Al·largent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Linecons diamond.svgAl·largent
Allargentum-d32a.jpg
L'al·largent és el mineral d'aspecte metàl·lic
Fórmula química Ag1-xSbx
Anomenat en referència a plata
Classificació
Categoria sulfurs > aliatges
Nickel-Strunz 10a ed. 02.AA.30
Nickel-Strunz 9a ed. 2.AA.30
Nickel-Strunz 8a ed. II/A.02
Dana 02.02.01.02
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Estructura cristal·lina a = 2.945 Å, c = 4.77 Å, Z = 2
Simetria hexagonal - dihexagonal dipiramidal
Color gris argent
Lluïssor metàl·lica
Diafanitat opaca
Gravetat específica 10.0 (mesurada), 10.12 (calculada)
Densitat 10-10.12 g/cm³
Estatus IMA aprovat i mineral redefinit (Rd)
Codi IMA IMA 1970 s.p.
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

L'al·largent[2] és un mineral de plata i antimoni que pertany a la classe dels sulfurs. El seu nom està format pel prefix al·l-, que prové del grec ἄλλος, állos, "distint" i del català argent.[3] Va ser descobert el 1950. Dues són les localitats tipus d'aquesta espècie: la mina Beaver, i la mina Hi-Ho, totes dues a Ontàrio (Canadà).

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'al·largent és de color platejat, amb una densitat de 10-10,12 g/cm³. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Químicament és un aliatge de fórmula general Ag1-xSbx.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·largent pertany a "02.AA: Aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au" juntament amb els següents minerals: domeykita-β, algodonita, domeykita, koutekita, novakita, cuprostibina, kutinaïta, discrasita, maldonita i stistaïta.

Formació[modifica | modifica el codi]

L'al·largent es troba a les menes de plata-antimoni (dipòsits de Ni-Co-Ag), amb una alta concentració d'Ag-Sb. S'acostuma a trobar associada a la plata que conté antimoni i mercuri, així com als següents minerals: stefanita, plata, kutinaita, discrasita, domeykita i breithauptita.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Allargentum» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 gener 2014].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. = ca&id = jqY890PR1BcC Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012]. 
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al]. «Allargentum». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012]. 
  4. «Allargentum» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 22 gener 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al·largent Modifica l'enllaç a Wikidata