Sociedad Progresiva Femenina
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària |
| Ideologia política | feminisme |
| Forma jurídica | associació voluntària |
| Història | |
| Creació | 1897 1898, Barcelona |
| Fundador | Ángeles López de Ayala |
| Data de dissolució o abolició | 1926 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
La Sociedad Progresiva Femenina de Barcelona (1898-1926) fou fundada per Ángeles López de Ayala, activista feminista i tenia com a objectiu el propugnar els valors feministes i va dedicar la major part de la seva vida a defendre el laïcisme, el republicanisme, el lliurepensament i els drets laborables defensats pel moviment obrer.[1] Sols a l'etapa final de la seva història se centraria en els drets de caràcter purament polític de les dones, com el sufragi.[2] La seva activitat es va centrar a Catalunya, principalment a la ciutat de Barcelona, i se la pot considerar com la successora de la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona.
Desenvolupament sociopolític[modifica]
Etapa inicial[modifica]
En els seus inicis, la Sociedad Progresiva Femenina es va conformar com l'associació feminista més reconeguda a Espanya, encara que les seves accions es limitaven a Catalunya.
La seva principal propulsora, Ángeles López de Ayala, va rebre l'ajuda d'altres reconegudes feministes com Teresa Claramunt o Amalia Domingo. Les tres lluitaven per una mateixa causa, el feminisme, però al mateix temps tenien les seves diferències polítiques. Ayala era una dona principalment republicana, maçona i lliurepensadora, mentre que Teresa Claramunt es declarava anarquista i Amalia Domingo espiritista.
Aquesta primera etapa feminista de la Sociedad Progresiva Femenina se centraria en apartar les dones de tota influència clerical, transmetre els valors del republicanisme, el laïcisme i el lliurepensament. En canvi, no incidiria, de moment, en qüestions purament polítiques com el sufragi. De fet, argumentaran que sense la prèvia emancipació de la dona moralment i intel·lectual, legalitzar el vot femení es traduiria en reforçar als partits conservadors i favorables a l'església.
Amb el propòsit de transmetre els valors feministes, lliurepensadors, anticlericals i republicans, la Sociedad Progresiva Femenina va mantenir durant tota la seva trajectòria una sèrie d'escoles (diürnes per als nens i nenes i nocturnes per a les persones adultes),[3] va finançar l'anomenat col·legi lliure i va organitzar companyies de teatre que van actuar en espais obrers.
Es va produir així un acostament progressiu al moviment obrer i a les qüestions polítiques. Ayala va fundar la revista oficial de la societat, El Gladiador (Barcelona, 1906-1909) destinada a la causa feminista. Després dels successos de la Setmana Tràgica, el 1910, va ser substituïda per la revista El libertador (Barcelona, 1910) que s'autoproclamava defensora de les dones i el lliure pensament i El Gladiador del Librepensamiento (Barcelona, 19104-1919).
Des d'un primer moment, la societat progressiva es va relacionar amb el partit radical de Lerroux, i aquest acostament es va enfortir amb el pas dels anys. La seva actuació es va centrar en secularitzar els costums i l'acció social de les dones, en l'educació emancipada de la religió i en la formació de les dones en valors cívics.
Etapa final[modifica]
Aquesta etapa es caracteritzà pel definitiu acostament cap als propòsits lerrouxistes.[4] Las damas radicales, que representaven al republicanisme radical lerrouxista, van començar a compartir vincles amb la Sociedad Progresiva.[5] L'any 1910 es va fer la primera i més important manifestació feminista realitzada fins al moment, es reclamaven per primera vegada, i potser per la influència de les dames radicals, drets polítics per a les dones. Aquesta manifestació va rebre el suport de Partit Radical de Lerroux i va ser organitzada per Ángeles López de Ayala. En 1918, diverses associacions com La Mujer del Porvenir, la Asociación Concepción Arenal i la mateixa Sociedad Progresiva Femenina, es van esforçar per formar un projecte que ampliés els límits regionals, actuant en nom del progrés de la dona a nivell nacional. El resultat va ser la formació del Consejo Feminista de España[6] i la Liga Española para el Progreso de la Mujer o Asociación Nacional de Mujeres Españolas, que va enviar, el 1919, la primera petició integral de vot femení al parlament espanyol.[7] Aquell mateix any, López de Ayala havia assumit la necessitat del sufragi universal.
La Sociedad Progresiva Femenina es va extingir l'any 1920. Tot i que no podem afirmar-ho, és probable que l'establiment d'una lliga a nivell nacional i la malaltia de la seva principal propulsora, Ángeles López de Ayala, fossin les causes principals de la seva desaparició.
Referències[modifica]
- ↑ Guareña, Jean Louis; Sánchez Sánchez, Isidro; Villena Espinosa, Rafael. Sociabilidad fin de siglo: espacios asociativos en torno a 1898. Univ de Castilla La Mancha, 1999. p. 326. ISBN 9788489958890
- ↑ Nash, Mary. «Feminisme català i presa de consciència de les dones». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 3 gener 2018].
- ↑ Dolores., Calle Velasco, Maria. Movimientos sociales en la España del siglo XX. 1 ̇ed. Salamanca: Universidad de Salamanca, 2008. ISBN 9788478003143.
- ↑ Montagut Contreras, Eduardo «El feminismo en Cataluña hasta el final de la guerra civil» (en castellà). Los ojos de Hipatia, 01-10-2013.
- ↑ Del Moral Vargas, Marta «Acción colectiva femenina republicana: Las damas rojas de Madrid (1909-1911), una breve experiencia política.». HISPANIA. Revista Española de Historia, LXVII, 226, 2007, pàg. 541-566. ISSN: 0018-2141.
- ↑ Vázquez Ramil, Raquel. La mujer en la II República. Ediciones AKAL, 2016. ISBN 9788446041511
- ↑ Aguado Higón, Anna María. Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la Espańa del siglo XX. Edición digital. ISBN 9788437082691.
Bibliografia[modifica]
- Gómez Blesa, Mercedes. Modernas y vanguardistas : mujer y democracia en la II República. Madrid : Laberinto, cop. 2009 ISBN 9788484833222