Set savis de Grècia
Aquest article tracta sobre Cultura de l'antiga Grècia. Vegeu-ne altres significats a «Set Savis de Grècia». |
Components | |
---|---|
Quiló de Lacedemònia (Esparta, 600 aC - Pisa, 520 aC). Filòsof Biant de Priene (Priene, 600 aC - Priene, 530 aC). Advocat Tales de Milet (Milet, 625 aC - Milet, dècada del 540 aC). Filòsof Cleobul de Lindos (Lindos, 630 aC - 560 aC). Filòsof Soló (Antiga Atenes, 630 aC - Xipre, 560 aC). Legislador Pítac de Mitilene (Mitilene, dècada del 650 aC - Metapont, dècada del 570 aC). Filòsof Misó de Quenes (700 aC - valor desconegut). Filòsof Periandre de Corint (Corint, segle VII aC - Corint, 585 aC). Filòsof | |
Dades | |
Tipus | grup d'humans |
Període | antiga Grècia |
Els set savis de Grècia foren personatges grecs considerats els més savis de Grècia a l'època clàssica. Els integrants d'aquest grup variaven segons els autors, però generalment sempre inclouen Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Soló d'Atenes i Biant de Priene. Diògenes Laerci cita una obra de Damó de Cirene, un autor grec de data incerta, titulada περὶ τῶν Φιλοσόφων (Sobre els filòsofs), on diu que els qualifica als set de savis. Anaxímenes de Làmpsac diu que tots es dedicaven a la poesia. Dicearc de Messana diu que no eren ni savis ni filòsofs, sinó persones intel·ligents i legisladors.[1]
Segons la tradició recollida per Plató al Protàgores, els set savis serien:
- Soló d'Atenes
- Quiló de Lacedemònia
- Tales de Milet
- Biant de Priene
- Cleobul de Lindos
- Pítac de Mitilene
- Periandre de Corint
Pausànias va substituir-ne el darrer, un tirà, per Misó de Quenes.
Luciano De Crescenzo[2] recopilà diverses llistes dels set savis afegint-hi els personatges següents a les llistes de Plató i Pausànies:
- Acusilau d'Argos
- Anacarsis
- Anaxàgores
- Aristodem de Messènia
- Epicarm
- Epimènides
- Ferecides
- Hermioneu
- Lasos
- Leofant
- Orfeu
- Pàmfil
- Pitàgores
Referències
[modifica]- ↑ Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) I, 40-41
- ↑ Historia de la filosofia griega. Luciano De Crescenzo. Seix Barral. 9a Ed. 1995. ISBN 84-322-4575-5 (castellà)