Sonata per a piano núm. 2 (Mozart)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 2
Forma musicalSonata
TonalitatDo major
CompositorW. A. Mozart
Creació1774
CatalogacióK. 280 (189e)
Durada14'
  1. Allegro assai
  2. Adagio
  3. Presto
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Piano_Sonata_No.2_in_F_major,_K.280/189e_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370788 Modifica el valor a Wikidata

La Sonata per a piano núm. 2 en do major, K. 280 (K. 189e), és una obra de Wolfgang Amadeus Mozart composta durant l'hivern que va fer a Munic per la producció de la seva òpera, La finta giardiniera entre la fi de 1774 i el març de l'any següent. Consta, com és habitual, de tres moviments:

  1. Allegro assai
  2. Adagio
  3. Presto

Es creu que com a font d'inspiració en aquesta sonata ha utilitzat altres peces contemporànies. La influència de Haydn és notable, sobretot en l'esperit del desenvolupament del primer moviment. El segon temps és més mozartià; queda embolicat en una música tendra i malenconiosa típica de les obres de l'autor. L'estil de Haydn se sent present novament en el Presto final. També a l'obra es percep un altre estil: l'anomenat estil galant, nou a l'època, pel qual Mozart conrea en la seva recerca de noves tendències; i ho fa a Munic, on troba altres exemples brillants sota la influència de l'escola francesa.

Referències[modifica]

  • Casella, Alfredo. Ricordi Americana S.A.E.C.. Sonatas y Fantasías para piano. Vol. 1, 1949, p. 155. 

Enllaços externs[modifica]