Sranan tongo
Sranantongo | |
---|---|
Altres noms | Taki taki, Surinaams |
Tipus | llengua, llengua criolla, llengua viva i lingua franca |
Ús | |
Parlants nadius | 130.000 (1993) (2016 ) |
Altres | 300.000 |
Autòcton de | Surinam |
Estat | Surinam |
Classificació lingüística | |
llengua humana pidgins i criolls llengua criolla criolls basats en l'anglès | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-2 | srn |
ISO 639-3 | srn |
Glottolog | sran1240 |
Linguasphere | 52-ABB-aw |
Ethnologue | srn |
IETF | srn |
El sranan o sranan tongo, també anomenat sranantongo, Surinaams, crioll surinamès o Taki taki és una llengua criolla utilitzada com a lingua franca per unes 300.000 persones a Surinam.[1]
Es tracta d'una llengua compartida entre les comunitats neerlandesa, javanesa, hindustànica i xinesa. La majoria de surinamesos el parlen com a lingua franca tant els que viuen a Surinam com els que han immigrat als Països Baixos. Com la majoria de llengües criolles és simple i fàcil d'aprendre.
Ús actual
[modifica]Tot i que el sistema educatiu formal basat en holandès va reprimir l'ús de Sranan Tongo, en el passat es descartava pejorativament de "Taki Taki" (que significa literalment "parlar xerrar" o "dir dir"),[2] gradualment es va anar acceptant més per l'establiment i la societat en general. Durant la dècada de 1980, aquesta llengua va ser popularitzada per parlants coneguts públicament, inclòs el president Dési Bouterse, que sovint pronunciava discursos nacionals en sranan tongo.
El sranan tongo continua sent àmpliament utilitzat a Surinam i a les zones urbanes holandeses poblades per immigrants procedents de Surinam. El fan servir especialment en converses informals, sovint barrejant-lo lliurement amb holandès. El canvi de codi escrit entre Sranan Tongo i l'holandès també és comú a comunicació virtual.[3] La gent sovint se saluda en Sranan Tongo dient, per exemple, fa waka (com estàs), en lloc del neerlandès més formal hoe gaat het (com va).
El 2021, per primera vegada, el sranan tongo va aparèixer al Festival d'Eurovisió en la cançó de Jeangu Macrooy "Birth of a New Age".
Literatura
[modifica]Com a llengua escrita, el sranan tongo existeix des de finals del segle xviii. La primera publicació en Sranan Tongo va ser el 1783 per Hendrik Schouten, que va escriure una part del poema holandès, part del sranan tongo, anomenat Een huishoudelijke twist (Un flaire domèstic).[4] El primer llibre important va ser publicat el 1864 per Johannes King i es relaciona amb els seus viatges a Drietabbetje per l'Església de Moràvia.[5]
Els primers escriptors sovint feien servir el seu propi sistema d’ortografia.[6] El 15 de juliol de 1986 el govern de Surinam va adoptar una ortografia oficial a la Resolució 4501. Pocs escriptors han utilitzat el sranan en la seva obra, sobretot el poeta Henri Frans de Ziel ("Trefossa"), autor de God zij met ons Suriname, himne nacional de Surinam, el segon vers del qual es canta en sranan tongo.[7]
Altres escriptors notables de Sranan Tongo són Eugène Drenthe, André Pakosie, Celestine Raalte, Michaël Slory, i Bea Vianen.
Referències
[modifica]- ↑ Lewis, M. Paul, Gary F. Simons, y Charles D. Fennig (editores). «Sranan en Ethnologue: Languages of the World, Seventeenth edition.» (en inglés), 2013. [Consulta: 13 maig 2013].
- ↑ «Sranan». A: Encyclopedia Brittanica (en anglès).
- ↑ Radke, Henning «Die lexikalische Interaktion zwischen Niederländisch und Sranantongo in surinamischer Onlinekommunikation». Taal en Tongval, vol. 69, 1, 01-09-2017, pàg. 113–136. DOI: 10.5117/TET2017.1.RADK.
- ↑ «The History of Sranan». Linguistic Department of Brigham Young University. [Consulta: 25 maig 2020]..
- ↑ «Johannes King (1830-1898)» (en neerlandès). Werkgroup Caraïbische Letteren. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Suriname: Spiegel der vaderlandse kooplieden» (en neerlandès). Digital Library for Dutch Literature, 1980. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Trefossa en het volkslied van Suriname» (en neerlandès). .
Bibliografia
[modifica]- Iwan Desiré Menke: Een grammatica van het Surinaams (Sranantongo), Munstergeleen : Menke, 1986, 1992 (Dutch book on grammar of Sranan Tongo)
- Jan Voorhoeve and Ursy M. Lichtveld: Creole Drum. An Anthology of Creole Literature in Suriname. New Haven: Yale University Press, 1975.
- C.F.A. Bruijning and J. Voorhoeve (editors): Encyclopedie van Suriname. Amsterdam: Uitgeverij Elsevier, 1977, pp. 573–574.
- Eithne B. Carlin and Jacques Arends (editors): Atlas of the Languages of Suriname. Leiden: KITLV Press, 2002.
- Michaël Ietswaart and Vinije Haabo: Sranantongo. Surinaams voor reizigers en thuisblijvers. Amsterdam: Mets & Schilt (several editions since 1999)
- J.C.M. Blanker and J. Dubbeldam: "Prisma Woordenboek Sranantongo". Utrecht: Uitgeverij Het Spectrum B.V., 2005, ISBN 90-274-1478-5, www.prismawoordenboeken.nl - A Sranantongo to Dutch and Dutch to Sranantongo dictionary.
- Henri J.M. Stephen: Sranan odo : adyersitori - spreekwoorden en gezegden uit Suriname. Amsterdam, Stephen, 2003, ISBN 90-800960-7-5 (collection of proverbs and expressions)
- Michiel van Kempen and Gerard Sonnemans: Een geschiedenis van de Surinaamse literatuur. Breda : De Geus, 2003, ISBN 90-445-0277-8 (Dutch history of Surinam literature)