Serra d'Ancosa
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
L'article necessita algunes millores en la seva redacció. |
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
| Tipus | Serra  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | la Llacuna (Anoia) | |||
| Localització | La Llacuna (Anoia), l'Alt Camp i l'Alt Penedès | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1002m puig Formigosa, 964m puig Montagut 944m puig Castellar 920 m els Esgavellats 914m puig de les Solanes [1] | |||
La serra d'Ancosa segueix la llarga línia de relleu que, des del Montagut (964 m) i el puig de Formigosa (1.002 m), arriba fins a la Serra de Puigfred (727 m), amb una orientació general de NE a SW, als límits entre l’Alt Penedès, l’Alt Camp i l’Anoia. A la part final, la Serra d’Ancosa té un llarg contrafort a cada costat: per l’Anoia, la Serra de Feixes i, pel Penedès, la Serra de Font-rubí. El punt culminant d’aquesta serra es troba a 944 m d’altitud. Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès.[2]
La Serra d’Ancosa, que pertany a la serralada Prelitoral, és situada al límit meridional de la unitat, essent la més ben definida i d’elevacions més pronunciades (Puig Castellar, 944 m; Puig de les Agulles 848 m) alhora que separa l’Anoia del Penedès, constituint el límit meridional a Catalunya de la distribució de diversos elements submediterranis. Provinent del Puig Montagut (964 m) i del Puig Formigosa (1.002 m), s’introdueix a la unitat per la Plana d’Ancosa, extensa plana per sobre dels 700 m, continuant fins el Pujol d’Orpinell (737 m) i l’estret de Capellades, ja fora de la unitat. És un conjunt orogràfic fallat en totes direccions, constituït principalment per materials calcaris de l’anomenat Bloc del Gaià, destacant una important presència de restes de paleosòls.[3]
La vegetació és de transició entre la mediterrània de terra baixa i la mediterrània subhumida i continental. Les pinedes de pi blanc s'alternen amb bones extensions de pinassa i també de pi roig a les zones altes per damunt dels 900 metres. També es localitza comunitats vegetals de tipus alzinar litorals i carrasques, alzinar muntanyenc, rouredes, roure valencià, roure cerrioide i roure martinenc. A més hi ha a la serra boixedes, ruderals de boix grèvol i una petita teixeda pràcticament en extinció, amb uns pocs exemplars de teix a l'obaga del cim més alt de la serra, al Puig Formigosa. Altres plantes a destacar són les espècies eurosiberianes com l'auró negre, la moixera, l'arç blanc, els servers i d'altres arbres de climatologia més humida que s'escampen per raconades frescals. Els arbres monumentals d'aquest territori són el roure d'ancosa, el pi de les 3 branques i altres arbres singulars.
Entre els animals destaquem els mamífers més grans com: el porc senglar, la geneta, la guineu, el toixó o el cabirol. Entre els rapinyaires hi habita l'àliga daurada, l'àliga Perdiguera o l'àliga cuabarrada i el gran duc. A la plana d'Ancosa hi trobem dos tipus de saltamartins endèmics únics al món: la llagosta pedra i la somereta de Davier.
El clima és mediterrani de muntanya en general, amb estius secs però sense extrems, suavitzats per les marinades, i les nits són fresques gràcies a l'alçada per sobre dels 600m i fins als 1000 m. Les tardors són humides i plujoses, en algun cas es produeixen grans acumulacions de precipitació a causa de les llevantades. Els hiverns són freds amb glaçades freqüents però amb dies assolellats i sense boires.
Pel que fa al règim pluviomètric és estable. Cal destacar les nevades que poden ser presents en diferents dies, algunes amb importants gruixos sobretot si es donen condicions d'aire humit del Mediterrani amb entrada d'aire fred. La primavera és relativament plujosa i fresca, i fins i tot pot glaçar, fins ben entrada l'estació, amb alguna nevada tardana entre març abril.
Les quantitats de precipitacions, en general, van dels 600mm fins als 750mm, tot depenent de l'alçada o l'orientació de la Serra.
El pobles que pertanyen a la serralada són: La Llacuna (Anoia); Querol (Alt Camp); Pontons (Alt Penedès) i als últims contraforts: El Pont d'Armentera (Alt Camp).
Els cursos fluvials són el riu Gaià, que passa just pels seus peus, el riu Foix, que neix just en aquesta serra al terme de La Llacuna i marxa cap a la plana penedesenca; i altres rieres i rierols que baixen d'aquestes muntanyes.
El patrimoni de l'entorn és un patrimoni d'arquitectura rural amb pobles de caràcter muntanyenc i pintoresc, com Querol o la vila medieval de la Llacuna, que guarda una plaça porxada notable i el conjunt de portals i traçats de carrers medievals. Destaquen en aquesta unitat geogràfica esglésies imponents com: Sant Jaume de Montagut o Sant Pere de Vilademager.
Com fou una terra de frontera, es bastiren castells i torres de defensa i un monestir Cistercenc, actualment en ruïnes a la plana d'Ancosa. Finalment es destaquen les restes prehistòriques, com la cova de Valldecerves amb pintures rupestres o el poblat ibèric del Castellar.
Referències[modifica]
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ «serra d'Ancosa». enciclopedia.cat, GEC, 2022. [Consulta: 6 desembre 2022].
- ↑ «Serres d'Ancosa». Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals. Unitat de Paisatge 25: Serres d’Ancosa. Observatori del paisatge. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya., 2022. [Consulta: 6 desembre 2022].