Stephen Harper
Stephen Joseph Harper (Toronto, 30 d'abril de 1959) fou el 22è primer ministre del Canadà (del 2006 fins al 2015) i líder del Partit Conservador (del 2004 fins al 2015). Va esdevenir primer ministre amb la formació d'un govern de minoria després de les eleccions del gener del 2006, acabant amb dotze anys ininterromputs de govern liberal. Com a primer ministre, i segons el protocol canadenc, rep el títol vitalici d'El més honorable.
Biografia
[modifica]Harper ha estat membre del parlament representant al sud-oest de l'Alberta des del 2002 i de l'est de l'Alberta de 1993 a 1997.
Com a membre fundador del Partit de la Reforma, va encapçalar la Coalició Nacional dels Ciutadans. El 2002, Harper va succeir Stockwell Day com a líder de l'Aliança Canadenca (AC) i va retornar al parlament com a líder de l'oposició. El 2003 va aconseguir un acord amb el líder del Partit Conservador Progressista del Canadà (PCPC), Peter MacKay, per unir AC i PCPC i formar el Partit Conservador del Canadà, del què va ser elegit com a primer líder no interí el març del 2004.[1]
Primer ministre
[modifica]Les eleccions federals de Canadà de 2006 van donar lloc a un govern del Canadà en minoria conservadora encapçalat per Harper amb 124 escons al parlament amb una oposició liberal i un NDP reforçat.[2] fins al 2015 mantingué un govern en minoria. El govern de Harper va continuar la missió de combat del Canadà a la guerra de l'Afganistan, va retallar impostos i el suport del Canadà al Protocol de Kyoto sobre l'escalfament global, i va impulsar la reforma del Senat i va aprovar una llei per fixar futures dates per a les eleccions.[3] Sota el lideratge de Harper, el govern federal no va mantenir l'Acord de Kelowna amb els pobles indígenes, nacions métis i líders inuits del Canadà per eliminar els dèficits de les Primeres Nacions en finançament, salut, educació i habitatge.[4]
Harper va convocar les eleccions anticipades en 2008 per la manca de cooperació entre el govern en minoria conservador i els partits de l'oposició amb els que havia de confiar per aprovar la legislació, i va creure que el Parlament havia arribat al final de la seva productivitat. Els conservadors no van aconseguir la majoria absoluta però van créixer fins a 143 escons,[5] tornant a governar en minoria.
El gabinet de Harper va ser derrotat en una moció de censura el 25 de març del 2011, després de ser considerat per menysteniment al Parlament i va aconsellar al governador general que convoqués eleccions anticipades,[6] que va guanyar per majoria absoluta.[7]
El 26 de setembre de 2014 en una cimera UE-Canadà a Ottawa es va rubricar per ambdues parts l'Acord Integral d'Economia i Comerç (CETA) pendent de la prèvia ratificació, planificada per al 2016,[8] i que va entrar en vigor provisionalment en 2017.[9]
El Partit Liberal va aconseguir la majoria absoluta a la Cambra dels Comuns amb 180 dels 338 escons a les eleccions federals de Canadà de 2015, mentre que el Partit Conservador en va aconseguir 99 i els socialdemòcrates es van obtenir 44,[10] i Harper va dimitir de líder conservador.[11]
Després de Primer Ministre
[modifica]El 26 d'agost de 2016 Harper va deixar la política, renunciant al seu escó a la Cambra dels Comuns,[12] fundant i dirigint Harper & Associates Consulting Inc., una empresa de consultoria estratègica global amb seu a Calgary. En febrer de 2018 fou nomenat president de la Unió Internacional Demòcrata (IDU), una aliança mundial de partits de centre-dreta a dreta.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «Harper wins Conservative leadership» (en anglès). CBC, 22 març 2004. [Consulta: 13 març 2025].
- ↑ «The Tories' turn in Canada» (en anglès). The Economist, 24 gener 2006. [Consulta: 12 abril 2025].
- ↑ Harrison, Trevor W. «Conservative Party» (en anglès). The Canadian Encyclopedia, 16 novembre 2011. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ «Charest calls on Harper to honour Kelowna aboriginal accord» (en anglès). Canada.com, 4 març 2007. Arxivat de l'original el 13 d'octubre 2013. [Consulta: 21 abril 2025].
- ↑ «El Partit Conservador guanya les eleccions al Canadà, segons la televisió pública». Vilaweb. [Consulta: 30 novembre 2025].
- ↑ «Government's defeat sets up election call» (en anglès). CBC, 25 març 2011. [Consulta: 13 març 2025].
- ↑ «Stephen Harper's Conservatives win Canadian election» (en anglès). BBC, 3 maig 2011. [Consulta: 13 març 2025].
- ↑ «Meeting with Executive Director of the Canada Europe Roundtable for Business» (en anglès). Transatlantic Business Council, 31-10-2014.
- ↑ «EU-Canada Comprehensive Economic and Trade Agreement (CETA)» (en anglès). Trade and Economic Security. [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ «Canada, qui est li nouveau Premier Ministre Justin Trudeau et que va-t-il changer?». RT, 20 octubre 2015 [Consulta: 20 octubre 2015].
- ↑ «Stephen Harper to step down as leader after Conservative defeat» (en anglès). CBC, 19 octubre 2015. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ Levitz, Stephanie. «Stephen Harper leaves politics, gives up House of Commons seat» (en anglès). CBC, 26 agost 2016. [Consulta: 1 novembre 2025].
- ↑ Bondy, Matthew. «Stephen Harper takes up the torch for modern conservatism» (en anglès). Open Canada, 5 abril 2018. [Consulta: 30 gener 2026].
