Amalia Domingo Soler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAmalia Domingo Soler
Amalia Domingo Soler.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 10 de novembre de 1835
Sevilla
Mort 29 d'abril de 1909 (73 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptora, novel·lista, poeta i mèdiuma
Gènere Novel·la i poesia
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Amalia Domingo Soler (Sevilla, 10 de novembre de 1835 - Barcelona, 29 d'abril de 1909) fou una escriptora, espiritista i feminista vinculada amb Sevilla, Madrid i Barcelona.[1]

Biografia[modifica]

El pare va abandonar la nostra biografiada i la mare al poc de nàixer Amàlia. Sempre tindrà amb la mare un fort vincle augmentat per un greu problema de visió.[1]

Als 10 anys va escriure el seu primer poema, i als 18 publicà les primeres poesies.[1]

La mare morí va arribar Amàlia als 25 anys. Aquest fet la va trasbalsar terriblement i perdé la memòria durant tres mesos. A més, la seva situació econòmica empitjorà molt atès que el treball de la mare les mantenia a totes dues.[1]

Es trasllada a Madrid on treballa de cosidora i a les nits escriu. S'acosta a la religió i a les creences i d'allí arriba als cercles espiritistes. Comença a col·laborar a la Revista de Estudios Psicológicos de Barcelona, on decideix retornar (1876) amb la idea de guanyar-se millor la vida. Va conéixer diferents mèdiums, que li porten notícies de la seva mare. Féu amistat amb l'editor espiritista Juan Torrents, qui li proposa fundar i dirigir un periòdic adreçat a les dones: La Luz del Porvenir (1878 a 1899).[1]

Cap al 1891, any en què comença a escriure les seves pròpies memòries, Amàlia va calcular que ja havia escrit més de 1.286 articles en diaris nacionals i internacionals. També va posar en marxa una escola de nenes amb Ángeles López i amb la qual també fundà la Societat Progressiva Fermenina (1898).[1]

Com a espiritista forma part d'algunes lògies maçòniques que practiquen l'espiritisme, com les que formen part del "Gran Oriente Espiritista" fundat el 1891.[1]

Va morir als 74 anys a Barcelona (va desencarnar com diuen els espiritistes), deixant la seva autobiografia sense acabar.[1]

Bibliografia[modifica]

  • Alvarez Làzaro, Pedro F. (1985): Masonería y librepensamiento en la España de la Restauración. Madrid: Publicaciones de la Universidad Pontificia de Comillas (Serie 1. Estudios 33).
  • Horta, Gerard (2001). De la mística a les barricades. Intriducció a l'espiritisme català del XIX dins del context ocultista eutopeu. Barcelona: Proa.
  • Marin, Dolors (2009). La Semana Trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna. Madrid: La Esfera de los libros.
  • Sánchez Ferré, Pere (2008). La maçoneria a Catalunya (1868-1947). 2 Vol. Premià de Mar: El Clavell (Col. Acacia).
  • Sola, Pere (1978). Ferrer y Guardia. Barcelona: Curial.
  • VV.AA (2003). La Barcelona Rebelde. Guía de una ciudad silenciada. Barcelona: Octaedro, p. 90-91 i 240.
  • Gabancho, Patrícia (2017). Amalia i els esperits. Barcelona: Arpa.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Amalia Domingo Soler». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).