Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióSimfònica de Cobla i Corda de Catalunya
SCCC2013.jpg
La SCCC a l'Auditori de Girona
Dades
Tipusgrup de música
Història
Creació2008
Modifica les dades a Wikidata
Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya amb Beth i Cris Juanico

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) és una formació inèdita d'orquestra simfònica, en la que se substitueixen els instruments de vent de les tradicionals orquestres simfòniques (oboès, flautes, clarinets i fagots) pels instruments característics de la cobla (tenora, tible, flabiol i fiscorn), a més d'una secció de percussió i ocasionalment arpa, piano i altres teclats per tal d'arrodonir els colors i ritme.

Història de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya[modifica]

L'any 2008 La Principal de la Bisbal, Cobla oficial de la Generalitat de Catalunya i Creu de Sant Jordi, i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, Premi Nacional de Música de Catalunya, van unir els seus treballs perquè prengués cos una nova orquestra anomenada La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, una formació orquestral inèdita que té la particularitat d'incloure els instruments de corda habituals de l'orquestra simfònica, però que substitueix els instruments de vent usuals pel personalíssim so de la cobla, de la mà del reconegut mestratge de La Principal de la Bisbal. La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, codirigida en el període 2008 - 2011 per Francesc Cassú i Carles Coll, titulars de les dues formacions que la integraven, va presentar el seu primer treball a Girona el novembre de 2008, amb el disc "Sardanes per al món", que va servir de credencial per mostrar les grans possibilitats i el nou so que, segons les paraules dels directors de la nova orquestra, havia de marcar una fita en el món de la sardana.

La creació de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya va tenir el seu origen en la idea original de Narcís Lagares i compta des dels seus inicis amb el patrocini i suport de l'empresa gironina Metalquimia, dirigida per Josep Lagares.

La formació inicial constava de 37 instrumentistes, tot i que en el seu segon concert - que va tenir lloc a Figueres el mes de gener de 2009 amb motiu de la inauguració de la Capitalitat de la Cultura Catalana de la ciutat altempordanesa - la formació ja va ser ampliada fins a 41 instrumentistes, i no ha parat de créixer any rere any. La SCCC fou escollida per TV3 (Televisió de Catalunya) per oferir els concerts de Cap d’Any del 2010 i el 2011.

A partir de l'any 2012, la Jove Orquestra de les Comarques Gironines - el projecte pedagògic de l'Orquestra de Cadaqués - va passar a assumir els papers de la corda i la percussió, i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà va quedar desvinculada de la SCCC. Des de l'any 2013, la formació compta amb més de setanta músics, sota la direcció artística i musical de Francesc Cassú i la direcció tècnica de Jaume Lleixà.

L'any 2015 la SCCC va actuar al Gran Teatre del Liceu amb Josep Carreras i la Polifònica de Puig-Reig; al Palau de la Música Catalana interpretant les "Llegendes del Cinema"; i, amb motiu de la Diada de l'11 de setembre, la SCCC va oferir el concert "Seguem arran" al Born Centre Cultural.

A partir de l'any 2016, la SCCC inicia una nova etapa amb tres nous projectes:

Tossudament Llach (2016), presentat a l'Auditori de Girona, amb l'assistència de Lluís Llach i posteriorment al Festival de Campllong, les escales de la Catedral de Girona en el marc del Festival Strenes, Puig-reig i Festivals de l'Alta Segarra.

Cançó d'amor i de guerra (2017), amb una versió de la sarsuela catalana per excel·lència que incorpora, tant en el doble CD com en les representacions posteriors, dos números musicals inèdits recuperats per Joan Casas i tot el text parlat. S'ha pogut veure a l'Auditori de Girona, Palau de la Música Catalana, Viladecans, Terrassa i Puig-reig, en una proposta escènica de Francesca Masclans i David Cuspinera.

Llull, òpera en un pròleg i dos actes (2018), amb llibret de Jaume Cabré i música de Francesc Cassú, va ser estrenada a l'Auditori de Girona, dins el Festival Temporada Alta, sota la direcció escènica de Xavier Albertí.

Tots tres projectes, editats amb la discogràfica Música Global, han estat reconeguts amb els Premis Enderrock 2017, 2018 i 2019, en la categoria de Millor Disc de Clàssica per votació popular.

