Setge d'Alkmaar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge d'Alkmaar
Guerra dels Vuitanta Anys
Plànol d'Alkmaar el 1652, 79 anys després del setge
Plànol d'Alkmaar el 1652, 79 anys després del setge
Data Finals d'agost - 8 d'octubre de 1573
Localitat Alkmaar, Províncies Unides
Resultat Retirada Espanyola
Bàndols
Províncies Unides Províncies Unides Espanya Espanya
Comandants en cap
Províncies Unides Jacob Cabeliau Espanya Fadrique Álvarez de Toledo

El setge d'Alkmaar fou un setge que va tenir lloc entre finals d'agost i el 8 d'octubre de 1573. Fou efectuat per tropes espanyoles manades per Don Fadrique (Fadrique Álvarez de Toledo, fill del governador, el duc d'Alba Fernando Álvarez de Toledo) i va finalitzar amb la retirada dels espanyols. Alkmaar fou la primera ciutat controlada pels rebels holandesos durant la Guerra dels Vuitanta Anys després de resistir el setge de les tropes de la corona espanyola. El 8 d'octubre encara és celebrat cada any a la ciutat. Una dita holandesa diu que la victoria comença a Alkmaar (Bij Alkmaar begint de victorie).

Després d'haver assegurat el sud dels Països Baixos el 1572, Fernando Álvarez de Toledo prosseguí el 1573 la captura de les ciutats rebels de les províncies dels comtats d'Holanda i de Zelanda, recuperant les ciutats de Mechelen i Haarlem on, després de la seva reedició s'hi varen executar gran part dels defensors. La política de terror empresa pel duc d'Alba, va portar a la ciutat a resistir a la desesperada mitjançant la inundació dels camps circumdants després de tallar els dics que protegíen la ciutat. Van facilitar la defensa les recents fortificacions seguint l'estil de la Traza italiana rematades amb un fossar cobert d'aigua que va fer fracassar tots els assalts llançats contra els seus murs. Finalment, davant l'avanç de l'arribada de l'hivern i el fracàs de l'intent d'assaltar la ciutat per dos cantons salvant el fossar amb pontons d'assalt mòvils, Don Fadrique va decidir aixecar el setge i retirar-se.

La decisió de posar setge a Alkmaar i el posterior fracàs en no poder prendre la ciutat fou un dels errors més grans del duc d'Alba, ja que la victòria rebel en va reforçar la voluntat de resistència, i d'altra banda, el temps malgastat en aquesta ciutat, poc important en sí mateixa, va impedir l'avenç de les tropes del rei a l'interior de les províncies d'Holanda i Zelanda, cor de la rebel·lió.