Stanislaw Niewiadomski
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 novembre 1859 ![]() Soposhyn (Imperi austrohongarès) ![]() |
Mort | 15 agost 1936 ![]() Lviv (Segona República Polonesa) ![]() |
Sepultura | Cementiri Litxakiv 49° 50′ 04″ N, 24° 03′ 11″ E / 49.83433°N,24.05294°E ![]() |
Formació | Conservatori de Leipzig Conservatori de Lviv ![]() |
Activitat | |
Ocupació | compositor, crític musical, pedagog musical ![]() |
Ocupador | Conservatori de Lviv Universitat de Música Fryderyk Chopin ![]() |
Gènere | Música clàssica ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Stanisław Karol Niewiadomski (nascut 4 de novembre de 1857 a Soposzyn - mort el 15 d'agost de 1936 a Lviv)[1][2] va ser un compositor, director d'orquestra, educador musical i crític polonès.
Niewiadomski va tenir per primera vegada classes al Conservatori de la Societat De Música Gallega amb Karol Mikuli[3] i Franciszek Samakovsky i va fer el seu debut el 1880 com a compositor amb la cantata Akt wiary en el 50è aniversari de la Revolta polonesa del 1830. De 1882 a 1885 va estudiar composició amb Franz Krenn i piano amb August Sturma a Viena.
Després del seu retorn a Lviv, va treballar com a educador musical, compositor i crític musical. Després va prendre lliçons a Leipzig amb Salomon Jadassohn. Es va convertir en director artístic de l'òpera i l'opereta al Teatre Skarbek de la ciutat i de 1887 a 1918 va treballar com a professor de teoria de la música, història de la música i cant coral al Conservatori de la Societat De Música Gallega, on entre els seus alumnes tingué a Bolesław Wallek-Walewski. Com a crític musical va escriure per a la "Gazeta Lvovska" i el "Dziennik Polski".
Durant les vacances d'estiu, solia viatjar a l'estranger. Va assistir a actuacions d'òpera a Múnic, Berlín, Dresden, Viena, París i Milà, va prendre classes amb Salomon Jadassohn a Leipzig i va estudiar el mètode de Francesco Lamperti de classes de cant a Itàlia. De 1885 a 1892 va ser director del club de cant "Lutnia-Macierz", i va ensenyar a l'escola de cant del club. El 1892 va ser responsable de la secció polonesa de l'Exposició Internacional de Música i Teatre de Viena, va dirigir les celebracions a Lemburg en el centenari de Frédéric Chopin i va estar a la junta de la primera reunió de música i societats poloneses el 1913. De 102 a 1914 va escriure ressenyes de música i columnes per a la revista "Saowo Polskie".
Niewiadomski va passar el temps de la Primera Guerra Mundial a Viena, on va ensenyar en una branca exiliada del Conservatori de Lviv fins al 1918[2] i, va fundar un cor de l'església mixta polonesa. Després del seu retorn, va dirigir l'òpera al Teatre Lviv de 1918 a 1919, on va realitzar un cicle d'òperes per celebrar el centenari de Stanislaw Moniuszko. També va ser editor de "Gazeta Muzyczna" de 1918 a 1921.
El 1919 va anar a Varsòvia i es va convertir en professor d'estètica musical, història de la música i instrumentologia al Conservatori. El 1924 va fundar la "Society for Music Authors and Critics", de la qual va ser membre de la junta durant diversos anys. Va estar a la Societat de Música de Varsòvia i el 1925 es va convertir en el primer director de la secció recentment fundada per a compositors contemporanis. El 1934 va ser un dels membres fundadors de l'Institut Fryderyk Chopin. També va continuar escrivint com a crític musical per a nombroses revistes com Rzeczpospolita, Warszawianka, Dzień Polski, Kurier Polski, Muzyka, Gazeta Poranna, Lwowskie Wiadomości Muzyczne i Literackie, Lviv Wiek Nowy, Poznań Music Review, Przemysl Orchestra i Katowice Singer.[2] El 1931 va ser guardonat amb el Premi de Música de la Ciutat de Varsòvia.
Les obres de Niewiadomski inclouen dues simfonies, cinc obertures de concerts i un quartet de corda, així com més de 500 obres per a piano, cançons i peces corals.

