Serguei Soloviov

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSerguei Soloviov
Соловьёв Сергей Михайлович.png
 Rector of Moscow State University 

Dades biogràfiques
Naixement 5 de maig de 1820 (Julià)
Moscou
Mort 4 d'octubre de 1879 (Julià) (59 anys)
Moscou
Sepultura cementiri de Novodèvitxi
Alma mater Imperial University of Moscow
Activitat professional
Director de tesi Timofei Nikolàievitx Granovski
Camp de treball Història
Ocupació Historiador, professor d'universitat, poeta i escriptor
Ocupador Imperial University of Moscow
Deixebles Q3657856 i Vassili Kliutxevski
Dades familiars
Fills
Parents
Modifica dades a Wikidata

Serguei Mikhàilovitx Soloviov (en rus: Сергей Михайлович Соловьёв) (17 de maig del 1820 - 16 d'abril del 1879) fou un dels historiadors russos més importants, la influència del qual a la següent generació d'historiadors (Vassili Kliutxevski, Dmitri Ilovaiski, Serguei Platónov) ha estat molt important.

Biografia[modifica]

Fill d'un conegut historiador. El 1891 pronuncià un discurs contra la pena de mort (amb motiu de l'assassinat d'Alexandre II pels populistes) que va obligar-lo a abandonar la seva activitat com a professor. Des d'aleshores es dedicà plenament a la recerca filosòfica i a la creació literària.

Se'l considera un dels filòsofs russos més importants. Desenvolupà les seves idees no només en treballs pròpiament filosòfics, sinó també a través de la poesia, que es troba en la línia de Tiúttxev, Fet i A. Tolstoi.

Tot i que atacà directament les primeres manifestacions públiques del simbolista Briússov, és, d'una manera palpable, el precedent directe del simbolisme rus. La seva concepció místico-filosòfica de l'art i de la vida va tenir una influència decisiva en els simbolismes del país, sobretot en els joves; la seva poesia els serví d'estímul i de font d'inspiració directa.

Amic de Dostoievski, hi va influir i en va rebre influència al seu torn. Dins d'una concepció cristiano-platònica de la vida, construeix un sistema filosòfic basat en la idea de la "uni-totalitat": la unitat és Déu, la multiplicitat és la naturalesa, i l'home és l'intermediari entre l'un i l'altra, especialment a través de l'art i de la bellesa. En les imatges filosòfiques de la seva poesia té particular importància en la idea de l'"etern femení" com a principi creador i mòbil de vida. Al costat de l'aspecte seriós, Soloviov tenia una faceta humorística desconeguda pels lectors que no formaven part del seu cercle d'amistats, però feta pública pòstumament i que no desmereix el talent del poeta.

Obra[modifica]

  • No debades ens trobàrem (1882)
  • Al cor del torb forà que borna" (1882)
  • Ex Oriente lux (1890)

Bibliografia[modifica]

  • Poesia russa. Antologia. Les millors obres de la literatura universal. A cura d'Elena Vidal i Miquel Desclot. Edicions 62: Barcelona.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Soloviov Modifica l'enllaç a Wikidata