Maldonita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMaldonita

Maldonita de la mina Eagle Hawk Union, Maldon, Victòria (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAu₂Bi
EpònimMaldon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACbismutur de dior
Classificació
Categoriasulfurs > aliatges
Nickel-Strunz 10a ed.2.AA.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.AA.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/A.03 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Colorblanc rosat, blanc argentí, rosa, roig coure, negre, rosat blanc rogenc
Fracturaconcoidal
Tenacitatmal·leable i tallable
Duresa1,5 a 2
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagroc pàl·lid
Diafanitatopaca
Densitat15.46-15.70 g/cm³
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolMdo Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La maldonita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup del coure. El seu nom fa referència al lloc on fou descobert el 1869, Nuggety, prop de la ciutat de Maldon, a l'estat de Victòria (Austràlia). Fou descrita per Ulrich.[3][4]

Característiques[modifica]

La maldonita és un mineral d'or i bismut, químicament és el bismutur de dior de fórmula Au₂Bi, de colors molt variats que van del blanc al negre passant per rosats i vermellosos. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2, i té una alta densitat (15,46-15,70 g/cm³). Cristal·litza en el sistema cúbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la maldonita pertany a «02.AA: Aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: domeykita-β, algodonita, domeykita, koutekita, novakita, cuprostibina, kutinaïta, al·largent, discrasita i stistaïta.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma per sota de 373 °C, en condicions hidrotermals en els filons d'or-quars i en skarns calcosilicatats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: or, bismut, bismutinita, joseita, arsenopirita, löllingita, pirita, pirrotita, calcopirita, cubanita, scheelita, apatita, siderita, calcita i quars.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maldonita
  1. «Maldonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 7 maig 2012]. 
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Maldonite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 7 maig 2012]. 
  4. «Maldonite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 7 maig 2012].
  5. «Maldonite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 7 març 2015].