Setge de Namur
| ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
El setge de Namur, de 54 aC va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Antecedents
Després de la seva segona campanya a Britània, i rebuts els ostatges britànics, Juli Cèsar va tornar a la Gàl.lia, on, després d'assistir a una reunió dels gals a Samarobriva, va enviar a les seves legions als quarters d'hivern.[1] Tot i que no havia aconseguit cap nova conquesta territorial a la Gran Bretanya va tenir èxit en terroritzar a la gent, suficient per teixir una xarxa clientelar per dur-la sota la influència de Roma, i obtenir la glòria per haver creuat amb les seves legions el mar del Nord.[2] Aquestes relacions comercials i diplomàtiques aplanaran el camí per a la conquesta romana de la Gran Bretanya al 43.[3]
Una legió, assignada a Gai Fabi va ser enviada entre els morins, una altre, adscrita a Quint Tul·li Ciceró, entre els nervis, una altre adscrita a Luci Rosci Fabat entre els esuvis, una altra amb Tit Labiè entre els rems, tres legions entre els belgues comandades per Marc Licini Cras Dives, Luci Munaci Planc i Gai Treboni, i a les terres dels eburonsuna legió a la Gàl·lia Cisalpina, amb cinc cohorts, assignat a Quint Tituri Sabí i Luci Aurunculeu Cotta, va arribar a les terres de eburons. Cèsar tornà a Itàlia quan sabé sabia que les legions es dirigien als llocs designats.[4]
Després de la victòria dels eburons a la batalla del Jeker, en la que van morir Luci Aurunculeu Cotta i Quint Tituri Sabí i la legió XIV Gemina fou destruïda, Ambiorix va aconseguir el suport dels aduàtics, nervis i nombroses nacions més petites com ceutrons, grudes, levacs, pleumoxis i geidunni, per assetjar el campament de Quint Tul·li Ciceró i la seva legió a l'oppidum de Namur.
El setge
Els gals van aplicar tècniques i eines similars a les dels romans, apreses de presoners i desertors. Ambiorix va intentar convèncer Quint Tul·li Ciceró a abandonar el campament amb la promesa de protegir a la seva retirada però no va caure en el parany del cap dels eburons i va aconseguir resistir amb enormes esforços i moltes víctimes un parell de setmanes fins a l'arribada de Juli Cèsar,[5] que havia estat avisat gràcies a un noble nervi, que havia buscat refugi al començament del setge i amb gran lleialtat va lliurar una carta a Cèsar.
Cesar va sortir de Samarobriva amb gran rapidesa al capdavant de dues legions després de reunir-se amb Gai Fabi i Marc Licini Cras.
Un cop prop del campament Ciceró, uns seixanta mil gals es va dirigir contra Cèsar, que va construir un camp amb gran rapidesa, vencent i perseguint als atacants, i aixecar el setge de Ciceró.
Conseqüències
Abans del final de l'hivern, Induciomarus cap dels trevirs va atacar als romans que romanien al seu territori i després es va dirigir contra Tit Labiè que havia acampat a la frontera amb els rems, però al conèixer la victòria de Juli Cèsar sobre els nervis al setge de Namur, es va retirar al seu propi territori on va aixecar més tropes i va marxar altra vegada contra Labiè al que va assetjar a la seva caserna de Lavacherie[6] encerclant el seu camp; una sortida sobtada de Labiè el va sorprendre i les seves forces foren posades en fuita i ell mateix va morir en la fugida, al creuar un riu.[7]
Després d'aquests esdeveniments, Cèsar va decidir passar l'hivern amb les tres legions a Samarobriva[8] i acabat l'hivern recuperar la iniciativa i iniciar una campanya de càstig al nord de la Gàl·lia, per evitar un aixecament general.[9]
Referències
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico V, 23-24
- ↑ (italià) Eberhard Horst, Giulio Cesare, p.174-175
- ↑ Tàcit, De vita et moribus Iulii Agricolae, 13
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico V, 24-25
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico V, 38-45
- ↑ (anglès) James Anthony Froude. Caesar A Sketch, p.200
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico V, 54-56
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico V, 46-53
- ↑ (italià) Eberhard Horst, Giulio Cesare, p.174-175