Va morir al sanatori "Salus" de Lviv.[4] Va ser enterrat a l'Avinguda del Mèrit del Cementiri Litxàkiv de Lviv.[5][6]
Comandes i condecoracions
[modifica]- Creu d'Oficial de l'Orde de Restituta Polonesa (7 de novembre de 1925)[7][8]
- Cavaller de l'Orde de Francesc Josep (Àustria-Hongria, 1908)[9]/ Wiedeń 1918, s. 203 [dostęp 2018-09-16] [zarchiwizowane z adresu 2018-09-16] (niem.).</ref>
- Orde de l'Estrella Polar (Suècia, 1933)[8]
Referències
[modifica]- ↑ Rok urodzenia 1859, podawany powszechnie już za życia kompozytora i powielana w wielu publikacjach do dziś, jest błędny/https://chopin.nifc.pl/pl/Właściwy rok urodzenia został umieszczony na nagrobku kompozytora.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 https://pl.wikipedia.org/wiki/Stanis%C5%82aw_Niewiadomski_(kompozytor)#CITEREFPacan2004/s. 61
- ↑ Zdzisław Jachimecki, Twórczość chóralna i liryczna współczesnych kompozytorów polskich. R. 1930, [w:] Księga Pamiątkowa VI. Ogólnośląskiego Zjazdu Śpiewaków i Ogólnośląskich Uroczystości Moniuszkowskich w Katowicach w czerwcu 1930 roku, Katowice 1930, s. 81–159 (o Stanisławie Niewiadomskim zob. s. 86 i n.).
- ↑ https://archive.today/uGogK/https://pl.wikipedia.org/wiki/Gazeta_Lwowska_(1810%E2%80%931939)/s. 2, Nr 187 z 18 sierpnia 1936. [dostęp 2018-09-16]. [zarchiwizowane z adresu 2015-11-28]. (pol.).
- ↑ https://pl.wikipedia.org/wiki/Stanis%C5%82aw_Niewiadomski_(kompozytor)#CITEREFPacan2004/s. 62
- ↑ https://archive.today/ufboL/https://pl.wikipedia.org/wiki/Gazeta_Lwowska_(1810%E2%80%931939)/s. 2, Nr 188 z 19 sierpnia 1936. [dostęp 2018-09-16]. [zarchiwizowane z adresu 2015-11-28]. (pol.)
- ↑ https://monitorpolski.gov.pl/M1925262108301.pdf/za wybitną twórczość artystyczną”.
- ↑ 8,0 8,1 https://pl.wikipedia.org/wiki/Stanis%C5%82aw_%C5%81oza/https://archive.fo/zoGxE/[Enllaç no actiu] Warszawa: Wydawnictwo Głównej Księgarni Wojskowej, 1938, s. 521 [dostęp 2018-09-16] [zarchiwizowane z adresu 2018-09-16] (pol.).
- ↑ VIII">https://pl.wikipedia.org/wiki/Stanis%C5%82aw_%C5%81oza/https://archive.fo/zoGxE/[Enllaç no actiu] Warszawa: Wydawnictwo Głównej Księgarni Wojskowej, 1938, s. 521 [dostęp 2018-09-16] [zarchiwizowane z adresu 2018-09-16] (pol.).
Bibliografia
[modifica]- Stanisław Niewiadomski. „Orkiestra”. 7–8 (70–71), s. 99–100, 1936.
- Z. Jachimecki, Stanisław Niewiadomski i jego znaczenie dla polskiej kultury muzycznej, „Wiek Nowy” (Lwów) nr 10976–10978, z 17, 18 i 19 grudnia 1937.
- Encyklopedia muzyki. Andrzej Chodkowski (red.). Warszawa: PWN, 1995, s. 562. ISBN 83-01-11390-1. (pol.).
- Joanna Pacan: Niewiadomski Stanisław. W: Encyklopedia muzyczna PWM. Elżbieta Dziębowska (red.). Wyd. I. T. 7: NOPa część biograficzna. Kraków: PWM, 2002, s. 61–65. ISBN 83-224-0808-0. (pol.).
- Teresa Chylińska: Niewiadomski, Stanisław. W: The New Grove Dictionary of Music and Musicians, vol. N. Oxford University Press, 2004. ISBN 978-0-19-517067-2. (ang.).
- https://culture.pl/pl/tworca/stanislaw-niewiadomski
- Stanley S. Sokol, "El diccionari biogràfic polonès: Perfils de gairebé 900 polonesos que han fet contribucions duradores a la civilització mundial", Editors Bolchazy-Carducci, 1992, ISBN 9780865162457, p. 281
Enllaços externs
[modifica]- Biogram Stanisława Niewiadomskiego na Portalu Muzyki Polskiej Narodowego Instytutu Fryderyka Chopina
- culture|pl|os_niewiadomski_stanislaw|Stanisław Niewiadomski
- IMSLP|id=Niewiadomski,_Stanisław
- Discogs|artysta|Stanisław+Niewiadomski|Stanisław Niewiadomski
- Utwory Stanisława Niewiadomskiego w bibliotece Polona
- Compositors polonesos
- Pedagogs musicals polonesos
- Alumnes del Conservatori de Leipzig
- Alumnes del Conservatori de Lviv
- Morts a Lviv
- Professors del Conservatori de Lviv
- Professors de la Universitat de Música Fryderyk Chopin
- Persones de la província de Lviv
- Pedagogs musicals ucraïnesos
- Compositors ucraïnesos
- Músics austrohongaresos
- Naixements del 1857