Sonata per a piano núm. 2 (Mozart)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 2
Forma musical Sonata
Tonalitat Do major
Compositor W. A. Mozart
Composició 1774
Catalogació K. 280 (189e)
Durada 14'
Instrumentació piano
Moviments
  1. Allegro assai
  2. Adagio
  3. Presto
Més informació
MusicBrainz Fitxa
Allmusic mc0002370788
Modifica dades a Wikidata

La Sonata per a piano núm. 2 en do major, K. 280 (K. 189e), és una obra de Wolfgang Amadeus Mozart composta durant l'estada que va fer a Munic per la producció de la seva òpera, La finta giardiniera cap a finals de 1774. Consta, com és habitual, de tres moviments:

  1. Allegro assai
  2. Adagio
  3. Presto

Es creu que com a font d'inspiració en aquesta sonata ha utilitzat altres peces contemporànies. La influència de Haydn és notable, sobretot en l'esperit del desenvolupament del primer moviment. El segon temps és més mozartià; queda embolicat en una música tendra i malenconiosa típica de les obres de l'autor. L'estil de Haydn es sent present novament en el Presto final. També a l'obra es percep un altre estil: l'anomenat estil galant, nou a l'època, pel qual Mozart conrea en la seva recerca de noves tendències; i ho fa a Munic, on troba altres exemples brillants sota la influència de l'escola francesa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Casella, Alfredo. Ricordi Americana S.A.E.C.. Sonatas y Fantasías para piano. Vol. 1, 1949, p. 155. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]