu de l'assassinat d'Alexandre II pels populistes) que va obligar-lo a abandonar la seva activitat com a professor. Des d'aleshores es dedicà plenament a la recerca filosòfica i a la creació literària.

Se'l considera un dels filòsofs russos més importants. Desenvolupà les seves idees no només en treballs pròpiament filosòfics, sinó també a través de la poesia, que es troba en la línia de Tiúttxev, Fet i A. Tolstoi.

Tot i que atacà directament les primeres manifestacions públiques del simbolista Briússov, és, d'una manera palpable, el precedent directe del simbolisme rus. La seva concepció místico-filosòfica de l'art i de la vida va tenir una influència decisiva en els simbolismes del país, sobretot en els joves; la seva poesia els serví d'estímul i de font d'inspiració directa.

Amic de Dostoievski, hi va influir i en va rebre influència al seu torn. Dins d'una concepció cristiano-platònica de la vida, construeix un sistema filosòfic basat en la idea de la "uni-totalitat": la unitat és Déu, la multiplicitat és la naturalesa, i l'home és l'intermediari entre l'un i l'altra, especialment a través de l'art i de la bellesa. En les imatges filosòfiques de la seva poesia té particular importància en la idea de l'"etern femení" com a principi creador i mòbil de vida. Al costat de l'aspecte seriós, Soloviov tenia una faceta humorística desconeguda pels lectors que no formaven part del seu cercle d'amistats, però feta pública pòstumament i que no desmereix el talent del poeta.

Obra[modifica]

  • No debades ens trobàrem (1882)
  • Al cor del torb forà que borna" (1882)
  • Ex Oriente lux (1890)

Bibliografia[modifica]

  • Poesia russa. Antologia. Les millors obres de la literatura universal. A cura d'Elena Vidal i Miquel Desclot. Edicions 62: Barcelona.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Soloviov