Sonata per a piano núm. 12 (Mozart)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 12
Mozart piano sonata K332 hemiola excerpt.svg
Forma musical Sonata
Tonalitat Fa major
Compositor W. A. Mozart
Composició 1783
Catalogació K. 332 (300k)
Durada 25'
Instrumentació piano
Moviments
  1. Allegro
  2. Adagio
  3. Allegro assai
Modifica dades a Wikidata

La Sonata per a piano núm. 12 en fa major, K. 332 (300k), és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart escrita al mateix temps que la Sonata núm. 10 i la Sonata núm. 11 (Alla turca). Mozart les va numerar clarament com a part d'un grup de tres sonates. S'havia cregut que havien estat escrites cap al 1778 a París, però estudis recents mostren que daten del 1783.[1] Viena, que és on s'havia instal·lat Mozart, ha estat suggerida com a possible lloc de composició, mentre que altres hipòtesis afirmen que van poder ser escrites durant una visita a Salzburg que Mozart va realitzar amb Constaça, la seva dona, amb la intenció de presentar-la al seu pare. En qualsevol cas, les tres sonates van ser publicades a Viena en 1784.

Estructura[modifica]

La sonata presenta la tradicional estructura de 3 moviments:

  1. Allegro. Presenta la clàssica forma de sonata.[2]
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
II. Adagio
(novembre del 2011)

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda
  1. Adagio. El moviment lent està en la tonalitat de si♭ major en dos parts que es repeteixen (AABB). En la partitura autògrafa, la segona part és essencialment una repetició de la presentació inicial amb alguns ajustaments en la tonalitat menor. Tot i així, en edicions antigues, apareix considerablement més elaborat.
  2. Allegro assai. L'animat final també presenta la forma sonata i en un compàs de 6/8. Comença amb un fort acord i, en contrast, conclou amb una cadència en pianissimo.

Una interpretació dura uns 18 minuts (25 minuts amb repeticions).

Galeria[modifica]

Primer moviment Allegro
Inici del' Allegro
 
 
 
 
 
 
Final de l'Allegro
 

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Tyson, Alan. Mozart: studies of the autograph scores. Harvard University Press, 1987, p. 21–35. ISBN 0-674-58830-4. 
  2. Hepokoski, James; Darcy, Warren. Elements of Sonata Theory: norms, types, and deformations in the late eighteenth-century sonata. Oxford University Press, 2006, p. 159–162. ISBN 0-19-514640-9.