Spessartina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Spessartina

Spessartina de la Xina
Classificació
Categoria silicats > nesosilicats
Fórmula química Mn(II)3Al2(SiO4)3
Nickel-Strunz 09.AD.25
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí isomètric - Hexoctahedral
Hàbit cristal·lí massiu a cristal·lí
Massa molar 495.03 g
Color de groc a vermell
Fractura subconcoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 6.5 - 7.5
Lluïssor vítria
Ratlla blanc
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 4.15 (+.05, -.03)
Densitat 4.12 - 4.32 g/cm3
Lluïssor polida vítria a subadamantina
Propietats òptiques isotròpic, sovint doble refractiu
Índex de refracció 1.810 (+.004, -.020)
Birefringència cap
Pleocroisme cap
Dispersió òptica feble n = 1.8
Fluorescència inert
Espectre d'absorció bandes a 410, 420, 430nm (o 430nm; també bandes a 460, 480, 520nm. Possibles bandes febles a 504, o 573nm
Referències [1][2][3]

La spessartina,[4] també coneguda com a spessartita, és un mineral de la classe dels silicats (nesosilicats), i del grup dels granats. El seu nom li va ser posat per François Sulpice Beudant, i deriva de la localitat de Spessart a Alemanya, la seva localitat tipus, on va ser descoberta l'any 1832.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La spessartina és un aluminosilicat de manganès, del grup dels granats, de fórmula Mn(II)3Al2(SiO4)3.[5][3] Com la resta de minerals del grup dels granats, és un nesosilicat que cristal·litza en el sistema cristal·lí cúbic. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'almandina, en què la substitució gradual del manganès per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: titani, ferro, magnesi, calci, iode i aigua.

Formació[modifica | modifica el codi]

Es troba sovint en el granit pegmatític i en roques similars de metamorfisme de baix grau com les fil·lites. És un mineral comú en roques magmàtiques pegmatites granítiques, en roca granit i en riolita. També pot formar-se en algunes roques de metasomatisme riques en manganès adjacents a les intrusions ígnies, així com en àrees de metamorfisme regional. Sol trobar-se associada a d'altres minerals com: quars, feldspat potàssic, turmalina, rodonita, piroxmangita, tefroïta, alleghanyita, galaxita, moscovita, topazi, apatita, beril, albita, bixbyïta o pseudobrookita.

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • La brandãosita, una almandino-spessartina baixa en (Al,Fe)2O3.[6]
  • La calci-eisenspessartina, una varietat que conté considerable calci i ferro, comparable amb la calderita.[7]
  • L’emildina, una varietat que conté itri.[8]
  • La johnstonotita, una varietat càlcica vermella fosca que conté impureses.[9]
  • La spandita, considerada una spessartina roca en Ca-Fe o una andradita rica en Mn-Al.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Webmineral Spessartine page
  2. Mindat Spessartine page
  3. 3,0 3,1 Handbook of Mineralogy Spessartine page
  4. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374 [Consulta: 13 gener 2014]. 
  5. Gemological Institute of America, GIA Gem Reference Guide 1995, ISBN 0-87311-019-6
  6. «Brandãosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
  7. «Calcium-Eisenspessartin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
  8. «Emildine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
  9. «Johnstonotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
  10. «Spandite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spessartina Modifica l'enllaç a Wikidata