Sorbat de potassi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicSorbat de potassi
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular150,008 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₇KO₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC=CC=CC(=O)[O-].[K+] Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C/C=C/C=C/C(=O)[O-].[K+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió270 °C Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El sorbat de potassi o sorbat potàssic és la sal de potassi de l'àcid sòrbic, la seva fórmula química és CH₃CH=CH-CH=CH-CO₂K. És una sal blanca molt soluble en l'aigua (58,2% at 20 °C). Es fa servir principalment com un conservant alimentari (Codi E 202).[1] El sorbat de potassi és efectiu en un gran nombre d'aplicacions que inclouen aliments, vi, i productes de cura personal. Encara que l'àcid sòrbic es troba de manera natural en alguns fruits, virtualment tota la producció mundial de sorbat de potassi es fabrica sintèticament.

Producció[modifica]

Industrialment es produeix el sorbat de potassi per la neutralització química de l'àcid sòrbic amb hidròxid de potassi. L'àcid sòrbic precursor es produeix en un procés de dos passos via la condensació de crotonaldehid i quetè.[2][3][4]

Usos[modifica]

Es fa servir el sorbat de potassi per inhibir floridures i llevats en molts aliments com el formatge, el vi, el iogur, carns assecades, begudes no alcohòliques, sucs de fruita i productes.[5] Es fa servir per preparar productes com el xarop d'auró i batuts de llet que es serveixen en restaurants de menjar ràpid com McDonalds.[6][7] També es pot trobar com a ingredient en molts fruits secs i d'altres. Redueix els bacteris patògens gàstrics.[8]

Afegit al most del vi regula la prèvia fermentació i clarifica el producte

Algunes floridures (notablement algunes soques de Trichoderma i Penicillium) són capaces de destoxificar els sorbats per descarboxilació, produint piperilè (1,3-pentadiè). El pentadiè dona una olor típica de querosè o petroli.[9]

Toxicologia[modifica]

El sorbat de potassi pur és un irritant per a la pell, els ulls i la respiració.[10]

Les dosis culinàries típiques del sorbat potàssic són d'entre 0.025% a 0,1% El màxim acceptable al dia per a consum humà és de 25 mg/kg, o 1750 mg diaris per a un adult mitjà (70 kg).[11][12] Sota algunes condicions, particularment a altes concentracions o quan es combina amb nitrits, el sorbat de potassi ha mostrat activitat genotòxica in vitro.[12]

S'ha trobat que és tòxic per a l'ADN humà en els limfòcits i per tant afecta negativament la immunitat.[13] Sovint s'usa amb àcid ascòrbic i sals de ferro perquè n'augmenten l'efectivitat, però així tendeix a formar compostos mutagènics que danyen les molècules de l'ADN.[14] Ara, tres estudis no han trobat cap efecte cancerigen en rates.[15][16][17]

Referències[modifica]

  1. Nordic Food Additive Database Arxivat 2008-05-02 a Wayback Machine. Nordic Working Group on Food Toxicology and Risk Assessment
  2. Erich Lück, Martin Jager and Nico Raczek "Sorbic Acid" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 2011, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a24_507.pub2
  3. «patent process for commercial potassium sorbate». Arxivat de l'original el 2012-01-31. [Consulta: 2 febrer 2016].
  4. «CFNP TAP Review». Arxivat de l'original el 2014-06-11. [Consulta: 2 febrer 2016].
  5. Erich Lück, Martin Jager and Nico Raczek "Sorbic Acid" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2000.doi:10.1002/14356007.a24_507
  6. «Ingredients - Vanilla Mc Shake». McDonalds USA. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2017. [Consulta: 24 abril 2014].
  7. «Nutrition Information». Mc Donalds UK. [Consulta: 24 abril 2014].
  8. Tulamait, Aiman; Laghi, Franco; Mikrut, Kathleen; Carey, Roberta B.; Budinger, G.R. Scott «Potassium sorbate reduces gastric colonization in patients receiving mechanical ventilization». J Crit Care, 20, 3, 2005, pàg. 281–287. DOI: 10.1016/j.jcrc.2005.03.002. PMID: 16253799.
  9. The Soft Drinks Companion - A technical handbook for the beverage industry, Chapter 10
  10. «Potassium Sorbate». Chem One, Ltd., 14-06-2010. Arxivat de l'original el 2023-10-08. [Consulta: 4 maig 2015].
  11. «036. Sorbate, potassium (FAO Nutrition Meetings Report Series 40abc)». Inchem.org. [Consulta: 22 febrer 2013].
  12. 12,0 12,1 Carocho, Márcio; Barreiro, Maria Filomena; Morales, Patricia; Ferreira, Isabel C.F.R. «Adding Molecules to Food, Pros and Cons: A Review on Synthetic and Natural Food Additives». Comprehensive Reviews in Food Science and Food Safety, 13, 4, 2014, pàg. 377–399. DOI: 10.1111/1541-4337.12065.
  13. Mamur, Sevcan; Yüzbaşıoğlu, Deniz; Ünal, Fatma; Yılmaz, Serkan «Does potassium sorbate induce genotoxic or mutagenic effects in lymphocytes?». Toxicology in Vitro, 24, 3, 2010, pàg. 790–4. DOI: 10.1016/j.tiv.2009.12.021. PMID: 20036729.
  14. Kitano, K; Fukukawa, T; Ohtsuji, Y; Masuda, T; Yamaguchi, H «Mutagenicity and DNA-damaging activity caused by decomposed products of potassium sorbate reacting with ascorbic acid in the presence of Fe salt». Food and Chemical Toxicology, 40, 11, 2002, pàg. 1589–94. DOI: 10.1016/S0278-6915(02)00119-9. PMID: 12176085.
  15. Hendy, R J; Hardy, J; Gaunt, I F; Kiss, I S; Butterworth, K R «Long-term toxicity studies of sorbic acid in mice». Food and Cosmetics Toxicology, 14, 5, 1976, pàg. 381-86. DOI: 10.1016/S0015-6264(76)80173-3. PMID: 1010505.
  16. Gaunt, I F; Butterworth, K R; Hardy, J; Gangolli, S D «Long-term toxicity of sorbic acid in the rat». Food and Cosmetics Toxicology, 13, 1, 1975, pàg. 31-45. DOI: 10.1016/0015-6264(75)90080-2. PMID: 1123201.
  17. Mason, P L; Gaunt, I F; Hardy, J; Kiss, I S; Butterworth, K R; Gangolli, S D «Long-term toxicity of parasorbic acid in rats». Food and Cosmetics Toxicology, 14, 5, 1976, pàg. 387-94. DOI: 10.1016/S0015-6264(76)80174-5. PMID: 1010506.