Simó Aguilar i Castelló

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2023)
Infotaula de personaSimó Aguilar i Castelló

Simó Aguilar i Castelló va ser un activista, dinamitzador i agitador cultural de la ciutat de València, nascut el 1955 a la pedania de Poble Nou, al costat de la ciutat.

De ben jove ja es va interessar per la política i va començar militant al MCPV (Moviment Comunista del País Valencià). Més tard passaria a formar part del PNPV (Partit Nacionalista del País Valencià).[cal citació]

També es va introduir al món de les falles i va lluitar per la seua democratització. L'any 1978 va fundar, junt a altres persones, la falla Cambrils - Camí de Montcada, que posteriorment es va canviar a la demarcació de Camí de Montcada – Pintor Jacomart, de la que va ser el seu primer president. Des del primer moment van ser polèmics per a la Junta Central Fallera, degut a la seua vessant nacionalista. Aquesta falla va destacar per les seues activitats culturals i per les revetles populars que organitzaven. Als llibrets de les seus falles col·laboraren destacats polítics del nacionalisme valencià i personalitats de la cultura com el poeta Vicent Andrés Estellés o el pintor Manuel Boix.[cal citació]

A finals de l'any 1987, després de participar en una tertúlia en un programa de Ràdio Klara, Simó es va decidir a crear el seu propi programa a la mateixa emissora. El nom del programa era “A la nostra marxa” i s'emetia els dilluns per la nit. La finalitat del programa era la normalització del valencià en la ràdio, pràcticament inexistent als mitjans de l'època, i el foment de la música en valencià. El programa incloïa entrevistes a grups musicals, associacions culturals i personatges del nacionalisme i la cultura valenciana.[1]

Després d'uns mesos a Ràdio Klara, en juliol de 1988, el programa passa a emetre's a Radio Funny. Durant aquest any Simó organitza el “1r Festival A la Nostra Marxa”, que es va celebrar al Teatre Micalet de València i al que actuaren, entre altres, els grups Carraixet, 4000 Som Prou i el cantautor Salvador Boix.[2]

En 1990 el programa es deixa d'emetre i no torna fins dos anys després en Onda Acción, ara els dissabtes per la vesprada. En aquesta època comença a organitzar el Concurs de Maquetes per a tots els grups que començaven la seua activitat musical.[3]

Després que es tancara Onda Acción, al juny de 1993, Simó decideix crear la seua pròpia emissora muntada al seu domicili. Li posa per nom Ràdio Nova i es sintonitzava al 99.4 de la FM.[4]

Al novembre d'aquest mateix any organitza el “III Festival A la Nostra Marxa” a la sala Universal de València, amb els guanyadors del concurs: Fil d'Aram, Antídoto i Ilustres Indultados. Amb el programa ja instal·lat a Ràdio Nova, es continuaren organitzant festivals anuals fins a l'any 2005. En aquests festivals actuaven els guanyadors del concurs de grups novells, triats per votació popular pels oients que telefonaven al programa. Al llarg dels anys passaren pels festivals de A la nostra marxa grups que cantaven en valencià com Munlogs, Obrint pas, Metall i So, Sant Gatxo, Sva-ters o La Gossa sorda, entre altres, i també grups valencians que cantaven en castellà o anglès.[5][6]

Aprofitant el gran nombre d'oients habituals del programa creà el Club A la Nostra Marxa,[7] obert a tot aquell que volguera unir-se i que servia per a organitzar els festivals anuals, concerts i activitats culturals diverses. Entre aquestes uns premis anuals amb diferents apartats com a reconeixement a grups i persones destacats de la cultura valenciana,[8] la Nit de les Lletres Catalanes,[9][10] la Mostra de Pop-Rock en Català al País Valencià,[11][12] o la revista dedicada a les falles Marxa Popular Fallera [13],.[14]

Simó Aguilar va emmalaltir de càncer l'any 2005 i va morir el mes de febrer de l'any següent.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Programa A la Nostra Marxa» (en valencià). ToniBogart.com, 03-05-2023. [Consulta: 3 maig 2023].
  2. ↑ Frechina, Josep Vicent. La cançò en valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011, p. 301. ISBN 978-84-482-5508-4. 
  3. ↑ Yo, Manolo Rock en la Valencia subterrànea, 1980-2000 (en castellà). València: Lliso impresor, maig 2002, p. 174. 
  4. ↑ Rodriguez, Ricardo «Por amor a las ondas». La Cartelera de Levante-EMV, 07-01-2000.
  5. ↑ «Més de 30 grups participaran a "Promocions"» (en castellà). Levante - EMV, 02-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  6. ↑ «A la Nostra Marxa celebra 12 aniversari» (en castellà). El Pais, 02-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  7. ↑ «Club A la Nostra Marxa» (en valencià). Club A la Nostra Marxa, 02-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  8. ↑ «A la Nostra Marxa premia El Dau» (en valencià). Levante-EMV, 02-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  9. ↑ «Nit de les lletres» (en valencià). Levante-eMV, 02-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  10. ↑ «Torna la nit de les lletres» (en valencià). Diari La Veu, 02-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  11. ↑ «Mostra pop-rock en català» (en valencià). Diari La Veu, 02-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  12. ↑ «4 Mostra de pop-rock en català» (en valencià). Racó català, 02-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  13. ↑ «Marxa Popular Fallera» (en castellà). Biblioteca Nacional de España, 02-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  14. ↑ «Marxa Popular Fallera» (en valencià). Blog Comença el compte enrere, 02-05-2023. [Consulta: 2 maig 2023].
  15. ↑ «Ha mort Simó Aguilar» (en valencià). Vilaweb, 03-05-2023. [Consulta: 3 maig 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simó_Aguilar_i_Castelló&oldid=33218537»