Repertori de la SCCC[modifica]

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya amb el saxofonista Pep Poblet

En la primera etapa (2008 - 2011), el seu repertori i primer CD "Sardanes per al Món" va estar dedicat a la dansa nacional catalana. Posteriorment, l'Orquestra va ampliar el seu repertori amb la presentació el novembre de 2009 del seu segon disc "Inoblidables en concert" i del seu tercer disc el novembre de 2010, titulat "Amb Catalunya al Cor", tots dos amb un recull de peces musicals catalanes de tots els temps, que van des de L'hereu Riera fins al Boig per tu. Aquests primers treballs incloïen peces encarregades a reconeguts músics catalans, com són Albert Guinovart, Salvador Brotons, Carles Cases, Enric Palomar o Valentí Miserachs i comptaven amb els arranjaments i orquestracions d'un seguit d'experts músics, com són Manel Camp, Jordi Badia, Ricard Miralles, Esteve Palet, Jaume Cristau, Marc Timón, Francesc Burrull, Albert Carbonell i Jordi Molina, entre altres.

La segona etapa de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (a partir de la temporada 2012 - 2013), amb la incorporació de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines i amb Francesc Cassú com a director artístic i musical, s'ha caracteritzat per la internacionalització del repertori. Així han nascut els discs "Llegendes del Cinema" (any 2012), amb les principals bandes sonores del cinema del segle XX, "Llegendes del Musical" (any 2013), amb algunes de les peces més emblemàtiques del teatre musical de Broadway arranjades per Francesc Cassú i Adrià Barbosa, sense oblidar "Flor de nit", del compositor català Albert Guinovart, i "Llegendes del Pop&Rock" (any 2014), un recull d'èxits de grups del pop i el rock del segle XX, amb els cantants Beth i Manu Guix, i la incorporació de nous instruments, com la guitarra i el baix elèctrics.

L'any 2015 la formació va presentar a l'Auditori de Girona el seu disc "SCCC: The Very Best", una recopilació de les peces més emblemàtiques interpretades per la SCCC en els seus 7 anys d'història concertística, amb la participació de tots els artistes convidats que van acompanyar l'orquestra en les seves actuacions en directe i enregistraments en el període 2012-2015.

Des de l'any 2012 fins a l'actualitat, la SCCC ha comptat en els seus enregistraments i concerts amb les col·laboracions dels cantants Nina, Cris Juanico, Beth, Manu Guix, Elena Gadel, el saxofonista Pep Poblet, i els darrers anys amb els cantants lírics Roger Padullés, Marta Mathéu, Toni Marsol, Gemma Coma-Alabert, Ferran Frauca, Ezequiel Casamada, Joan Garcia Gomà, Marc Pujol i Oriol Rosés, i la Coral Polifònica de Puig-reig, en els enregistraments i representacions dels dos projectes lírics: Cançó d'amor i de guerra i Llull.


Discografia[modifica]

Primera etapa (La Principal de la Bisbal i Orquestra de Cambra de l'Empordà)

  • Sardanes per al món (2008) - Segell discogràfic Audiovisuals de Sarrià
  • Inoblidables en concert (2009)- Segell discogràfic Audiovisuals de Sarrià
  • Amb Catalunya al cor (2010) - Segell discogràfic Audiovisuals de Sarrià

Segona etapa (La Principal de la Bisbal i la Jove Orquestra de les Comarques Gironines)

  • Llegendes del Cinema (2012) - Segell discogràfic Tritó
  • Llegendes del Musical (2013) - Segell discogràfic Tritó
  • Llegendes del Pop&Rock (2014) - Segell discogràfic SCCC
  • SCCC: The Very Best (2015) - Segell discogràfic SCCC
  • Tossudament Llach (2016) amb Manu Guix, Elena Gadel, Roger Padullés i Beth - Música Global[1] Premi Enderrock 2017 al millor disc en la categoria de clàssica.[2]
  • Cançó d'amor i de guerra (2017) - Música global[3] Premi Enderrock 2018 al millor disc en la categoria de clàssica.
  • Llull. Òpera en un pròleg i dos actes (2018) - Música Global [4] Premi Enderrock 2019 al millor disc en la categoria de clàssica

Instruments de La Simfònica de Cobla i Corda[modifica]

Violins I (14); Violins II (12); Violes (10), Violoncels (8); Contrabaixos (5); Flabiol (1); Tibles (2); Tenores (2); Trompetes (2); Trombons (1); Fiscorns (2); Percussió (7); Piano (1); Arpa (1); Guitarra solista (1); Guitarra elèctrica (1); Baix elèctric (1)

Referències[modifica]

  1. «Tossudament LLach» (en català). Música Global Discogràfica. [Consulta: 25 novembre 2018].
  2. ««Tossudament Llach» es podrà veure el maig a la Festa Major de Puig-reig». Regió 7, 24-03-2018.
  3. «Cançó d'amor i de guerra» (en català). [Consulta: 15 desembre 2017].
  4. «La primera òpera que s'estrena a l'Auditori, «Llull», vol projectar la catalanitat al món». Diari de Girona.

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 42° 15′ 55.46″ N, 2° 57′ 21.32″ E / 42.2654056°N,2.9559222°E / 42.2654056; 2.9559222