Stistaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralStistaïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaSnSb
Epònimantimoni, estany i composició química Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusElkiaidai, Sidaryo Viloyati, Uzbekistan
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.AA.45
Nickel-Strunz 9a ed.2.AA.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.17 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.3.1.5
Heys3.6.4
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 4,3251(4) Å; c = 5,3376(6) Å;
Grup puntual3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Colorgris clar
Duresa3
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Impureses comunesCu
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1969-039
Any d'aprovació1969
SímbolSst Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La stistaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. El nom reflecteix la seva composició química stibium (nom llatí per a l'antimoni) i stanum (nom llatí per a l'estany). Va ser aprovat per la IMA l'any 1969.[1]

Característiques[modifica]

La stistaïta és un sulfur de fórmula química SnSb. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. Pot presentar impureses de coure. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stistaïta pertany a «02.AA: Aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: domeykita-β, domeykita, koutekita, novakita, cuprostibina, kutinaïta, al·largent, discrasita, maldonita i algodonita. Segons la classificació de Dana es troba al grup 1.3.1.5.[1]

Formació i jaciments[modifica]

Sol trobar-se concentrat en dipòsits de tipus placer. La seva localitat tipus es troba a l'Uzbekistan. A part de a la seva localitat tipus ha estat descrit al dipòsit de Kubaka (Sibèria) i al massís de Kovdor (Península de Kola).[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stistaïta
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Stistaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • American Mineralogist (1971): 56: 358.
  • Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte (1981): 3: 120.
  • Noren, Lasse; Withers, Ray L.; Schmid, Siegbert; Brink, Frank J.; Ting, Valeska (2006): Old friends in a new light: "SnSb" revisited. Journal of Solid State Chemistry 179, 404-412.
  • Lidin, S.; Christensen, J.; Jansson, K.; Fredrickson, D.; Withers, R.; Noren, L.; Schmid, S. (2009: Incommensurate stistaite--Order made to order. Inorganic Chemistry 48, 5497-5503.