Sonata per a piano núm. 3 (Mozart)
| Forma musical | Sonata |
|---|---|
| Tonalitat | Si bemoll major |
| Compositor | W. A. Mozart |
| Creació | 1774 |
| Data de publicació | 1774  |
| Catalogació | K. 281 (189f) |
| Durada | 14'
|
| Instrumentació | piano |
   | |
La Sonata per a piano núm. 3 en si bemoll major, K. 281 (K. 189f), és una obra composta per Wolfgang Amadeus Mozart. És una de les obres que va escriure durant el seu hivern a Múnic, des de finals de 1774 fins al març del 1775, amb motiu de lproducció de la seva òpera, La finta giardiniera. En aquesta obra es nota que, tot i la gran influència de Haydn, la personalitat de Mozart s'afirma amb el pas del temps. A l'Andante i al Rondó s'entreveu l'emancipació de l'artista i el segell d'un estil més propi. També que està pensada més per ser interpretada amb el piano, en detriment del clavicèmbal.[1]
Estructura[modifica]
L'estructura és l'habitual de tres moviments:
La coda del darrer moviment recorda la música del seu futur Papageno.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Casella, Alfredo. Ricordi Americana S.A.E.C.. Sonatas y Fantasías para piano. Vol. 1, 1949, p. 155 p..
- ↑ «Clásicos on line para todos». La Nacion. Arxivat de l'original el 2008-03-08. [Consulta: 13 desembre 2013].
Sonates per a piano de Wolfgang Amadeus Mozart | |
|---|---|
| Sis sonates (1775) | |
| Tres sonates (1777-1778) | |
| Tres sonates (1783) | |
| Dues sonates (1783-1784) | |
| Darreres sonates (1786-1789) | |
| Sonates espúries | |
